La cimera europea que es fa els dies 15 i 16 de març al Palau i de Congressos de Barcelona no és la més important de la presidència espanyola, però sí la més economicista. Els continguts que s'hi han de tractar són, bàsicament, la liberalització dels mercats del gas i l'electricitat amb vista al 2004. Un tema en què hi ha cert consens mentre només afecti les empreses, però que quan es tracta de l'usuari particular França s'hi oposa radicalment. I no és aliè a això el fet que d'aquí a un mes hi hagi eleccions presidencials i tots els candidats tenen clar que qualsevol opció passa per no posar-se en contra l'ampli sector públic del país. Això també explica les posicions de França respecte a altres temes que es tractaran a la cimera, com la liberalització dels mercats de treball i transports.
Sigui com sigui, està previst que a la cimera s'arribi a un acord de mínims, sobretot per a lluïment d'Espanya. I és que Aznar està entestat a recuperar l'anomenat esperit de Lisboa, ciutat on es va fer una cimera fa dos anys i on es va decidir que es convertiria la UE en una superpotència econòmica. Els que estiren més d'aquest carro són, juntament amb Espanya, el Regne Unit, Itàlia i Bèlgica, mentre que Alemanya i França aprofiten el seu pes per frenar la marxa d'aquesta liberalització.
La Unió, doncs, parlarà d'economia. Però hagués pogut parlar de qualsevol altra cosa que les mobilitzacions de protesta s'haguessin organitzat igualment. I és que des de fa uns anys, pocs, les cimeres de líders europeus i mundials es veuen contestades per diversos col·lectius, amb àmbits d'actuació que van de la solidaritat al sindicalisme, passant per l'ecologia, la cooperació, la immigració o les lluites d'alliberament nacional. Tots amb els respectius extrems i sectors moderats. Junts es troben en les plataformes anomenades antiglobalització. Ells recorden, cada cop amb més insistència, que es refereixen a la globalització econòmica que s'està duent a terme actualment. La liberalització desenfrenada, doncs.
D'aquest fenomen recent, alguns en col·loquen l'inici en les protestes a la cimera de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) a Seattle fa dos anys, però també n'hi ha qui se'n va fins al 1994 amb l'aixecament zapatista a Mèxic, on ja es qüestionava el neoliberalisme al món.
Discurs reforçat
Sigui arran d'aquests fets o paral·lelament, moltes ONG han reforçat el seu discurs polític, de la mateixa manera que han aparegut entitats d'aquest tipus de nova planta i d'abast occidental. Tres exemples d'això són ATTAC, MRG i Indymedia.
Per al director de la Fundació per la Pau, Jordi Armadans, aquest moviment està nodrit principalment "pels discursos que fa temps que tenen les ONG de cooperació, drets humans, pau i desenvolupament; més un gruix de joves que entren a militar en una associació per primer cop, i en tercer lloc per l'esquerra anomenada revolucionària, que aprofiten per recuperar pes". Armadans, que també representa la seva entitat al Fòrum Social, una de les plataformes que convoquen la mobilització per protestar contra la política neoliberal, destaca que en aquests nous moviments "hi ha un retorn a l'ecopacifisme original, especialment pel que fa a la representació horitzontal", una actitud que, per Armadans, "s'ha pres perquè consideren que els sindicats, partits i grans ONG s'han institucionalitzat. Ells eviten els líders, tot i que això dut a l'extrem també és exagerat".
David Llistar és membre de la campanya Contra l'Europa del Capital, que aplega diversos col·lectius per protestar contra la cimera. Llistar, que també pertany a la Xarxa per l'Abolició del Deute Extern (XCADE) i a l'ONG Servei Civil Internacional, insisteix que ell només és un membre del col·lectiu, "ni portaveu ni representant", tot i que és una de les persones designades per atendre la premsa. Respecte als canvis en les formes de lluita i protesta d'ara i d'abans, Llistar considera que "el que realment ha canviat no és tant el contingut, sinó la forma d'entendre l'activisme polític", i afegeix: "en el sentit que la política és un espai on tothom ha de participar, per això rebutgem els lideratges dels grans partits, sindicats i ONG". Un segon gran canvi, segons Llistar, és que "ens mirem al mirall i veiem els defectes, veiem les posicions dels altres i trobem uns mínims d'acord en un univers de diferències". Per exemple, explica Llistar, el zapatisme ja va dir en el seu moment que "el liberalisme disfressa coses molt diferents, com un pagès mexicà o un miner anglès, quan la base cultural dels sistema els és comuna, és a dir, que l'aspecte econòmic està per damunt de l'aspecte social".
Aquests grups han rebut des de Seattle l'etiqueta "antiglobalitzadors", a la qual Llistar vol fer algunes puntualitzacions: "En general no som antiglobalització, de fet, la nostra gran utopia és globalitzar la democràcia, la capacitat de desplaçar-se pel món, o la justícia; el que no volem és la globalització econòmica tal com està plantejada actualment i controlada per, entre altres, el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional".
El professor d'economia i vice-president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, també acusa aquests organismes internacionals de no ser democràtics i d'haver fallat a l'hora de resoldre les diferències a àmbit mundial que genera l'economia capitalista globalitzada, "i molta gent ha pres consciència d'això". Segons Oliveres, "abans les ONG ja feien fòrums alternatius cada cop que es feia una cimera, el que passa és que ara aquestes alternatives també tenen una presència al carrer".
A més de la manera d'entendre la participació en democràcia, encara hi ha més diferències respecte a anteriors moviments de protesta més o menys generals, com, per exemple, el maig del 68. El representant de la secció internacional de la UGT-Catalunya, Jaume Llansó, sindicat que també serà present a les protestes a través del Fòrum Social, considera que un dels elements clau que diferencien el moviment actual del maig del 68 "és que ara la protesta va acompanyada de propostes. Potser són embrionàries, però s'hi va aprofundint". L'objectiu, segons Llansó, és "resituar l'economia a través d'iniciatives com la Taxa Tobin".
Un dels espais que Llansó apunta com a generador d'aquests debats i, per tant, de propostes, és Porto Alegre i el fòrum que s'hi fa des de l'any 2001. Ara bé, alerta Llansó, "a Porto Alegre no neix una V Internacional, precisament s'aprèn dels errors i també que no hi ha models totals". Precisament respecte a Porto Alegre hi ha un altre element nou. Com destaca el professor de periodisme Xavier Giró, "a Porto Alegre s'avança en la democràcia, i també és cert que s'hi ha incorporat la socialdemocràcia". Això, segons Giró, massifica el moviment i també contribueix a l'elaboració d'alternatives a curt termini, "això està bé -diu Giró- però ens ha de fer conscients que són pedaços, que ens situen en millors condicions, però són pedaços". Giró, un dels impulsors de l'Observatori sobre la Cobertura dels Conflictes (OCC) també destaca Internet com a factor de canvi, que ha permès "fer prendre consciència de la internacionalització d'un únic règim econòmic, i que els problemes són similars aïreu".
Reacció institucional
Davant de la represa del carrer per part de tots aquests moviments de crítica, hi ha hagut diverses reaccions. Des del Govern espanyol, organitzador de la cimera, s'ha "bunqueritzat" Barcelona, i dia sí dia també, es fan públiques informacions de tots els supòsits de violència que preveu la policia, i les maneres que tindran d'aturar-la. Unes alertes que des dels diversos col·lectius de la campanya Contra l'Europa del Capital i del Fòrum Social es consideren alarmistes i amb voluntat de criminalitzar la dissidència.
Molts d'aquests col·lectius s'han mostrat igual de radicals a l'hora de rebutjar tant aquesta criminalització com les actituds violentes com a mètode de protesta. Sigui com sigui el Ministeri de l'Interior espanyol ja ha anunciat que en total tindrà 10.000 agents a punt per a qualsevol cosa, comptant Policia, Mossos, Guàrdia Civil i Guàrdia Urbana. El director general de la Policia, Juan Cotino, també ha avisat que podrien suspendre el Tractat de Schengen de lliure circulació de persones durant els dies de la cimera, cosa que els permetria evitar l'entrada a l'estat de manifestants que considerin violents. Això ha estat durament criticat per l'Associació d'Advocats Europeus Demòcrates (AED) que ha alertat al Govern espanyol que vetllarà perquè no es conculquin els drets bàsics dels ciutadans que estiguin a Barcelona els dies de la cimera, així com dels que vulguin entrar a l'estat i els sigui impedit l'accés a la frontera.
Informe del Parlament europeu
De fet, el Parlament europeu el passat desembre ja es va posicionar molt clarament sobre la seguretat i el respecte dels drets humans en relació amb les manifestacions en les cimeres. En l'informe aprovat en aquella ocasió recomana "evitar el bloqueig de fronteres o que es negui el dret a creuar les fronteres a persones o a grups de persones que desitgin participar pacíficament en manifestacions legítimes", i tot i que reconeix que el Tractat de Schengen preveu reintroduir els controls fronterers "només quan l'ordre públic i la seguretat nacional així ho exigeixin", també explicita que aquesta reintroducció "no afecta la legislació comunitària vigent en l'àmbit de la lliure circulació". Un altre dels aspectes que recomana el Parlament europeu és "evitar l'ús desproporcionat de la força i que es donin instruccions a les forces de policia nacionals perquè controlin la violència preservant els drets individuals fins i tot en situacions multitudinàries confuses en les quals es mesclen delinqüents violents amb pacífics ciutadans respectuosos de la llei".
Però el Govern espanyol ja ha donat mostres de la seva obsessió per la presència policial a Barcelona, segellant tota la zona on es farà el Consell Europeu. Si a més tria l'opció de tancar fronteres durant la cimera acabarà per donar una raó més a tots aquests col·lectius que cada cop tenen més força. I és que per a moltes d'aquestes ONG i plataformes, l'actual globalització només afecta l'economia, tant a Europa com arreu del món. En el cas de la UE, però, aquestes mesures vindran a reafirmar que, aquí, l'únic que es pot moure lliurement és l'euro.