Un dia abans que l’euga GQ Covergirl es faci tant de mal a les potes davanteres que hagi de ser sacrificada, Dionne Benson és a la tribuna principal del Santa Anita Park. “Del març cap aquí hem pogut reduir la taxa de mortalitat en els entrenaments en més d’un 70%. És magnífic”, diu la veterinària en cap de les instal·lacions.
Som dijous al matí, fa un dia serè a Arcadia, una ciutats dels voltants de Los Angeles. Benson, de 46 anys, amb una cabellera rossa fins a les espatlles, beu te i mira concentrada cap al circuit oval. Des de fa tres hores hi fan un entrenament, més de cinquanta cavalls troten i galopen damunt el terra arenós.
Amb ulls mig tancats, Benson ressegueix la pista per trobar-hi animals que presenten anomalies, signes de feblesa o lesions; cavalls que en realitat haurien de ser a l’estable. De vegades la veterinària s’atura a mitja frase: “Perdoneu, només volia mirar què està fent aquell cavall”.
Benson sap que no detectar un cavall amb problemes pot significar la sentència de mort per a la bèstia. Això podria suposar el final del Santa Anita Park. I de les curses de cavalls a Califòrnia.
Santa Anita Park és una propietat fabulosa que sembla un parc d’atraccions: oliveres podades artísticament, un font imponent, bustos de bronze. A la tribuna, construïda l’any 1934, s’escrostona el verd dels seients i darrere la pista s’alcen les muntanyes de San Gabriel.
De fet, Santa Anita Park és un lloc d’esperança. Les curses de cavalls són jocs d’atzar; amb les seves travesses els visitants aposten per la victòria del seu preferit i s’imaginen guanyar una gran fortuna, alguns potser una vida millor.
I els cavalls també juguen amb l’atzar: aposten que arribaran vius a la meta.
Però molts perden l’aposta.
Com l’Arms Runner. El 31 de març aquest cavall castrat s’entrebanca a l’entrada de la línia de meta, un altre cavall no el pot esquivar i li cau a sobre. Se li trenca la pota dreta de davant, i una part li queda penjant en angle recte allunyada del cos. A cada pas l’animal trepitja amb la part fracturada. El sacrifiquen.
El 25 de maig el cavall castrat Kochees, de 9 anys, ha de ser retirat de la cursa després de trencar-se la pota esquerra de davant. Més tard els metges determinen que el flux sanguini a la pota és irreparable. Kochees és sacrificat.
El 19 d’octubre el cavall castrat, de 3 anys, Satchel Paige es trenca una pota en una cursa. El sacrifiquen.
Aquestes històries només són alguns exemples dels 36 cavalls que des de Nadal del 2018 fins a començament d’aquesta setmana han mort al Santa Anita de resultes d’accidents en curses i entrenaments. El número 35, GQ Covergirl, divendres de la setmana passada. Només dos dies més tard, el número 36: Bye Bye Beautiful. Com si qui li va posar el nom ho veiés venir.
Vistos al galop, els cavalls poden semblar poderosos i majestuosos. Però una pota mal posada pot tenir conseqüències fatals. Sovint les fractures d’extremitats suposen una sentència de mort per als cavalls, perquè la probabilitat de curació és baixa. Un problema és mantenir els animals –amb tendència a bellugar-se– durant setmanes en una mateixa postura per alleujar el dolor després de l’operació, cosa que pot comportar complicacions addicionals. La majoria de cavalls, doncs, són sacrificats immediatament després de patir l’accident.
Durant les curses els veterinaris segueixen els animals des d’una ambulància. En cas de caiguda són al seu costat al cap de pocs segons i, depenent de la situació, decideixen que se’l sacrifiqui immediatament, sense consultar-ho amb el propietari. Posar la injecció definitiva pot tenir repercussions traumàtiques per als qui ho fan. “Abans passava dues nits sense dormir”, diu Dionne Benson, la veterinària en cap; les seves faccions, normalment rígides, semblen relaxar-se un moment. Hi ha estudis que demostren que l’índex de suïcidis entre els veterinaris nord-americans és més del doble que el de la mitjana de la població.
Benson va començar a treballar per a Stronach Group a l’abril, l’empresa explotadora del Santa Anita. Tenia un encàrrec: contribuir a posar fi a la terrible sèrie de morts. Des d’aleshores és responsable del departament mèdic de cinc instal·lacions per a curses de cavalls en quatre estats nord-americans. Cap no li dona tanta feina com el Santa Anita.
Quan a començament d’any en poques setmanes van morir gairebé vint animals, el Santa Anita es va convertir en un símbol de tot el que no va a l’hora en les curses d’animals. Les instal·lacions es van tancar temporalment, uns experts van analitzar el paviment de la pista i van suposar que era una causa de les moltes lesions. Però quan es va reobrir l’hipòdrom les morts van continuar.
Benson va aplegar un equip de veterinaris que inspecciona els cavalls en cada entrenament i cada cursa. Si, en trotar, l’animal aixeca i abaixa massa el cap, podria tenir afectacions a les potes de davant. Si fa moviments irregulars amb el llom, es podria deure a problemes a les potes posteriors. “Si alguna cosa ens crida l’atenció, retirem l’animal de la pista”, diu Benson, “i no hi pot tornar fins que no estiguem segurs que no té cap problema”. Els entrenadors i els propietaris s’han hagut de sotmetre al seu judici, diu Benson, que de mitjana retira cada setmana cinc animals. Però això serveix?
Des de l’arribada de Benson hi ha hagut tres morts més. Una xifra que fa estremir la gent.
Heather Wilson aixeca enlaire una làpida de poliestirè davant una de les entrades. Al seu top negre hi ha unes lletres que diuen “Horse Racing” (‘Curses de cavalls’), però la paraula “Racing” està ratllada i a sota hi posa “Killing” (‘Matar’). “Aquest esport no es pot salvar”, diu Wilson. Les noves mesures, afegeix, no són més que “un engany”. Afirma Wilson: “Qui vulgui ajudar els animals ha de suprimir les curses de cavalls”.
Wilson, de 49 anys, amb xancletes i una trena ben estreta, treballa d’auxiliar d’anestesiologia. En el seu temps lliure, aquesta dona vegana fa activisme amb la iniciativa Horseracing Wrongs, que vol que es prohibeixin les curses de cavalls. Avui, juntament amb una dotzena de companys, es manifesta davant el Santa Anita Park, on ensenyen cartells i creus de tombes amb caps de cavall als cotxes que passen.
“Aquest esport tindrà la mateixa fi que les curses de gossos”, diu Wilson. Cap a final de l’any passat Florida va aprovar la prohibició de les curses de llebrers, fet que va suposar el tancament d’onze dels disset canòdroms que hi havia als EUA. Pot passar-los una cosa semblant a les curses de cavalls? “L’opinió pública ens obliga a fer modificacions”, diu la veterinària Benson, “però això no és dolent, perquè ajuda els cavalls. Hem de transformar l’esport per poder sobreviure”.
De mitjana, en els últims deu anys, només al Santa Anita han mort més de quaranta cavalls per temporada com a conseqüència d’accidents en entrenaments i curses; i en total han mort als EUA en els últims deu anys més de 6.000 cavalls de cursa. Són víctimes d’una maquinària lucrativa: el 2018 en les competicions als EUA es van pagar premis per un total de més de 1.100 milions de dòlars.
El Santa Anita Park és controlat per Belinda Stronach, filla d’un multimilionari canadenc. El seu pare, Frank, va fundar Stronach Group, que administra set hipòdroms. A més, en la seva cartera també hi ha empreses d’apostes, de comunicació i centres d’entrenament de cavalls: tota la cadena de producció.
Aviat, però, aquesta cadena podria trencar-se. Les autoritats estan investigant les condicions al Santa Anita. Al març la fiscalia del comtat de Los Angeles hi va intervenir després de rebre un escrit de l’associació animalista PETA: “Creiem que per mitjà d’una investigació de les últimes morts sortirà a la llum que un dels motius principals és que els animals ja patien afectacions i que els propietaris i els entrenadors n’eren coneixedors”, es diu en el text. Això suposaria un procés penal: segons la legislació californiana, els propietaris estan obligats a ocupar-se adequadament dels seus animals.
Encara no se n’han presentat els resultats, però com a mínim en un punt la veterinària del Santa Anita segueix les suposicions dels animalistes: “Hi ha estudis previs que posen de manifest que més del 80% dels animals ja presentaven anomalies en alguna part del cos on s’havien lesionat”. Per exemple, petits esquinços o alteracions dels teixits. Aquesta podria ser las causa que els cavalls no puguin resistir a les altes exigències a la pista.
El que no és clar és com s’haurien produït les lesions prèvies. Una causa lògica podria ser la sobreexigència, però és bastant probable que els estables de competició utilitzin mètodes de dopatge. Les reglamentacions corresponents als EUA són, en part, més laxes que en altres parts del món.
Dionne Benson és favorable a un nou reglament més estricte. “No ens podem permetre el luxe d’esperar a tenir els resultats de la fiscalia”, diu la veterinària. Des que estan en vigor les modificacions, segons informacions seves, a les instal·lacions la taxa de mortalitat s’ha reduït: en les curses un 58% i en els entrenaments més d’un 70%. Però encara moren cavalls.
També augmenta la pressió política. Des del juny a Califòrnia hi ha en vigor una llei amb què l’autoritat de supervisió estatal California Horse Racing Board pot tancar instal·lacions per a curses. A més, el governador de Califòrnia va expressar-se sobre la qüestió al setembre: les últimes morts d’animals són una “vergonya”, va dir Gavin Newsom, que va amenaçar amb suprimir les curses de cavalls a l’estat.
Al Santa Anita alguns treballadors reaccionen amb els sentiments a flor de pell a anuncis com aquest. Un d’ells és Marcus Semona, que hi treballa de fisioterapeuta: “A començament d’any la direcció va cometre uns quants errors, i ara n’ha de respondre tot el sector “. L’hivern, diu, va ser inusualment humit i, per tant, el terra era fangós: aquest podria ser un motiu de les moltes caigudes. S’hi va reaccionar massa tard, conclou Semona.
Semona, de 40 anys, ajuda els animals a recuperar-se amb màquines de respiració i els fa tractaments amb ones magnètiques. Ara, amb uns quants companys de feina, planta cara als manifestants animalistes davant l’entrada principal. El fisioterapeuta no vol que només se sentin els “extremistes defensors dels animals”, tal com ell els anomena.
Juntament amb els seus companys ell també mostra cartells al carrer: “El meu cavall, la meva feina, la meva vida”, diu en un dels cartells, o un altre fa: “Toca la botzina per a les curses de cavalls”. La por existencial empeny Semona al carrer: “Des dels divuit anys que treballo al sector, no vaig anar a la universitat. Què serà de mi si el Santa Anita ha de tancar?”.
Uns quants metres més enllà hi ha l’activista Heather Wilson. Els prop de 2.000 treballadors del Santa Anita podrien readaptar-se professionalment sense cap problema, diu la dona. “I també sé qui pot pagar tot això”, diu Wilson, “els entrenadors”. Aquest any més de vint entrenadors de cavalls pura sang de l’Amèrica del nord ja han obtingut uns ingressos de més de cinc milions de dòlars per cap.
Wilson vol continuar la protesta malgrat l’oposició. Aquest dissabte és un dia especial perquè aquí se celebra la Breeders’ Cup, la competició amb una major dotació dels EUA, i l’interès públic serà enorme.
Wilson s’ha col·locat una càmera al top per gravar possibles agressions. O situacions com la del 3 de març: aquell dia, quan protestava per primer cop davant les instal·lacions, es va encarar amb un agent de seguretat i la van detenir. Allò la va motivar a continuar protestant. “Em vaig preguntar què devien amagar”, diu Wilson. “Per tant vaig pensar: a partir d’ara vindré cada setmana!”.
A les instal·lacions mateixes els animalistes no hi entren, avui tampoc. Sota la calor de la tarda al Santa Anita es disputen vuit curses. A les quatre i deu, el punt àlgid: cursa número set, amb un premi de 53.000 dòlars i una distància de 1.100 metres. El cavall castrat amb el dorsal cinc es col·loca, d’entrada, en primera posició, però després cau i arriba últim a la meta. El seu nom és Stop The Violence (‘Atureu la violència’).
Traducció d'Arnau Figueras