Pocs minuts després de les 8 del matí, molts mòbils rebien un missatge de Telegram. Era el grup del Tsunami Democràtic, que donava les gràcies a tothom per l’èxit del tall de l’autopista AP-7 a l’alçada de Salt (Gironès) i donava per finalitzada una acció que havia començat dilluns a primera hora a la Jonquera, la frontera administrativa amb el territori francès. Això no obstant, la gran majoria dels concentrats es quedava al seu lloc. Una llarga filera de cotxes i camions havien quedat aturats la tarda anterior al carril de la via que va en sentit Barcelona. A l’altre, centenars de persones escampades ocupaven la calçada: algunes estaven al voltant del que hores abans havien sigut barricades. D’altres, acabant de recollir unes tendes de campanya que s’havien anat aixecant enmig del caos.
Els manifestants havien anat fent-se seu l’espai que normalment està ocupat pels vehicles i es trobava ple d’andròmines i fragments de tronc utilitzats a mode de barricada. La nit anterior, els manifestants s’havien preocupat d’omplir la calçada d’arbres tallats, tanques metàl·liques i vidres per fer-se forts en cas els cossos de seguretat decidissin desallotjar la concentració i, una vegada va haver sortit el sol, encara es podien observar algunes persones que custodiaven les proves del que podria haver estat una cursa d’obstacles. Mentrestant, altra gent, alguns d’ells amb més anys acumulats, contemplaven la imatge des del pont que creuava l’escena.
“Home, s’ha notat força quan els joves s’han afegit a les mobilitzacions”, diu la Susanna en al·lusió al canvi de paradigma de les manifestacions independentistes després de la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes. Voreja la cinquantena d’edat i duu bufanda groga, una xapa a favor de la llibertat dels presos i un llaç a la solapa. Assegura que en els últims anys s’ha perdut poques convocatòries de l’ANC -organització de la qual és sòcia- i Òmnium Cultural; unes mobilitzacions, admet, amb una mitjana d’edat molt més alta: “Ara, els nostres fills son per aquí. Fa uns anys, en canvi, ens deien que ja s’hi afegirien quan deixéssim de portar espelmes i fer coreografies”.
Ha vingut acompanyada des de Sant Joan Despí (Baix Llobregat) per dues amigues, la Montse i la Carme. Totes tres s’han demanat dies de festa a l’empresa on treballen per poder sumar-se a les accions convocades pel Tsunami. Les tres reconeixen que durant els últims mesos han reclamat més dies de lliure disposició que mai abans, però que ho fan perquè s’ho poden permetre: tenen unes bones condicions laborals i no tenen persones a càrrec. Els seus fills, en canvi, van haver de marxar a la nit per poder ser a la feina a primera hora. “Aquí la gent va i ve, nosaltres vam arribar dimarts al migdia a la Jonquera”. Gran part de la gent concentrada al tall no s’hi ha estat els tres dies sencers, ens explica la Montse, que lamenta que malgrat els sacrificis de la gent, la classe política no ha estat a l’alçada: “Mentre nosaltres som aquí passant fred, els nostres polítics no saben què faran o què diran. Portem molt temps al carrer, i ens han deixat tirats.”
Un moviment de consensos
D’aquesta frustració s’ha consolidat un nou tipus de protesta. Des que el Tsunami Democràtic va irrompre amb mobilitzacions amb gran poder de convocatòria, com la de l’aeroport del Prat ara fa un mes, el modus operandi de l’independentisme hegemònic està vivint un procés de transformació. Sembla que la línia clàssica de les entitats sobiranistes i el cosmos de les barricades de la Plaça Urquinaona es troben còmodes en un mateix espai. El Marc, un manifestant jove, es mostra rotund a l’hora de fer un diagnòstic del que va veure a la Jonquera: “Això és el que ha aglutinat la gent del Tsunami, una barreja de tot plegat”.
“Quan vam arribar ii vam veure l’escenari i el lavabo, no ens ho creiem. I quan ja vam veure la cuina i 22 garrafes de caldo preparades va ser al·lucinant”, admet la Carme, que va arribar al tall de la Jonquera dimarts cap al migdia. Hores més tard, la gendarmeria francesa va dispersar els manifestants sense miraments fent servir gas pebre. Milers de manifestants van respondre a la crida del Tsunami acudint-hi des de diversos punts de Catalunya malgrat les dificultats. El Marc comenta que des de Sant Julià de Ramis (Gironès) fins al punt de la concentració van tardar molt més del que és habitual, perquè van veure’s obligats a passar per carreteres secundàries. Els restaurants de la zona eren plens a vessar i la Susanna explica que al Pertús hi havia zones d’aparcament ocupades només per manifestants catalans.
Un segon per dispersar l’acció
Aquesta nit passada, l’escena s’ha repetit i alguns manifestants han optat per dormir a l’interior dels seus vehicles per tal de resguardar-se del fred. Aquesta tranquil·litat contrastava amb l’ambient frenètic i festiu que es vivia a l’escenari instal·lat a la calçada, pel qual hi van passar grups com els Txarango. Malgrat que els testimonis expliquen que en algun moment del vespre semblava que la policia tenia la intenció de carregar contra els manifestants, finalment aquesta situació no es va produir i van abandonar l’espai al voltant de les 21:30 hores. La festa, doncs, va continuar tot i la presència dels cossos policials. “Era una imatge estranya. Hi havia música en directe, i les llums de les furgonetes dels Mossos al fons feien que semblés una discoteca”, descriu el Marc.
Tot i la tranquil·litat de les primeres hores del matí, la policia ha optat per forçar la reobertura de l’autopista de manera directa. Sense preavís i sense que se sentís per la megafonia el tradicional “Atenció, atenció, us parla la policia”, una vintena de furgonetes dels Mossos d’Esquadra han irromput en escena. Era prop d’un quart d’11. Desenes d’agents antiavalots han avançat a pas ràpid entre les barricades i el terra ple de vidres trencats, i disparant projectils de foam i salves a l’aire. El grup concentrat no ha oposat pràcticament resistència i ràpidament s’ha dispersat cap als vorals de l’autopista en direcció Salt.
Un cop dins del municipi, la situació s’ha tornat caòtica. Un fort contingent de policies s’ha desplegat al carrer Major i les avingudes dels voltants per evitar que la gent tornés a ocupar les carreteres. Els manifestants pràcticament no han oposat resistència i han marxat a peu cap a Girona, deixant diversos elements del mobiliari urbà al mig de la via per dificultar el pas als agents. Les principals mostres de rebuig a la presència de la policia les han protagonitzat els veïns, que han retret de forma vehement la contundència dels agents i el fet que se’ls privés d’accedir a alguns carrers.
Feia estona que Tsunami havia desconvocat l’acció, però continuava el nerviosisme entre els agents, que poc després van traduir en identificacions indiscriminades a joves als accessos de l’estació de tren de Girona. La nova jornada de mobilitzacions, que la mateixa plataforma qualifica d’“èxit absolut”, deixa la porta oberta a noves accions que paralitzin de nou altres eixos econòmics del país.