Embat Judicial

El TC suspèn en temps rècord una nova moció del Parlament pel dret a l'autodeterminació

L'escrit de la CUP que expressa la voluntat d'exercir de forma "concreta" l'autodeterminació i ha comptat amb els suports d'ERC i Junts per Catalunya. El Tribunal Constitucional l'ha suspès i ha avisat de responsabilitats penals just quan s'aprovava a la sala de plens.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimarts una moció que expressa la voluntat d'exercir de forma "concreta" el dret a l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català. El punt de la moció de la CUP sobre l'autogovern ha estat aprovat amb els vots a favor de JxCat, ERC i la CUP i l'abstenció de CatECP. Els diputats del PSC i el PPC no han participat de la votació del punt, mentre que els de Cs han abandonat l'hemicicle mentre s'ha votat la moció. D'altra banda, s'ha rebutjat un punt que reivindica l'amnistia pels "represaliats", la retirada dels cossos policials i miliars de l'Estat, la dissolució del cos d'antiavalots dels Mossos o la derogació de la llei d'estrangeria. L'aprovació del primer punt de la moció s'ha fet mentre el Tribunal Constitucional la suspenia i s'avisés el president del Parlament, Roger Torrent, i la Mesa de conseqüències penals.

La diputada de la CUP Maria Sirvent ha criticat que el PSC és "qui ha impugnat més part d'aquesta moció", i ha lamentat que són "els que quan diuen diàleg, volen dir renúncia i humiliació". Però també ha carregat contra JxCat i ERC, que "votaran en contra de la universitat i la sanitat pública, en contra de condemnar al violència policial dels darrers dies i en contra de la solidaritat amb les víctimes de la violència policial".

El diputat dels comuns Lucas Ferro ha lamentat que no sigui constitucional el debat del dret a decidir en una moció "declarativa i sense efectes jurídics, que només busca una posició política". "Que no ho sigui, mostra l'anormalitat política", ha dit Ferro, que ha destacat que "aquesta majoria no dona dret a declarar la independència", com tampoc ho dona la majoria de la il·legalització de partits polítics "com va passar a l'Assemblea de Madrid".

El diputat d'ERC Ernest Maragall ha defensat l'autonomia parlamentària de la cambra catalana per a poder debatre i impulsar iniciatives. Ha defensat que el Tribunal Constitucional no hauria d'interferir en els deliberacions i els drets dels diputats. "Es ve a parlar i a discutir. És el que fem i el que seguirem fent. Cal debatre malgrat les diferències", ha defensat. D'altra banda, ha reivindicat que no permetran que el "feixisme entri a les institucions" i ha reclamat "arraconar-lo". Per la seva banda, JxCat ha reivindicat que el Parlament és un lloc on es parla del que preocupa a la ciutadania, "i els preocupa el dret a l'autodeterminació".

Per part de Cs, el diputat Nacho Martín Blanco ha criticat que el president del Parlament, Roger Torrent, hagi permès la votació de la moció de la CUP i s'ha preguntat si creu que està "per damunt de la llei": "Es creu el Rei Sol?", li ha recriminat, després d'acusar-lo de "passar-se per on vulgui l'Estatut".

La moció de la CUP s'havia de votar al llarg del matí però els diputats d'ERC –una cinquena part del ple, com demana el reglament- han demanat una alteració de l'ordre del dia, i el text ha acabat sent el primer punt posat a debat. La modificació s'ha aprovat amb 70 vots a favor de JxCat, ERC, CatECP i CUP, mentre que 54 diputats de Cs, PSC-Units i PPC.

El canvi ha despertat les queixes de Cs, PSC-Units i PPC, que han vist l'alteració com una maniobra per a esquivar el requeriment del Tribunal Constitucional. Torrent s'ha escudat en què, fins a l'hora de la votació, no li "constava" cap notificació per part del TC i que, en cas que arribés, es traslladaria a la Mesa i també al conjunt de la cambra. Finalment, l'aprovació del primer punt del text s'ha fet de manera simultània a la suspensió del TC i de l'avís a Torrent i a la Mesa de les conseqüències penals.

El TC ha admès a tràmit els dos incidents de recusació interposats pel govern espanyol i aprovats al Consell de Ministres de divendres passat. D'aquesta manera, el tribunal suspèn la vigència dels acords de la Mesa del 29 d'octubre i el 5 de novembre. A més, en dues providències, el TC adverteix el president del Parlament, Roger Torrent i els membres de la Mesa de la seva obligació d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir aquesta suspensió, advertint-los de possibles responsabilitats, inclosa la penal.

Govern absent

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha enviat una carta al president del Parlament, Roger Torrent, per queixar-se. Torrent va fer un canvi d'última hora aquest passat dilluns a la tarda i va avançar l'inici del ple de la cambra, previst per a la tarda d'aquest dimarts, a les 9.00 hores del matí. La modificació fa que el ple coincideixi amb la reunió setmanal del Govern, convocada cada dimarts a les 9.30 hores. I per això, Budó ha volgut protestar per escrit i considerar el canvi una mala decisió que s'hauria d'haver "consultat" i "consensuat" prèviament amb el Consell Executiu.
 
"Aquest canvi en l’horari de la celebració del ple, que inclou el debat i votacions de diferents iniciatives, afectarà al dret com a diputats de la cambra de dos membres de govern que ostenten aquesta condició, degut a la seva coincidència amb el desenvolupament de la sessió ordinària de la reunió de govern i farà impossible que els membres del Govern puguin assistir al desenvolupament del ple del matí", explica Budó a la seva carta, enviada a primera hora d'aquest dimarts. Així, la consellera ha considerat també que "decisions com aquesta s’haurien d’haver comunicat amb prou antelació per evitar aquesta situació incòmode per ambdues institucions". Degut a aquesta situació, els membres del Govern, inclòs el president Quim Torra, no eren a la sala de plens.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.