Màxima igualtat a les Illes. Quatre partits amb dos escons cadascun: PSIB-PSOE, PP, Podem i Vox es repartiren a parts iguals els vuit diputats que Balears envia al Congrés.
El PSIB i el PP. Amb suposats amics com Pedro Sánchez, Francina Armengol no necessita enemics. El madrileny va convocar unes eleccions que han resultat terribles per als interessos del PSIB. Tant pel que fa a la seva representació al Congrés com per com queda la situació política a les Illes com a resultat d’aquests comicis que ningú en el PSIB entén per què s’han convocat. Per una banda, la conseqüència directa de les eleccions per al PSIB ha estat la pèrdua d’un diputat al Congrés. De tres que va obtenir l’abril passà a dos. És cert que continua essent la primera força, amb el 25% dels vots, però el PP se li ha col·locat molt a prop amb gairebé el 23%, quan fa sis mesos els separaven més de deu punts percentuals. És a dir, la convocatòria d’unes altres eleccions ha resultat ser una idea dolentíssima per als interessos dels socialistes baleàrics.
Per una altra banda, el fet que Pedro Sánchez convoqués a urnes ha suposat que el principal opositor de la presidenta Armengol, el PP, n’hagi resultat molt afavorit. Ha pujat del 16% de l’abril a gairebé el 23% ara i, encara més important, ha recuperat un escó, passant de l’únic de fa mig any als dos d’ara. Per a un partit que fins fa poc estava acostumat a guanyar totes les eleccions pot semblar que és poc. No obstant, si s’analitza des d’on ve, és un resultat excel·lent. Perquè sobretot li permet recuperar l’ànim, tant de la militància com de la direcció. En efecte, potser aquesta és la conseqüència més important, a efectes pràctics regionals, de les urnes del 10 de novembre: el PP estava deprimit, molt, després del cicle electoral de primavera —les generals d’abril i les locals, insulars i autonòmiques de maig— i ara té per endavant la resta de la legislatura amb l’ànim recuperat gràcies a la convocatòria electoral que li ha regalat Pedro Sánchez, i que li ha reportat no només sumar un escó més sinó, sobretot, quedar només dos punts percentuals per sota del PSOE, cosa que li permet dir que estan quasi empatats. I cal recordar que la distància entre les dues formacions a l’abril va ser una mica superior als deu punts.
En el PSIB, tot i que no ho diuen en públic, estan molt molestos amb Sánchez. I no pot estranyar gens ni mica a la vista d’aquestes dades. Les eleccions els han fet perdre un dels tres diputats que tenien i han reanimat el PP. Una cita amb les urnes que, en fi, ha estat desastrosa per als interessos dels socialistes de Francina Armengol.
Podem. Els dirigents de Podem-Illes tenien en els últims mesos l’íntima convicció que el seu segon diputat al Congrés estava en risc seriós. La irrupció de Más País sumada a l’alta abstenció que auguraven les enquestes els feia témer que serien els més perjudicats de la convocatòria electoral. I l’única enquesta publicada —una setmana abans de les eleccions— talment els ho advertia: que ben bé podria ser que el PP sumés un altre escó que perdrien ells —no per transferència de vot sinó per la matemàtica electoral—. Per això, quan les enquestes a peu d’urna auguraren que perdrien l’escó, el fatalisme s’ensenyorí de la seu de Podem. S’ho esperaven. I per això mateix quan començà el recompte i veren que els sondejos s’havien equivocat, feren un alè enorme: consolidaven el segon escó. Ni el PSOE ni Más País els debilitaven. Podem obtenia un 18,1% dels vots —tres dècimes més que l’abril passat— i certificava el parell d’escons al Congrés. A més, els seus dirigents veien amb goig que la plataforma d’Íñigo Errejón no recollia sinó una mica més del 2% dels vots, 10.605 en números absoluts. Insignificant.
Els caps de Podem entenen el resultat del 10 de novembre en clau de confirmació de l’estratègia de col·laboració amb el PSOE que han portat a terme a Balears. Cal recordar que el sector anticapitalista del partit ha criticat fort i ferm la direcció per signar el pacte de govern amb els d’Armengol després de les eleccions autonòmiques de maig. Però resulta que la primera cita amb les urnes llavors de fer aquell acord indica que els seus votants no castiguen en absolut Podem. La direcció ho interpreta com un vistiplau dels electors a la seva estratègia de pacte amb els socialistes.
Vox. El partit d’ultradreta resultà ser, com per tot l’Estat, la gran sorpresa electoral a les Illes. De l’11% dels vots que va obtenir fa mig any s’enfilà el 10 de novembre fins al 17%. D’un escó passà a dos. I això, malgrat que havia patit una crisi quan la seva cap de llista anterior, la diputada Malena Contestí, s’enfrontà al líder illenc, Jorge Campos, i acabà per anar-se’n del partit. Però no l’ha afectat negativament de cap manera a les urnes. Pel fet de ser un partit en què la marca espanyola ho és tot, les qüestions domèstiques baleàriques poca importància tenen. El resultat a les Illes ha estat un èxit tan gran com que fins i tot hi ha tret dos punts percentuals més que la mitjana del vot a Vox a tot l’Estat, quan l’abril aquest diferencial va ser d’un sol punt. El botí electoral que han aconseguit els ultres reforça tant la posició política de Campos com, sobretot, la dura oposició que fa a Armengol al Parlament illenc.
Sense escó. Com pertot arreu, Ciutadans s’enfonsà també a Balears: un 7% quan l’abril superà el 17%. I el seu diputat, Joan Mesquida, perdé l’escó. Fa sis mesos pareixia un partit sense límits, ara té pinta de ser un partit sense futur. Pel que fa a Més Esquerra, el 4% de vots que va recollir entra dins del que era previsible; cada cop es confirma més que aquest tipus de comicis no són per a les formacions nacionalistes de Balears. I pel que fa a Más País, el 2% obtingut ho diu tot. •