En els seus més de quaranta anys d’història, l’ecosobiranisme progressista illenc (abans aglutinat dins el PSM/NM, ara representat per MÉS-Esquerra) no ha tret mai cap diputat en les eleccions generals al Congrés de Madrid. En aquesta ocasió, tampoc. La veritat és que ningú del partit tenia cap expectativa. Després dels mals resultats en les generals del passat mes d’abril, en què la candidatura liderada per Guillem Balboa Buika –que ara ha repetit com a cap de cartell– va obtenir 25.191 vots (un 4’86%) i va quedar com a sisena força –per darrera del PSOE, Unides Podem, Ciudadanos, PP i VOX–, era molt difícil, o directament inconcebible, que ara s’aconseguís la proesa.
Al capdavall, les circumstàncies eren les mateixes que fa uns mesos. Invisibilitzat als ulls de la gran majoria de ciutadans illencs, perquè no té cap presència en els mitjans de comunicació estatals, i perjudicat com sempre per la noció del vot útil, MÉS-Esquerrra ho tenia molt difícil per fer-se lloc en un debat i en un mapa de partits en què l’ascens de la dreta dura espanyolista, l’ambició i les ambigüitats del PSOE de Pedro Sánchez i el carisma i l’astúcia de Pablo Iglesias han ocupat tot l’espai.
Sí que hi havia el factor nou de la sentència del judici del Procés, que ha comportat penes de presó severes als líders polítics independentistes, i aquest és un fet que interpel·la de manera fonda i feridora el nucli dur i fidel de l’electorat ecosobiranista i progressista illenc. Però aquest nucli dur i irreductiblement fidel no ha estat mai, ni ho és tampoc ara, prou ampli i nombrós per treure els vots suficients que permeten obtenir representació parlamentària en unes eleccions generals.
L’impacte de la sentència del Procés, en tot cas, sí que ha tingut una influència directa en aquesta campanya de MÉS-Esquerra. Ha fet que el partit recuperés el seu ideari més nacionalment compromès, és a dir, ha fet que la defensa i la reivindicació de la llengua i la cultura catalanes fossin més presents als discursos dels candidats que durant l’última campanya, quan les propostes i la retòrica d’esquerres van arraconar el factor nacional, fins al punt que alguns votants i simpatitzants del partit van queixar-se que s’havien convertit en una mena de Podemos Athlètic.
Les expectatives de MÉS-Esquerra eren tan ínfimes que, a diferència d’altres ocasions, la nit electoral no s’ha celebrat a Can Alcover, on hi caben un parell de centenars de persones, sinó a la seu del partit, d’aforament molt més limitat. Un dels responsables de la campanya del partit explica obertament que ni tan sols s’ha convocat gaire militància, més enllà dels apoderats del partit a Palma.
Els primers sondeigs fets públics a les vuit del vespre, extrets d’una enquesta feta durant els dies anteriors a la jornada electoral, confirmen les nul·les expectatives. En efecte, MÉS-Esquerra no traurà representació. Cap de les persones presents a la seu del partit –que en realitat és la seu històrica del PSM, al carrer Antillón número 9– se’n sorprèn, ni tampoc mostra cap símptoma de preocupació o d’indignació. És el que hi ha.
Finalment, els resultats oficials són una mica pitjors que a l’abril: si aleshores MÉS-Esquerra va obtenir 25.191 vots i un 4’86%, ara ha obtingut 18.065 vots i un 4’03. El descens s’ha de matisar tenint en compte que la participació a les Balears ha baixat quasi nou punts respecte del passat abril.
Quan Guillem Balboa surt a fer declaracions, abans de les 22 hores, el primer que fa és defensar la decisió del partit de presentar-se. “Consideràvem que era important que els nostres militants tinguessin una papereta que els representés. Si nosaltres no ens haguéssim presentat en aquestes eleccions, molts dels nostres electors no haurien votat”.
Conscient de les circumstàncies, Balboa no valora els resultats –no parla de fracassos ni de frustració–, es limita a parlar de les dificultats de fer-se un lloc en un “context tan polaritzat” i fa una valoració global de les eleccions. “Aquestes són unes eleccions que no s’haurien d’haver produït. La ciutadania no les volia, tal com demostra l’augment de l’abstenció, que ha permès que l’extrema dreta pugés. És un fet que hauria de fer reflexionar aquells que ens han portat a les eleccions”, afirma.
Balboa també diu que “la situació de bloqueig i d’ingovernabilitat que viu l’estat espanyol no es resoldrà fins que no s’abordin el conflicte i la situació de Catalunya. Amb aquests resultats –conclou Balboa–, només hi ha dues possibilitats: que hi hagi un acord entre les forces d’esquerra i sobiranistes, o bé que hi hagi un acord entre el PSOE i el PP. Nosaltres creiem que l’únic sortida a la situació de bloqueig és el primer acord, per això fem una crida a la responsabilitat tant al PSOE com a Podem”.