Documental

DocsValència, una gran pantalla per al cinema de no-ficció

La capital del País Valencià acull, del 7 al 16 de novembre, la tercera edició de DocsValència, el festival de cinema documental amb projecció internacional. El certamen, dirigit per Nacho Navarro i Pau Montagud, ofereix al públic cinèfil deu dies de programació fílmica amb 22 històries reals que ara adopten un format audiovisual.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Entre la mediterraneïtat de La Mostra i els migmetratges de La Cabina, s’obre pas la tercera edició de DocsValència, Espai de No Ficció. El festival internacional de cinema documental busca enguany el caliu dels seus predecessors per compenetrar-se millor amb l’oferta fílmica de la ciutat. «Volem tindre bones sinèrgies amb els altres dos festivals i, en un futur, poder crear el mes del cinema a València», ha afirmat a EL TEMPS un dels seus directors, Nacho Navarro. Des d’aquest dijous, 7 de novembre, i fins al dissabte 16, el setè art es torna més versemblant que mai a les sales del cap i casal.

La Mutant, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, La Filmoteca, l’espai Nolich i el Col·legi Major Rector Peset aixoplugaran les 22 obres seleccionades, 15 de les quals valencianes i quasi la meitat, dirigides per dones. «Volem que la presència de la dona siga manifesta; som gestors culturals i és la nostra obligació», ha assegurat Navarro. El certamen, que sorgí com una llançadora de projectes amb pocs recursos de producció i distribució, ha aconseguit estimular el sector i traure del calaix el talent documental local i nacional: per a aquesta edició, es presentaren 372 històries, 72 més que el maig de 2018. El seu director ho celebra: «La cultura sempre ha sigut una pota descuidada al nostre país, però pensem que a València està consolidant-se». En aquest sentit, Navarro ha subratllat que, a DocsValència, les pel·lícules no són convidades, sinó que «totes s’inscriuen per convocatòria directa».

Pau Montagud i Nacho Navarro, directors de DocsValència | El País

Amb un pressupost estimat de 130.000 euros, el certamen esdevé una oportunitat d’or per als amateurs del gremi. Els metratges guardonats no només rebran una gratificació econòmica, també sumaran punts perquè la Generalitat Valenciana i l’Institut Valencià de Cultura (IVC) els concedisquen les subvencions que els demanen. Junt amb el suport d’aquestes institucions, DocsValència compta amb la participació pública de l’Ajuntament, l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), la Fundació SGAE, DocsMèxic i À Punt Mèdia.

La radiotelevisió pública valenciana hi contribueix com a mitjà de comunicació oficial i com a patrocinadora de DocsLab, el taller de formació en indústria cinematogràfica que s’ha convertit en una de les seccions més destacades del festival. L’entitat dirigida per Empar Marco premia un dels projectes seleccionats amb la precompra dels drets d’antena. Enguany, a més, el certamen estrena Docs in Progress, un espai destinat a l’anàlisi de documentals en construcció per part d’experts del món audiovisual. La iniciativa esdevé així una oportunitat per al perfeccionament i, fins i tot, per al finançament.

DocsValència, inaugurat ahir amb la producció portuguesa Espero Tua (Re)Volta, d’Eliza Capai, exhibirà dues projeccions especials més: Usar, tirar, atascar, de Manuel Rossell, el divendres 15 a l’Octubre CCC, i Woman, de Raúl de la Fuente, com a funció de comiat  el dissabte 16 a La Mutant. La resta de films s’insereixen en tres categories amb jurats diferents: «Panorama» reflecteix la varietat de cultures i persones que evolucionen, sovint inadvertides, al nostre voltant; «Mirades» és l’espai reservat per al documentalisme valencià emergent i consagrat; i «Fragments», la llar de «grans històries contades en poc de temps». Entre les creacions valencianes, s’hi troben, entre d’altres, Ahir/demà, de Raúl Riebenbauer; Almost Ghosts, d’Ana Ramón Rubio, i En la bretxa, de Claudia Reig.

Fotograma de la sèrie documental Després de la guerra, de Vicent Montagud | DocsValència

En qualsevol cas, el festival no es limita a la projecció. DocsFòrum és la plataforma destinada a la reflexió que emana de la no-ficció. El filòsof i sociòleg francès Gilles Lipovetsky obri —aquest dissabte 9 de matí a l’Octubre CCC— un debat sobre els nous hàbits fílmics amb la ponència «Benvinguts al cinema hipermodern». Dissabte mateix i al mateix lloc, però a les 19 h, el periodista Vicent Montagud, creador de la sèrie documental Després de la guerra, relatarà l’experiència de filmar en contexts postbèl·lics. Per la seua banda, Fernando León de Aranoa, una de les figures més destacades del cinema espanyol, analitzarà la frontera difusa entre realitat i ficció el dimecres 13 de vesprada al Col·legi Major Rector Peset.

Amb una programació extensa i plural, en origen i forma, DocsValència torna per abrigar novembre amb la calidesa del millor cinema documental. La producció valenciana i mundial estan d’enhorabona i la capital valenciana ho celebra amb un cant a la diversitat cultural. «La realitat emociona i enriqueix la cinematografia. Quan acabes de veure un documental, debats al carrer el que has vist a la sala. No pretenem canviar el món, però sí posar el nostre granet d’arena», ha sentenciat Nacho Navarro.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.