L'esperit lliure de Mau Boada

Mau Boada sempre ha estat un esperit musical lliure, però amb el seu nou treball amb la marca Esperit!, Ilíada, ha rebentat totes les possibles cotilles. Des del minut zero. Si en “Cultiu #1” ens trobem amb electrònica amb tocs berbers i en “Regió intermitja” costa ubicar l’amanida sònica que conté,  la magnètica “Blanc” trenca totalment els esquemes, amb lletra i veu (en xinès mandarí!) de Sofia Ye Chen.

Encara no recuperats, “Iniciació” té un captivador inici surf-funk que va incorporant palmes, frasejats en àrab i uns teclats setanters. S’ha de suar sang també per definir “El coaner” (folk futurista?), mentre que “La cova” i els seus efluvis free-jazz és potser l’experiment més desigual, però cal agrair la gosadia.

Perquè, en tot cas, el final del disc és espaterrant, amb la sorprenent “La porta”, la infecciosa “Temps espai”, la curiosa “Guardià” i la cirereta del pastís, “La visió d’En Ralph”, amb Boada preguntant-se què hi ha més enllà de les estrelles en l’única lletra pròpiament dita, descomptant “Blanc”, d’un àlbum bàsicament instrumental, amb l’artista tocant gairebé tots els instruments. Una Ilíada que respira llibertat i atreviment. Tots els respectes.