Hi ha pocs indicis de la trama viària romana que ens aproximen a les comunicacions de l’època. No obstant, considerant l’orografia indulgent de la zona central de l’illa de Mallorca, tot fa pensar que la colonització del territori i l’aprofitament agrícola d’aquest degueren portar associada la construcció de calçades, almenys la que havia de comunicar les dues grans ciutats, Palmeria i Pollentia.
D’aquesta, n’han quedat alguns trams al descobert que permeten llançar conjectures sobre el seu traçat, si bé no se’n coneixen amb exactitud els punt de pas. Remetem-nos, però, a la toponímia, ja que és, molt sovint, una gran aliada d’investigadors i curiosos del territori. Ja se sap que els noms de llocs proporcionen indicis de la història local, d’episodis destacats o de tants altres detalls que han estat rellevants per als habitants de la zona. Caldrà, doncs, immergir-nos en el mapa insular per trobar en el traçat gairebé rectilini (cosa molt romana, per cert) que uneix Palma amb Alcúdia un poble com Santa Maria del Camí. És aquest, a l’igual que el seu homòleg de la comarca catalana de l’Anoia, qui ens parla d’un itinerari antic.
I així és. Marratxí queda a escassos sis quilòmetres de Santa Maria del Camí. Al seu terme, a tocar de la carretera MA 13 A que mena de Palma a Alcúdia, es troba el que probablement va ser un fragment de la calçada romana. L’empedrat és visible al llarg de 200 metres i va ser declarat el 1996 Bé d’Interès Cultural. És la joia de la Corona de Marratxí i una de les poques mostres de la realitat viària romana de l’illa.
Per accedir-hi, haureu de desviar-vos de la carretera MA 13 A pel camí de la Bomba. Entre el traçat ferroviari de Palma-Inca i el torrent de Coanegra s’ubica aquest fragment.
Ja que hi som, el viatger no hauria de marxar sense viure l’experiència del fang. Marratxí és conegut per la seua activitat terrissera, la qual li ha fet guanyar-se el qualificatiu de “Terra del Fang”. Petits tallers artesanals segueixen mantenint-hi la tradició, que el mateix consistori s’encarrega d’atiar amb la celebració anual de la Fira del Fang durant la primera quinzena de març, un museu i l’Escola Municipal de Ceràmica, la darrera que perviu a Mallorca.
L’argila blanca, provinent del Pou del Coll, i la terra roja de les coves de Can Guidet conformen la matèria a partir de la qual es fabricaven tradicionalment els utensilis de cuina i conservació dels aliments.
Abans de continuar el camí cap a Pollentia, caldrà fer un tomb per Marratxinet. El diminutiu dona idea de les dimensions d’aquest nucli de població, el més antic del municipi, que avui ha quedat fora del temps. Marratxinet es troba ja a un tir de pedra de Santa Maria del Camí, únicament separat per la serra de Son Mayol que fa de frontera. Es tracta d’un contrafort mínim però suficient en un espai on la geografia excel·leix en horitzontalitat. Els camins que solquen el terme us aproximaran a una realitat rural on els murs de pedra en sec disseccionen un espai agrari on l’ametller és amo i senyor.