Les urnes resoldran avui la gran incògnita electoral a les Balears: en quin sentit caurà l’únic diputat dels vuit que es trien que està en joc de bon de veres. L’únic que pot canviar de mans. L’enquesta feta a les Illes –publicada el diumenge anterior al diari Última Hora i feta per l’Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES)- al marge de la del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) així ho augurava: només un diputat pot ballar. El podria obtenir el PP a costa de Podem, PSOE o Ciutadans. Sense entrar en més detalls –per allò que no es poden publicat sondatges demoscòpics- es pot dir que en efecte aquest és el gran dubte d’avui a les Illes. Només és un escó de vuit, és cert, però pot tenir una enorme rellevància política per a tota la legislatura autonòmica.
Cal fet una anotació important. El CIS va enquestar també a les Illes a alguns centenars de ciutadans però, tal com és marca de la casa, no els demanà per totes les candidatures que finalment s’han presentat –no es comptabilitzaven els suports de Més Esquerra ni Más País- i, el que és més important, la mostra sociològica emprada era quantitativament molt escassa. Es tractava de la part que corresponia a Balears en el conjunt del sondatge fet a tot l’Estat. De la qual no es pot extreure cap conclusió.
El diputat. En funció d’on caigui l’escó que balla podria canviar la situació política autonòmica. Es pot alterar fort ferm en relació a com estava. Segons l’IBES el diputat se’n podia anar cap el PP i perdre’l l’esquerra –PSOE o Podem- o, menys probablement, Ciudadanos. A ningú se li pot escapar la diferència política entre que el PP recuperi prou vots –l’enquesta el situa quatre punts per sota dels socialistes, quan l’abril foren quasi deu- i un escó –en va tenir només un, fa sis mesos- o que es quedi com està.
Si es quedés igual, aleshores Biel Company hauria de fer front al futur congrés regional –previst per a la pròxima primavera- en una situació si no de gran debilitat sí al menys de seriosa fragilitat, atès que d’ençà el mal resultat de les eleccions autonòmiques té una relativa oposició interna que amb tota probabilitat es reactivaria amb una altra decepció a les urnes avui. I no seria segur, en aquest cas, ni tan sols que Company es presentés a la reelecció. En canvi, si l’escó que balla avui se’n va a les files conservadores, tot seria força diferent a com ha estat. Company es podria mantenir, quasi amb tota seguretat, al front del PP, i per ventura podria pensar en repetir candidatura autonòmica el 2023, tot i que al respecte d’això comptarà molt l’opinió de la direcció central, amb Pablo Casado al capdavant, que segurament s’estimaria més veure a la seva amiga Margalida Prohens –cap de llista al Congrés- com a futura candidata a presidenta contra Francina Armengol i, també, com a líder del PP balear. Madrid vol una transició orgànica plàcida i a tal efecte li aniria perfecte guanyar un escó a les generals d’avui. Suposaria obrir la porta a un pacte intern entre Company i Prohens –que tenen una bona relació personal i política- per dirigir sense enfrontaments el canvi d’etapa en el PP.
El paper de Más País. Així mateix serà important saber a qui resta el PP aquest possible nou diputat, en cas que es confirmi el canvi d'escó. Com s’ha dit, el sondatge de l’IBES augura com a l’opció més probable que el restés a l’esquerra, al PSOE o a Podem. Si així fos, estaríem davant d’una estranya paradoxa: el partit que va ser anunciat pel seu inventor i líder, Íñigo Errejón, com un instrument per consolidar un govern progressistes a Madrid, a les Illes actuaria restant un escó als progressistes i regalant-lo a la dreta. Encara més important, si cal: suposaria un enorme reforç anímic i polític per al PP en el seu paper d’opositor al Govern de Francina Armengol.
Tan estrany possible paper jugat a les urnes per la plataforma d’Errejón s’avindria la mar de bé amb la precampanya i campanya que ha fet. Ejerrón s’entestà en fer candidatura a Balears quan se li havia demanat –des del seu antic partit, Podem, dirigit per gent propera a ell- que no en fes i, tanmateix, després de forçar la presència electoral tant el propi líder com la resta de persones més conegudes de la formació –Carolina Bescansa, Rita Maestre...- deixaren tota sola l’absolutament desconeguda cap de llista per les Illes, Marisa Lucas. Cap d’ells anà a Palma a intentar recollir vots i donar suport a Lucas. Encara més estrany: s’anuncià que Bescansa i Maestre farien campanya a Palma l’1 de novembre i, de sobte i sense cap explicació, s’ajornà l’acte. Les dues dirigents no anaren a les Illes ni aquell dia ni cap altre. A Errejón no se li ha vist el pèl, per Balears. No ha estat, en fi, una candidatura gens normal sinó tot el contrari: molt estranya.