El debat electoral de dilluns a la nit va donar molt de si. Entre més coses, perquè Pedro Sánchez va reforçar encara més el seu discurs anticatalà, apropant-lo cap a les proclames de Partit Popular, Ciutadans i Vox. Una de les promeses que va fer el president espanyol en funcions i candidat del PSOE va ser l’extradició de Carles Puigdemont per ser jutjat. Dos dies més tard, Radio Nacional l’entrevistava i li preguntava al respecte sobre aquesta qüestió. Concretament, el periodista volia saber com pensaven complir aquesta promesa.
«Ja ho estem fent». Sánchez no s’estava d’assenyalar la Fiscalia General de l’Estat com a instrument del seu govern per fer possible aquest desig. «De qui depèn la Fiscalia?», preguntava el candidat, amb retòrica i insistència, al locutor.
Unes paraules que han escandalitzat les associacions de fiscals. Per exemple, la Unió Progressista de Fiscals assegurava que el ministeri públic «és autònom del Govern, de qualsevol Govern, i cap Govern no pot donar ordres al fiscal general. Que quede clar», rematava. L’Associació de Fiscals, de tendència conservadora, emetia un comunicat de només un paràgraf per dir que «la Fiscalia és independent i no compleix ordres de l’executiu». Lamentaven, a més, que «aquestes manifestacions no s’ajusten a la realitat i generen en la ciutadania una confusió inacceptable».
El cert és que, més enllà de declaracions, hi ha molts fets que qüestionen la independència d’aquesta institució, com ara que en cada canvi de Govern, la Fiscalia General de l’Estat canvia de titular.
El ministeri públic no ha deixat de ser protagonista per altres qüestions. Si les desavinences entre la Fiscalia i l’executiu no són gens habituals, sí que ho són les investigacions contra líders independentistes. Ara hi ha una nova assenyalada per la Fiscalia: es tracta d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana.
Concretament, la Fiscalia ha obert diligències d’investigació per unes declaracions de la líder de l’ANC que va denunciar Societat Civil Catalana, que acusa Paluzie d’incitar a la violència. Tot parteix d’una entrevista de Paluzie a TV3 en què, referint-se als aldarulls que es van produir a Catalunya els dies posteriors a la sentència del Suprem, va afirmar que aquests incidents «donen visibilitat al conflicte a la premsa internacional», i va assenyalar l’Estat com a principal responsable de la violència.
Un matí agitat al Ministeri Públic, que s’ha vist obligat a desmarcar-se del Govern espanyol.