La primera mostra pública de rebuig a l’ara rei Felip de Borbó va tenir lloc abans de que fos coronat, quan el maig del 2013, el príncep d'Astúries i Letizia Ortiz van ser escridassats a la porta del Liceu de Barcelona, a l’estrena de l’opera “L’elisir d’amore” de Gaetano Donizetti. La imatge va passar a la posteritat per la comicitat dels esforços de la llavors delegada del govern a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, de contrarestar l'escridassada amb aplaudiments.
La presència del Barça a la majoria de finals de Copa del Rei dels últims anys (vuit l’última dècada) ha propiciat nombroses xiulades al rei i a l’himne espanyol. La més sorollosa que es recorda, i també la primera que va viure Felip VI com a monarca, fou el 2015 al Camp Nou, en la final que enfrontava el FC Barcelona i l’Athletic de Bilbao. L’impulsor de la protesta, Santiago Espot, fou en principi condemnat per l'Audiència Nacional a pagar una multa de 7.500 euros per «injúries al rei i ultratge a Espanya», pena de la que va ser absolt posteriorment.
La xiulada de la final de copa de 2018, tot i ser celebrada a Madrid a l’estadi Wanda Metropolitano, va tenir lloc durant un moment de gran transcendència política a Catalunya: la final es va celebrar en plena vigència de l’article 155 i amb presos polítics ja en presó preventiva. La final va estar marcada, també, per la prohibició per part dels cossos de seguretat de l’Estat d’accedir a l’estadi amb samarretes o distintius de color groc.
Abans, una de les protestes més multitudinàries i sorolloses contra Felip VI va ser durant l’acte d’homenatge a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’agost del 2017. La concentració recordava al monarca els negocis de l’Estat al mercat de la guerra, especialment amb l’Aràbia Saudita, en què tant ha participat son pare, el rei emèrit Joan Carles I. L’any següent, durant la commemoració del primer aniversari dels atemptats, el rei va tornar a ser rebut amb hostilitat a Barcelona.
Després de l’1 d’octubre, mentre a tot Catalunya tenien lloc mobilitzacions per motiu de la vaga general convocada en protesta de la violència policial, Felip VI va llegir la nit del 3 d’octubre un discurs molt polèmic contra el Govern i el moviment sobiranista. En una intervenció televisiva inèdita (mai no havia comparegut fora del tradicional discurs de nadal), el monarca va aplaudir la repressió contra el referèndum i va encoratjar les forces policials a no abaixar el to en les seves actuacions.
Només dos mesos més tard, al desembre de 2017, lluny de presentar cap oferta política o proposta de diàleg, Felip de Borbó va aprofitar el tradicional discurs nadalenc per mantenir un to desafiant envers l’independentisme.
La primera visita de la corona a Catalunya després dels seus dos polèmics discursos va ser sinònim d’hostilitat: durant la inauguració del Mobile World Congress, el 25 de febrer de 2018, tant l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com el president del Parlament, Roger Torrent, van negar-se a saludar-lo en el tradicional besamans institucional. A l’exterior, milers de manifestants convocats pels Comitès de Defensa de la República (CDR), van escridassar al monarca a ritme de casseroles.
La presència del rei a la inauguració dels Jocs del Mediterrani celebrats a Tarragona, el juny de 2018, no va ser benvinguda tampoc per part dels CDR, que van protestar hores abans de la cerimònia al centre de la ciutat. Van rebre el suport del president de la Generalitat, Quim Torra, qui en un primer moment havia descartat assistir als Jocs per no coincidir amb Felip VI, però que finalment hi va acudir. Torra va fer entrega al monarca del llibre del fotoperiodista Jordi Borràs Dies que duraran anys, així com de l'informe del Síndic de Greuges sobre les càrregues policials de l'1-O.
Pocs dies després dels Jocs del Mediterrani, el monarca va tornar a Catalunya per entregar els premis Princesa de Girona, que no van atorgar-se, per primera vegada, a la ciutat que els hi dóna nom. L’Ajuntament va negar-se a cedir un espai municipal per fer l'entrega que presidia Felip VI. Mesos abans, de fet, el ple de l’Ajuntament havia declarat persona non grata al rei. L’acte va haver de desplaçar-se a Mas Marroch, a Vilablareix (Gironès), on la situació no va millorar: L'alcalde en va rebutjar la presència i centenars de persones van protestar i van decorar amb llaços grocs les immediacions de l’acte.
Al febrer de 2019, per segon any consecutiu, els CDR van convocar una mobilització durant la inauguració del MWC per rebutjar la visita del cap d’estat espanyol, sota el lema ‘Destronem-lo’. Quim Torra i Ada Colau -l’alcaldessa va repetir el gest de l’any anterior- van negar-se a participar en la salutació institucional protocolària i el fotoreclam posterior.
El rei Felip VI assisteix dilluns a l’entrega dels premis de la Fundació Princesa de Girona, que se celebra enguany a Barcelona, al Palau de Congressos de la ciutat. El monarca passava la nit anterior a l’hotel Rey Juan Carlos, el qual té accés directe al Palau de Congressos sense haver de sortir a l’exterior, per tal d’evitar les protestes a les rodalies del complex. En aquesta ocasió, Felip VI torna a sofrir el rebuig que genera la seva presència a bona part de la població catalana.