A escasses hores de l’inici de la campanya per a la repetició electoral del 10N i en un context de certa inestabilitat política i social, CaixaBank, l’entitat financera presidida per Jordi Gual, ha presentat els resultats dels primers nou mesos de l’any. A la seu de València, el conseller delegat del grup, Gonzalo Cortázar, ha exposat el compte de pèrdues i guanys a la fi del tercer trimestre de 2019: la companyia ha assolit uns beneficis de 1.266 milions d’euros, un 28,4 % menys que en l’exercici anterior.
La frenada en el creixement l’explica, com en el segon trimestre de l'any, la despesa de 978 milions d’euros destinada a cobrir l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). Excloent aquest cost significatiu, els beneficis de l’empresa haurien estat de 1.951 milions, xifra que sí que suposaria un creixement relatiu del 10,4 % en comparació amb el període precedent. El conseller delegat, però, ha insistit a destacar l’eficàcia de la plantilla, atès que a pesar d’haver assumit més competències, ha aconseguit millorar la productivitat. Tanmateix, Cortázar s’ha mostrat realista. «No podem caure en la complaença», ha admès.
El bon rendiment de CaixaBank respon també a un augment històric —per ser el més elevat en la vida de l’entitat— dels ingressos derivats de la seua activitat principal. En el tercer trimestre, aquests constituïren el 94 % del total —un 2,9 % més que l’anterior trimestre— i assoliren una xifra anual de 6.201 milions. Els guarismes, en un moment en què els tipus d’interès són baixos, han contribuït a obtenir una ràtio d’eficiència sense despeses extraordinàries del 56,2 %, una dada que el dirigent ha celebrat en apuntar que és «molt més bonic» assolir una bona ràtio per un augment dels ingressos que no per una reducció dels costos. Les despeses d’explotació, però, han augmentat un 3,8 % respecte al mateix període de 2018, tot i que han disminuït un 1,3 % en relació amb el trimestre precedent.
Entre els altres motius del creixement destaquen els relatius al desenvolupament eficaç del Pla Estratègic, iniciat fa quasi un any. En aquest sentit, Gonzalo Cortázar ha subratllat que, en l’àmbit urbà, l’obertura de 416 oficines Store de les 600 previstes per a desembre de 2021 els permet avançar la data de finalització al desembre d’aquest 2019. D’altra banda, el dirigent ha recalcat la forta presència de CaixaBank en l’Espanya rural, on manté una xarxa de 1.081 sucursals desplegades en més de 2.000 municipis.
L’entitat, que opera en l’Estat espanyol i Portugal, descarta de moment expandir-se a nous països. «Som internacionals propers», ha assenyalat el conseller delegat, qui ha argumentat que, a hores d’ara, el grup està immers «en un procés de transformació reguladora, tecnològica i de conducta». Aquesta aposta pel món digital, entre altres, ha convertit l’empresa de Jordi Gual en un autodenominat «banc online dels millenials». El passat mes de setembre, CaixaBank comptava amb un milió i mig de joves clients digitals.
Preguntat per la premsa, Gonzalo Cortázar ha assegurat que el saqueig a algunes sucursals catalanes en els recents incidents no ha suposat un greu impacte en les xifres de l’entitat. «La inestabilitat a Catalunya no ajuda al creixement econòmic, però allò important és que episodis com els viscuts no es tornen crònics», ha assenyalat el conseller delegat. Amb la cita del 10N a la vista, Cortázar s’ha mostrat optimista davant la formació d’un «govern estable que ajude a frenar la desacceleració econòmica».
Més hermètic s’ha exhibit, en canvi, quan els periodistes li han preguntat per la participació de CaixaBank en el frau de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València. Un dia després que la institució bancària emetera un comunicat on es desmarcava del desviament de diners públics, el conseller delegat ha confessat que, des de l’entitat, «han actuat sempre responent a les ordes del client». Gonzalo Cortázar s’ha negat a fer públiques les converses entre l’EMT i CaixaBank, però ha garantit que aquest col·laborarà en la investigació del frau i continuarà cooperant amb el consistori municipal.