El paper que farà Más País a les eleccions generals per Balears és la gran incògnita del 10 de novembre per la circumscripció illenca. Entre l’esquerra hi ha certa prevenció respecte a la plataforma d’Íñigo Errejón. Ningú li dona la més mínima possibilitat d’obtenir escó. Però es tem que pugui evitar el segon escó que Podem va assolir el 28 d’abril, que podria acabar a les mans de la dreta. I com que l’objectiu confessat pel líder estatal de Más País era “no restar” opcions a les formacions progressistes allà on ell no tenia probabilitats d’escó, resulta difícil d’entendre l’entestament a presentar-se a les Illes.
Tot plegat és estrany, en la candidatura balear del moviment d’Errejón. Començant per com va quallar la candidatura mateixa.
Estranya candidatura
Cal recordar que l’actual direcció de Podem a les Illes és una mescla d’antics errejonistes i expablistes que s’uniren per derrotar el sector anticapitalista en el congrés d’octubre de 2017. Així, la nova cúpula està formada per Juan Pedro Yllanes —vicepresident del Govern—, que prové del sector de Podem que va liderar Errejón; Mae de la Concha —secretària general i també consellera de l’Executiu de Francina Armengol—, considerada neutral en els temps de la lluita interna entre Errejón i Pablo Iglesias, i, entre més, Alberto Jarabo —tinent de batlle de l’Ajuntament de Palma—, vehement pablista i líder de Podem a les Illes entre 2014 i 2017. Aquest peculiar nucli dirigent illenc s’ha situat al marge del problemes que afecten la cúpula de Podemos a Madrid. Se centra en els seus interessos en la política balear i, en conseqüència, quan es conegué la convocatòria d’eleccions generals aprofitaren les bones relacions personals i polítiques que alguns d’ells mantenen amb Errejón per demanar-li que no es presentés per Balears, per no perjudicar l’esquerra balear en general i el Podem illenc en particular. Però no els va fer gens de cas.
Errejón imposà al capdavant de la candidatura en solitari de Más País una exsocialista, Pepi González. No obstant, un parell de dies després d’haver-se publicat el seu nom, l’acomiadà i posà en el seu lloc Marisa Lucas. I això sorprengué molt a Palma, atesa la biografia política de Lucas. Fins aquell moment havia estat militant de Podem, del sector oficialista: fou candidata de Podem al Consell de Mallorca a les eleccions insulars del 26 de maig passat. Se la considerava una dona de confiança política absoluta d’Yllanes i De la Concha. Com era possible que en menys de mig any passés de gaudir de la confiança de la cúpula balear de Podem i ser candidata per aquest partit a anar-se’n a la plataforma d’Errejón per encapçalar la llista al Congrés sense aparentment tenir cap possibilitat d’èxit? Aquest setmanari tingué l’oportunitat de fer-li aquesta pregunta i ella no fou capaç de contestar res en clar.
Tot d’una va córrer el rumor a Palma que en realitat Lucas és una mena de submarí del grup que dirigeix Podem a les Illes. Segons aquesta teoria, Lucas tindria per objectiu debilitar les opcions d’aquest partit a les urnes generals per Balears i crear després l’organització de Más País a Balears a la qual saltarien en el futur Yllanes i De la Concha, entre d’altres, amb vista a les futures eleccions autonòmiques i insulars de 2023. La dirigent del sector anticapitalista de Podem, Laura Camargo, talment ho va publicat a Twitter. Lucas, per descomptat, ho va desmentir.
De coses estranyes amb la candidatura balear de Más País no han parat de passar-ne. Un altre exemple: l’1 de novembre havien d’aterrar a Palma Rita Maestre i Carolina Bescansa per donar una empenta a la candidatura de Lucas, a l’espera de l’arribada més endavant del líder. Tanmateix, sense cap explicació, es va suspendre l’acte i ni Maestre ni Bescansa es desplaçaren. Encara més estranya resulta la cancel·lació de l’acte si es té en compte que la presència pública de la candidata illenca és mínima. Fins a finals de la setmana passada, quan quedaven només vuit dies per a les eleccions, la presència de Más País a les Illes havia estat gairebé nul·la. No s’entén que Errejón forcés la seva concurrència electoral a les Illes per després actuar d’aquesta manera.
A efectes electorals, si la candidatura de Más País no es retira, la seva mera presència podria actuar en contra dels interessos de l’esquerra, perquè la possibilitat que obtingui un escó es dona a Palma per impossible. En conseqüència l’únic que faria seria restar potencial a la resta de les candidatures progressistes. I l’amenaça sobrevola en especial Podem.
El segon diputat de Podem
A les eleccions de fa mig any el PSOE va assolir el 26,3% dels vots i tres escons; Podem, segona força, el 18% i dos diputats; Ciutadans, el 17,4% i un membre del Congrés; El PP, 17% i una acta de la Cambra Baixa. I, finalment, Vox, 11% i un representant electe.
Si es fa la conversió dels vots d’aleshores en quocients —seguint el sistema D’Hondt que s’usa per repartir els escons—, es veu que els últims dos diputats correspongueren al setè quocient —el segon de Podem— i al vuitè —el tercer del PSOE—, mentre que el novè fou de Ciutadans que per poc no es convertí en escó atès que per les Illes només se’n trien vuit.
Sobre els dos últims diputats que obtingueren les forces progressistes la candidatura d’Errejón podria actuar negativament a les Illes. En efecte, la mera presència a les urnes d’aquesta nova formació per força ha de debilitar la resta de l’esquerra. Poc o molt, però li restarà suports. És més probable que faci minvar Podem, afecti poc o gens el PSOE i no sembla raonable pensar que resti pas res a Més Esquerra. Aleshores, si es dona per bo que així serà i es col·loquen de major a menor els quocients —seguint el sistema D’Hondt— de cada candidatura el 28 d’abril, serà possible veure a qui perjudicarà Más País. Una lleugera baixada del setè o del vuitè quocient –que suposaren l’escó per a Podem i PSOE, respectivament— podria tenir com a conseqüència directa que Ciutadans —que va obtenir el novè quocient a molt poca distància dels dos anteriors— passés fàcilment a sumar un segon escó —tal com, per cert, li augura el sondeig del CIS— o, si de cas, podria ser que fins i tot fos el PP —si és cert, com diuen la resta d’enquestes, que tant augmenta de vot a tot arreu, i més o menys també passarà a Balears— el partit que tragués, gràcies a Errejón, un diputat a l’esquerra.
Dit d’una altra manera: Más País no té possibilitats a priori d’obtenir un escó per Balears però sí —almenys en pura teoria de matemàtica electoral— que la seva mera concurrència resti un escó a l’esquerra, més probablement a Podem, el seu antic partit. És a dir, que a les Illes —si no retira la candidatura— Errejón farà exactament el contrari del que va dir que faria: perjudicar les forces progressistes on ell no té opcions d’escó