No és per casualitat que l’equip de campanya de Pablo Casado hagi programat nombrosos actes i visites del líder del PP a les 28 províncies espanyoles menys poblades, a l’Espanya buidada, com se sol dir. Allà s’hi juga una part important de l’esperança conservadora de recuperar molts dels escons perduts el mes d’abril. Són les circumscripcions amb menys població i més envellida. On el missatge anticatalanista, ara excitat pels esdeveniments a Catalunya, pot tenir més bona recepció. Per la mateixa raó, Vox aspira a consolidar-s’hi. I Ciutadans, que el 28 d’abril hi va fer un excel·lent resultat, pot patir-hi una caiguda severa que l’arrossegui en el conjunt de l’Estat. El PSOE, per la seva banda, que va ser el partit més votat en aquestes circumscripcions –considerades en conjunt- i el que més rèdit en escons hi va recollir, té per objectiu no perdre-hi o, si minva, que la pèrdua sigui mínima. Finalment, Podem, que ja hi va punxar l’abril, ara podria ben bé perdre-hi un dels dos escassos que hi va recollir.
No és, l’Espanya buidada, una zona poc important, des del punt de vista electoral. S’hi trien 110 escons. O sigui un 30% dels 350 que formen el Congrés dels Diputats. Així que poca broma: s’hi pot definir la majoria que sorgeixi de les urnes a tot l’Estat.
Les circumscripcions d’Espanya –l’Estat sense els Països Catalans, el País Basc i Navarra- que elegeixen menys diputats se situen a Andalusia, Aragó, Castella-La Manxa, Castella-Lleó, Cantàbria, Extremadura, Galícia i La Rioja, a més de Ceuta i Melilla. Les províncies andaluses amb el cens electoral més baix són les d’Almeria (que tria 6 diputats), Córdoba (6), Huelva (5) i Jaén (5). Les d’Aragó són Osca (3) i Terol (3). Les de Castella-La Manxa: Albacete (4), Ciudad Real (5), Cuenca (3), Guadalajara (3) i Toledo (6). Les de Castella-Lleó: Ávila (3), Burgos (4), León (4), Palencia (3), Salamanca (4), Segovia (3), Soria (2), Valladolid (5) i Zamora (3). Les d’Extremadura: Badajoz (6) i Cáceres (4). Les de Galícia: Lugo (4) i Ourense (4). A més s’hi ha d’afegir les regions uniprovincials de Cantabria (5) i La Rioja (4) així com les ciutats africanes de Ceuta (1) i Melilla (1).
L’esquerra. En aquestes províncies el PSOE hi va obtenir 47 diputats, un 42,7% del total d’escons en joc. Un gran resultat. Va capgirar la situació tradicional, marcada per l’hegemonia conservadora. En ser zones de població molt envellida el partit que governa gaudeix de cert l’avantatge: la inquietud que provoquen els canvis entre els jubilats. Cosa que afavoreix per tant al PSOE. És cert, però, que de res li valgué al PP a les eleccions d’abril, quan entre el llast de la corrupció i la competència de Ciutadans i de Vox va sofrir una severa baixada de suports a tota l’Espanya buidada, de la que se n’aprofità, i de quina manera, el Partit Socialista. Podria passar ara als socialistes quelcom semblant al que li passà al PP aleshores?
Hi pateix un risc potencial obvi: aquesta Espanya profunda i envellida és terreny abonat perquè els esdeveniments de Catalunya hi fertilitzin en forma d’anticatalanisme. I si aquest es converteix en vot no pareix que tal cosa afavoreixi la posició socialista, sinó tot el contrari. Així i tot, a les províncies menys poblades d’Andalusia, així com a les les extremenyes, on el vot socialista és molt sòlid, no pareix que estigui en risc de perdre-hi escons. El panorama canvia a la resta de l’Espanya buidada. A les dues circumscripcions citades gallegues, on hi guanyà el PP, encara que per poc, podria estar risc algun diputat del PSOE si els de Casado augmenten uns pocs punts percentuals els seus suports. El mateix fenomen podria passar a les circumscripcions castellanes on els de Sánchez hi guanyaren per poc, per exemple a Salamanca, on el PSOE es va quedar amb 2 escons amb el 28,6% dels vots i el PP amb 1 amb el 28,1%; o a Valladolid, on el PSOE sumà el 28,9% i 2 escons mentre que el PP es quedà amb el 23,3% i 1 diputat. O a Cantàbria, on la diferència entre socialistes i conservadors només fou de de 3 punts percentuals però el PSOE se’n dugué 2 diputats i el PP 1... Aquestes potencials transferències de diputats només serien possibles en les províncies que trien entre 4 i 6 escons, perquè en les que n’elegeixen 3 o menys l’equilibri de vot del 28 d’abril fa pensar que és molt improbable que ara hi hagi una diferència tan enorme entre els dos partits més grans com perquè es puguin intercanviar diputats.
La situació de l’altre partit d’esquerra, Podem, és força més complicada que la del PSOE. Només va assolir 2 escons en aquestes 28 províncies. Tot dos a Andalusia. I el que va sumar per Huelva el va obtenir amb el 13% dels vots, per poc no es queda sense. Qualsevol alteració a la baixa, per petita que fos, li faria perdre aquesta representació.
La dreta. Com s’ha dit abans, Casado cuida molt aquests dies l’Espanya buidada. Sens dubte creu que hi podrà llevar-li algun diputat al PSOE gràcies a la demagògia que fa respecte a la qüestió catalana. És possible, però d’on pot treure més diputats no és del camp socialista sinó de Ciutadans. Els taronges entraren amb gran força en aquestes províncies, l’abril. Hi recolliren 22 escons. Tots a costa del PP. Si es confirmen les enquestes que li auguren una disminució brutal dels suports populars, tindrà molt difícil aguantar mitja dotzena del diputats que va tenir a l’Espanya buidada. Fa mig any feu a totes aquestes províncies entre el 15% i 20% dels sufragis, cosa que li va valer en tots els casos un màxim d’1 escó per circumscripció, és a dir l’últim que es repartia. La probabilitat que en perdi molts dels 22 que va obtenir és altíssima.
Casado, és ver, ho té bé per recuperar prou escons a l’Espanya buidada a costa de Ciutadans. Però ho haurà de confirmar, no està fet. En algunes províncies –les que elegeixen entre 4 i 6 escons- no ho tindrà gaire fàcil perquè haurà de vèncer la competència de Vox, formació que l’abril va sumar en les 28 províncies referides 6 diputats –el triple que Podem- i que és la que pot rendibilitzar més la demagògia anticatalanista. Els percentatges que va fer a les circumscripcions espanyoles menys poblades van estar entre el 9% i el 19%, però això foren els extrems –Sòria i Almeria, respectivament- mentre que el gruix se situà entre els 11 punts percentuals i els 15. Són nivells de suport que estigueren per sota de la representació. Però si ara, com auguren les enquestes per al conjunt del l’Estat, hi suma dos, tres o quatre punts percentuals més, aleshores disputarà al PP almenys alguns dels escons que podria perdre Ciutadans o, menys probablement, el PSOE a l’Espanya buidada.