Prop de 2.240.000 catalans van votar en el procés de participació el 9N, segons el Govern de la Generalitat a partir de les dades provisionals oferides amb el 96 per cent de les meses comptabilitzades. El 80 per cent dels votants haurien escollit el Sí/Sí, per un 10 per cent a favor del Sí/No i un 4,5% del No. La participació legitima un procés plantejat com una primera volta per a un veritable referèndum.
Un pas de gegant en la línia de poder decidir, algun dia, amb totes les garanties democràtiques”. Això ha estat, segons el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, el que ha representat el 9N en declaracions fetes després del tancament de les urnes. “Un pas grandíssim”, deia la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, “per aconseguir la independència del nostre país”.
La raó de l’eufòria són els resultats de participació, que han superat les previsions dels organitzadors i els impulsors, que tenien al cap assolir la fita dels dos milions de participants i tot apunta que, finalment, la xifra definitiva s’acostarà als 2.240.000 catalans. Les dificultats i peròs que presentava un procés amenaçat pel Govern espanyol, sense cens, no vinculant, amb menys col·legis electorals i sense una veritable campanya electoral feien pensar que els nivells de participació no s’acostarien ni de lluny als d’altres conteses electorals. Però 2.240.000 participants sumen només 355.000 vots menys dels que van participar en el referèndum de l’Estatut de Catalunya el 2006. I, comparats amb els vots que van collir les formacions partidàries del dret a decidir en les últimes eleccions de 2012 (CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP), els resultats del 9N superarien aquells en 140.000 vots, ja que en aquelles eleccions van sumar 2.100.000 vots. Per lògica pura, el suport explícit al dret a decidir –amb l’exercici del vot– hauria crescut en dos anys en 140.000 persones.
Les dades provisionals avançades pel Departament que encapçala la vice-presidenta Joana Bonet, són fruit de l’escrutini del 96,80 per cent de les meses.
Amb aquest percentatge escrutat s’han recollit 2.236.806 vots i les estimacions fan pensar que, al final del recompte total, la participació s’acostarà als esmentats 2,24 milions de votants. Cal tenir en compte que, a més, les Delegacions de Govern de la Generalitat al Principat i a l’estranger continuaran recollint vots quinze dies més.
Amb el 88 per cent de les meses escrutades s’havien donat també resultats en xifres absolutes, que donaran una idea aproximada del repartiment. Aquests resultats parcials donen una victòria clara del Sí-Sí a la doble pregunta del referèndum –“Vol que Catalunya esdevingui un Estat” i “En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?”– amb el 80,7% dels vots, que en xifres absolutes són 1.649.000.
El Sí-No hauria estat la segona opció més votada, en concret per un 10,11 per cent dels participants, és a dir, 206.599 persones, i el No hauria estat l’opció de 92.939 votants, que representarien un 4,5 per cent del total. L’opció de respondre només la primera pregunta amb un Sí, i no respondre la segona, va ser triada per gairebé l’1 per cent, unes 20.000 persones.
La jornada del 9N es va desenvolupar sense incidències greus arreu del territori, tret de la irrupció de mitja dotzena de feixistes en un col·legi de Girona amb la cara tapada, parafernàlia neonazi i crits de “Viva España”. Els mateixos votants els van fer fora del local i la majoria van ser detinguts per la Guàrdia Urbana o els Mossos.
A l’hora de fer el recompte en un col·legi de Cardedeu, es va obrir un sobre ple de pols blanc amb un missatge amenaçant que es tractava d’àntrax, cosa que va ser desmentida poques hores després.
Des de bon matí, abans d’obrir-se les urnes, hi havia cues a centenars de col·legis electorals i en molts d’ells no van desaparèixer fins al migdia.
La feina dels 40.000 voluntaris que organitzaven els locals de participació o eren a les meses van ser el primer que va agrair el president Mas en comparèixer davant la premsa després del tancament dels col·legis. Va qualificar la jornada d’“èxit total” per la participació i la col·laboració amb el teixit social: “Hi ha hagut una simbiosi perfecta entre institucions, teixit associatiu i persones. Quan anem junts tots tres, institucions, entitats del teixit associatiu i persones, avancem més i millor”.
Mas va afirmar que Catalunya havia donat “lliçó de democràcia” i insistia en els agraïments: “Gràcies per creure en el seu país, donar-li la dignitat que es mereix i fer un pas de gegant en la línia de poder decidir amb tota garantia el seu futur”. Mas va aclarir que s’ha de tornar a decidir “votant” i aquest cop “de manera definitiva”.
Està previst que Artur Mas expliqui aquesta setmana el seu full de ruta i faci arribar al president espanyol una nova etapa de diàleg per poder convocar un referèndum amb totes les garanties democràtiques.
A l’Estat li va llançar dos missatges. Un sobre la decisió de Catalunya d’autogovernar-se: “Catalunya, un cop més, ha deixat molt clar que volem governar-nos a nosaltres mateixos. Aquesta és una vella aspiració del nostre país que es manté perfectament viva i compatible amb una Europa més forta i més unida. I un cop més ho ha demostrat”.
L’altre, sobre el dret a decidir: “Volem decidir, i ho hem demostrat, el nostre futur polític. Som grans i adults per fer-ho. I aquesta és la lliçó que hem donat avui. Els Estats madurs respecten aquest dret i així ho han demostrat el Regne Unit o el Canadà. Volem decidir el nostre futur pacíficament, democràticament, no contra ningú. a favor nostre i procurant pel bé del conjunt, no només nostre”.
Les declaracions de Mas, en el sentit d’iniciar un nou procés de diàleg amb l’Estat per tal de celebrar un veritable referèndum, no harmonitzen amb les intencions d’ERC i la CUP, segons les primeres declaracions d’Oriol Junqueras i David Fernàndez. Tots dos consideren que el camí d’intentar el diàleg amb l’Estat està esgotat i demanaven anar més enllà.
El primer és més partidari de convocar eleccions i caminar cap a la independència, tot i que es mostra partidari de presentar-s’hi amb llistes separades, i no amb la candidatura unitària o “de país” que és la primera opció d’Artur Mas. El segon vol també accelerar el procés.