Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha presentat aquest any les línies mestres que guiaran el rumb de l’empresa en el pròxim decenni. En aquest termini de temps, FGC incidirà en diversos àmbits sostinguts sobre quatre pilars: el foment de la sostenibilitat, la globalització, la tecnologia i el respecte per les persones.
El Vallès serà un dels punts d’actuació principals. “Volem ser tractors amb les infraestructures, el model de gestió i amb el territori perquè estem compromesos amb el futur”, ha assenyalat el president d’FGC, Ricard Font. L’execució d’un segon túnel per enllaçar la comarca i Barcelona reduirà els temps de cada viatge. L’estudi informatiu del Túnel Directe Vallès (TDV) estarà enllestit al llarg de 2020, i un cop realitzada, l’obra escurçarà d’un quart d’hora el trajecte entre aquesta comarca i Barcelona.
Però les millores no acaben aquí. “Ja estem estudiant el disseny d’un servei ferroviari de qualitat que connecti l’aeroport del Prat i Barcelona amb quatre trens per hora, un cada 15 minuts”, ha subratllat Font, “volem oferir un servei ràpid, fiable i efectiu”.
Se’n veuran afavorides, d’igual manera, les connexions entre el Llobregat i l’Anoia, entre Martorell i el Bages-Anoia i entre Lleida i la Pobla de Segur. A més, FGC és a punt d’iniciar els estudis de viabilitat tècnics i jurídics que facin viable, abans de 2030, una llançadora ferroviària a l’aeroport del Prat com les que ja existeixen a Londres, Viena, Tòquio o Hong Kong, entre d’altres.
Uns altres plans a mitjà termini passen per l’explotació del tren-tram de Tarragona basada en la línia alemanya entre Karlsruhe i Saarbruken. En aquest cas, els planteja un projecte que afavorirà la integració de municipis com Salou o Cambrils a la nova xarxa ferroviària. Els tràmits escaients abans no s’inicien les obres s’allargaran fins l’any 2022. Un cop executada, aquesta actuació oferirà unes molt bones prestacions en els trams interurbans.
La possible assumpció dels rodalies i regionals que avui gestiona Renfe n’és un altre repte. La transferència d’aquest servei enfortiria el servei a Lleida, especialment amb la Pobla de Segur.
Les connexions —amb regionals de grans prestacions— entre Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, Perpinyà, Tolosa de Llenguadoc i Montpeller constitueixen un altre objectiu primordial, derivat de la participació a l’euroregió Pirineus-Mediterrània. Amb tot, encara cal esquivar les complicacions burocràtiques pròpies d’una obra de caràcter transfronterer, així com la culminació de la liberalització del mercat ferroviari de viatgers que hi ha a la cantonada.
FGC també vol posar remei als problemes d’accessibilitat tant per a persones com per a mercaderies. Igualment, es planteja una digitalització transversal de l’empresa que n’asseguren la competitivitat. L’entrada en funcionament del 5G, del concepte de client líquid, de la ciberseguretat, el Big Data o el Blockchain seran elements d’ús comú.
La sostenibilitat, és clar, serà un altre factor a tenir en compte. L’any 2021, el 50% de l’electricitat de la xarxa provindrà de l’energia solar. La potenciació de les estacions de muntanya —sobre la perspectiva 350 dies-360 graus— i la seva adaptació total a persones amb mobilitat reduïda és un altre dels reptes de FGC.
La gestió socialment responsable que s’hi vol imprimir ha comportat la constitució del Consell Social, un òrgan consultiu que, no obstant això, estableix compromisos explícits per a l’empresa.
Tot plegat, un conjunt d’actuacions que a FGC resumeixen a través de l’acrònim HUMANS: Honestedat, Usuaris com a prioritat, Màxim compromís, Atenció al detall, Nous reptes d’innovació i Sostenibilitat. •