El president valencià, Ximo Puig, s’ha sotmès aquest dijous a una sessió de control inevitablement marcada pels fets esdevinguts a Catalunya. Tant el PPCV com Ciutadans i Vox no han perdut l’oportunitat de censurar les crítiques d’alguns representants de Compromís i Podem a la sentència del Tribunal Suprem que ha condemnat a penes de presó elevades els principals protagonistes del procés sobiranista. La resolució favorable a la amnistia dels “presos polítics” aprovada per unanimitat al consell nacional del Bloc Nacionalista Valencià celebrat el cap de setmana passat –una resolució que EL TEMPS va avançar a la seua edició digital– situava en una posició incòmoda el cap del Consell, de la mateixa manera que la vicepresidenta, Mónica Oltra, ja havia hagut d’enfrontar-se a preguntes incòmodes sobre la decisió del seus socis a la coalició Compromís.
A banda del posicionament intern del Bloc, el portaveu de Ciutadans, Toni Cantó, ha atacat durament Compromís perquè alguns dels seus membres participaren a la manifestació contra la setència organitzada a les principals ciutats valencians. A més, ha tirat de manual per tal de qualificar el “pancatalanista confès” el conseller d’Educació, Vicent Marzà, a qui ha retret que vol “imposar una sola llengua”, i ha sol·licitat que el secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, es “rente la boca” cada vegada que parle de la policia. Nomdedéu ha qüestionat obertament, a les xarxes socials, l’actuació policíaca duta a terme a Catalunya. Per tot plegat, Cantó troba que ha arribat l’hora que Puig opte per un “canvi de socis”, sense especificar-ne quins. La suma de PSPV (27) i Ciutadans (17), per exemple, queda lluny dels 50 escons que marquen la majoria absoluta.
En la mateixa línia, la síndica popular, Isabel Bonig, ha recriminat la resolució aprovada pel Bloc i ha recordat que el Consell “rega amb subvencions entitats que mostren el seu suport al procés secessionista català”, una consideració que també ha efectuat Cantó i que, de fet, s’ha convertit en un dels seus eixos opositors principals. Bonig ha recordat que Puig “li haja lliurat l’educació al Bloc” i ha lamentat que el PSPV no siga com uns altres PSOE autonòmics que li resulten bastant més suggerents.
Per últim, el síndic adjunt de Vox, José María Llanos, ha requerit a Puig que inste el president en funcions espanyol, Pedro Sánchez, a aplicar de manera immediata l’article 116 de la Constitució, que fa referència a l’estat d’excepció i que s’ha convertit en una reclamació reiterada d’aquest partit durant la darrera setmana. Al seu parer, la tensa visita de Sánchez a un hospital de Barcelona és el paradigma del caos que impera a Catalunya i que manté “el poble català segrestat a les seues cases”. A escala valenciana, Llanos ha precisat que “el 90%” de Compromís i de Podem tenen simpaties evidents amb l’independentisme.
La resposta de Puig
“Si tant li preocupa la situació que es viu a Catalunya, i aprofitant que el seu partit travessa una crisi allà, podria anar-se’n”, li ha dit Puig a Cantó, per bé que tot seguit ho ha matisat: “Desitge que es quede ací, perquè ací cabem tots”. El cap del Consell ha posat com a exemple les 600 empreses que van percebre inseguretat jurídica a Catalunya i van traslladar la seu social al País Valencià, una xifra només superada per la Comunitat de Madrid, a la qual ha acusat novament de practicar “dúmping”. Segons Puig, el “model valencià” és sinònim de “diàleg, seguretat jurídica i honradesa” gràcies al “marc favorable a la inversió” que s’ha promogut des de les institucions.
“Aquesta és una comunitat diferent [a Catalunya], que va decidir a fer la seua pròpia via”, ha assenyalat Puig en resposta a Llanos. Amb tot, ha assegurat que el seu Govern observa “amb molta preocupació” tot allò que passa a Catalunya, perquè “ens afecta emocionalment –coneixem moltes persones que viuen allà– i ens interessa des del punt de vista de l’autogovern –tenim interessos comuns, com ara el corredor mediterrani– i econòmic, ja que nosaltres som el primer client de Catalunya i són el nostre principal client”. “Els piròmans no m’agraden gens”, li ha etzibat.
Tanmateix, on Puig s’ha mostrat més enèrgic ha estat en la seua resposta a la síndica de Podem, Naiara Davó, que li ha plantejat que esdevinga un pont entre el Govern espanyol en funcions i l’Executiu català. Una proposta que Puig ha rebut de bon grat, tot i que s’ha afanyat a deixar clar que, en la qüestió catalana, la Generalitat Valenciana hi té un “paper reduït” i no vol tenir-ne un “més gran que aquell que ens pertoca”.
No obstant, el president valencià no ha tingut inconvenient a subratllar que “la sentència [del Suprem] no és la solució, el problema [català] té una arrel política i la política ha de donar-hi resposta”. Puig ha garantit que el Consell mantindrà una funció d’“observador actiu” procliu al “diàleg”. “Tots plegats ens hi juguem molt”, ha advertit abans de fer un clam per la “concòrdia” i per tal de “refer les fractures emocionals que s’estan produint”. L’única alternativa davant d’això és “la confrontació permanent”, ha asseverat.
Puig ha emfasitzat que “una societat democràtica no es pot construir amb el 51% ni amb el 58%, sinó sumant”. Per aquesta raó troba que la “bona política” ha de ser capaç d’“obrir espais de diàleg”. Com a colofó, ha citat Max Weber: “L’equilibri entre l’ètica de la convicció i l’ètica de la responsabilitat és fonamental”.