Publicitat

Sentència 1-O

Cinc conclusions del vuitè dia consecutiu de mobilitzacions a Catalunya

Quan es compleix una setmana de la publicació de la sentència contra els impulsors de l’1 d’octubre, Catalunya es mobilitza per vuitè dia consecutiu. Les manifestacions i altres esdeveniments polítics, com la visita sobtada de Pedro Sánchez a Barcelona i la seua negativa a reunir-se amb Quim Torra, deixen algunes conclusions a tenir en compte.

Per Pasqual Espí

Un cotxe de Mossos pintat per l'acció dels CDR al davant del Departament d'Interior. Europa Press
Un cotxe de Mossos pintat per l'acció dels CDR al davant del Departament d'Interior | Europa Press

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

1-Entre vicepresidències sí, entre presidents no

Des de fa uns dies, diversos mitjans informen que des de Moncloa hi ha un pla per acorralar el president català, Quim Torra. Cap dirigent polític ho ha dit explícitament, però els fets reforcen aquesta teoria. Pedro Sánchez ha visitat Barcelona per interessar-se per l’estat dels policies ferits els darrers dies durant les mobilitzacions de resposta a la sentència del Suprem. En canvi, i de manera inexplicable, no ha volgut reunir-se amb Quim Torra, malgrat la urgència del moment. El president català fins i tot ha escenificat el seu intent per parlar amb Pedro Sánchez a través d’un vídeo que es va emetre al programa de TV3 ‘Trenta minuts’. El president espanyol no ha donat cap explicació per la seua actitud.

En canvi, de contacte entre els vicepresidents català i espanyol, sí que se n’hi ha. No sabem si hi ha molta sintonia, però Pere Aragonès i Carmen Calvo sí que parlen per telèfon i es consideren, mútuament, interlocutors vàlids. El resultat del 10 de novembre determinarà si els representants d’Esquerra Republicana reforcen aquesta condició. El 28 d’abril van duplicar els escons de Junts per Catalunya. Ara, sembla difícil que puguen ampliar més la distància amb les sigles que lidera Carles Puigdemont. Però sembla evident que a Moncloa prefereixen tindre els republicans a l’altre costat de la taula.

2-El Tsunami posa incís en la no-violència

Dilluns passat, quan milers de persones es van dirigir a l’Aeroport del Prat en protesta per la sentència, no eren pocs els qui es tapaven els rostres. No debades, són moltes les acusacions judicials per terrorisme per haver participat en talls de carretera o actuacions similars. Però el Tsunami Democràtic pretén evitar aquestes imatges. En la convocatòria sorpresa de dilluns davant la visita de Pedro Sánchez a l’Hospital de Sant Pau, tot eren cares descobertes per demanar Pedro Sánchez “sit and talk”, com es llegia a les pancartes: seure a la taula i parlar. El Tsunami ha aconseguit reunir milers de persones en una convocatòria d’urgència, sense incidents, feta amb menys d’una hora de marge, i que ha tingut un fort ressò.

3-El Tsunami és tothom

Pedro Sánchez volia evitar passar pel mig dels manifestants, però no ha pogut esquivar els retrets de metges i metgesses, que també li cridaven “llibertat presos polítics”. El Tsunami Democràtic reforça així la seua vocació, almenys aparentment: al davant i al darrere no hi ha ningú en concret. Cada gota fa el seu treball. I dilluns, els treballadors de l’hospital eren les gotes que han inundat el corredor que ha hagut de creuar un Pedro Sánchez capcot i amb una incomoditat evident.

4-Què passa amb la policia?

Sorprèn l’actuació policial dels últims dies, que contrasta totalment amb la dels primers. Durant la primera setmana de protestes hi va haver vora 600 ferits i més d’una vintena d’encarcerats. I si els primers dies les càrregues van ser indiscriminades -amb agents increpant manifestants pacífics, amb insults i fins i tot un atropellament a Tarragona-, ara estan evitant carregar contra els manifestants. La convocatòria de dilluns per part dels CDR va acabar amb diversos furgons policials pintats. Hi ha hagut moments en què, per molt menys, les forces policials s’han llançat a l’atac. Els manifestants, després de protestar a la seu d’Interior, s’expandirien per Barcelona. Uns tornarien a tallar la Meridiana i altres es dirigirien cap a la delegació del govern espanyol. Tot això ocorreria després que els CDR desconvocaren la protesta.

Ningú no s’explica aquest canvi d’actuacions. No són pocs els qui sospiten que les càrregues indiscriminades no faran bé a un govern espanyol que pretén revalidar majoria parlamentària en les eleccions del 10 de novembre. 48 dels 350 diputats del Congrés són triats a Catalunya, 32 d’ells concretament a Barcelona. El PSOE va aconseguir 12 representants al Principat el 28 d’abril, una xifra ben reduïda si es compara amb la de temps recents. I no es pot permetre perdre més diputats. Més aviat, està obligat a aconseguir-ne més.

Alhora, l’actuació policial dels darrers dies no ha fet, sinó, augmentar la mobilització, la protesta, la tensió i els aldarulls. Hi ha també qui especula amb la possibilitat que els dirigents polítics i policials pensen que les manifestacions rebaixen la intensitat a poc a poc si no tenen com a resposta la violència policial. La tornada a la tranquil·litat és el que més convé al Govern espanyol, perquè dissimularia el principal problema polític que té sobre la taula.

5-Fins quan?

La pregunta que tothom es fa és fins quan duraran les mobilitzacions. Els que hi participen tenen clar que s’ha de continuar, que no és moment de desconvocar res. Que des de la política no es pot exercir la pressió suficient com perquè el Govern espanyol se senta obligat a canviar d’actitud. Aquest, però, no és l’objectiu de tots els manifestants, que es mobilitzen cada vesprada-nit pel simple fet de no voler deixar de protestar contra una sentència i una situació política que es neguen a acceptar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.