En Portada

El precedent perillós que marca el Suprem: Joan Queralt

Els experts en dret consultats coincideixen a dir que la sentència marca una línia roja que afectarà, d’ara  endavant, el dret de manifestació, de reunió i de llibertat d’expressió. Els preguntem per la sedició, el delicte imposat de manera comuna sobre tots els presos i pel qual Carles Puigdemont —i previsiblement la resta d’exiliats durant les pròximes setmanes— és perseguit a Bèlgica, on l’instructor Pablo Llarena ha emès una nova euroordre de detenció. La sedició és la pena que els ha suposat condemnes d’entre 9 i 13 anys de presó.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els condemnats han comès sedició?

No. Tampoc hi havia rebel·lió. No es donen els elements que preveu el Codi Penal: no hi ha alçament ni la violència que requereix la sedició, malgrat que el Tribunal s’empari en la definició del diccionari de la Real Academia Española, que no associa la paraula tumult directament amb violència, però la paraula tumult comporta violència. Però és que, a més, si vas al diccionari de la RAE, alçament és rebel·lió, i tampoc no hi hauria violència necessària. Què és un alçament? Per tant, la interpretació és temàtica, tècnicament complexa, de preceptes molt menys petits, menys greus que requereixen la força de les persones. Així, un delicte de 8 a 10 anys de presó no requereix violència. És una incoherència absoluta.

 Què és el que més l’ha sorprès de la sentència?

Tècnicament és molt dolenta. Una gran part de la sentència està dedicada a defensar el Tribunal. Els fets provats es descriuen de manera molt curta i no fan deduir els delictes. A més, els jutges dediquen una part important de la sentència a explicar per què ells consideren que aquests són els fets que s’han produït i no uns altres.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.