El primer dels judicis contra l'independentisme

Aquesta setmana és el torn de l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau. Després vindran l'exconseller Francesc Homs i la presidenta del Parlament Carme Forcadell. Fins i tot les declaracions de l'exsenador Santi Vidal estan sent investigades per la Fiscalia.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Mentre el Govern espanyol tracta de vendre des de fa setmanes l'anomenada 'Operació Diàleg', aquest dilluns l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau s'asseuran avui al banc dels acusats per motius polítics. Malgrat que el 9N no havia representat res per a la Moncloa, per primera vegada un president de la Generalitat passarà avui per un tribunal, encausat per haver posat unes urnes.

La clau del cas és si Mas, Ortega i Rigau van realment desobeir el Tribunal Constitucional, que va suspendre la consulta organitzada per la Generalitat cinc dies abans de la data. Si són condemnats pels delictes de desobediència i prevaricació, podrien enfrontar penes d'inhabilitació per al càrrec i fins i tot impossibilitat de presentar-se a eleccions entre nou i quinze anys. Els juristes consultats per EL TEMPS coincideixen que no va existir ordre directa a la qual desobeir. L'estratègia de defensa fins ara s'ha basat a fer recaure l'execucó del procés participatiu en els funcionaris.

No seran els únics que s'asseuran al banc dels acusats pel 9N. Francesc Homs també serà jutjat en aquesta mateixa causa, però per separat. En ser diputat al Congrés dels Diputats, l'exconseller Francesc Homs només pot ser jutjat pel Tribunal Suprem. L'alt tribunal ja va dictar el passat 20 de gener l'obertura de judici oral contra l'exconseller de la Presidència en apreciar indicis dels delictes de prevaricació administrativa i desobediència greu. En el seu escrit de defensa, Homs ha demanat que Mariano Rajoy declari com a testimoni. Li ha estat denegat.

Falta fixar la data del judici. La Fiscalia del Tribunal Suprem demana en el seu escrit d'acusació una pena de nou anys d'inhabilitació o set anys i mig d'inhabilitació i multa de 30.000 euros per al líder del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) a Madrid. Segons el Ministeri Públic, Homs "no va adoptar la suspensió de cap de les actuacions ni actes que es van desenvolupar per a a la celebració de la consulta que depenien directament del Departament de la Presidència del qual era titular".



La mirada posada en Forcadell

El procés judicial clau per a l'independentisme és el que hi ha obert contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Després de permetre el debat i la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, també suspesa pel Tribunal Constitucional, la segona autoritat catalana -per darrere del president de la Generalitat- podria ser inhabilitada. Per a les forces sobiranistes, una eventual condemna a Forcadell acceleraria el ritme del procés.

La instrucció del seu cas ja està gairebé enllestida, després que tots els testimonis hagin declarat. La jutgessa instructora del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, està analitzant els documents sol·licitats per l'acusació i la defensa. El judici podria arribar durant les pròximes setmanes, tot i que de moment tot està aturat. La seva condemna abans de l'estiu és considerat un escenari possible pels actors del procés.

El cas Forcadell és considerat el més important perquè, a diferència de Mas, Ortega i Rigau, la inhabilitació per a càrrec públic sí que l'afectaria directament, perquè està exercint el càrrec. És per això que, fins i tot des del Govern, accepten que el referèndum previst per al setembre podria avançar-se i celebrar-se abans de l'estiu si es produeix un fet extraordinari, com ara la inhabilitació de l'actual presidenta del Parlament.

Més causes judicials

Mentrestant, en altres instàncies judicials, s'estan dirimint altres causes contra independentistes, que encara es troben en fase d'instrucció. El regidor de Capgirem Vic (CUP), Joan Coma, va ser detingut el passat 28 de desembre per a ser portat a declarar davant l'Audiència Nacional. El jutge Ismael Moreno li manté oberta una investigació per presumpta "incitació a la sedició" per haver dit en un ple de l'Ajuntament que "per fer la truita s'han de trencar els ous".

L'Audiència Nacional té altres causes obertes contra sobiranistes, com ara la de cinc militants de l'esquerra independentista, acusats del delicte d'injúries a la Corona després d'haver cremat fotografies del Rei durant la manifestació de la Diada de l'any passat. Aquest tribunal també investiga l'activista independentista Santiago Espot per haver promogut la xiulada a l'himne espanyol i a Felip VI durant la final de la Copa del Rei del 2015.

Mentrestant, el jutjat d'instrucció de Berga encara investiga l'alcaldessa cupaire de la ciutat, Montserrat Venturós, per negar-se a despenjar l'estelada del balcó de l'Ajuntament durant les eleccions del 27S i el 20D del 2015. Sense anar més lluny, segons les xifres de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), els tribunals ordinaris han obert 407 causes contra 259 ajuntaments. D'aquestes, 103 són per no penjar la bandera espanyola, 84 per pagar la quota anual de l'AMI i 58 per treballar el 12 d'octubre. Més de 120 causes ja han estat desestimades.

Fins i tot el cas de l'exsenador d'Esquerra Republicana Santi Vidal podria acabar davant la justícia. Tan sols un dia després de ser publicat el contingut de les seves polèmiques conferències, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va ordenar l'obertura de diligències. La plataforma unionista Societat Civil Catalana ja ha demanat al Ministeri Públic que investigui les declaracions per si s'està incorrent en els delictes de desobediència, prevaricació, malversació i contra la intimitat i la llibertat ideològica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.