Els condemnats han comès sedició?
No. Perquè hi hagi delicte de sedició hi ha d’haver un alçament, un acte de subversió, de rebel·lió, tal com va fer l’Antonio Tejero. Després, també requereix que s’impedeixi l’aplicació d’una llei o l’actuació legítima d’una autoritat i no es va impedir res —els escorcolls del 20 de setembre es van fer i la Policia i la Guàrdia Civil es va dur el que s’havia de dur allà on va fer càrregues. Tercera qüestió: la sentència, que és molt pobra i molt mancada d’una bona tècnica jurídica per ser una sentència històrica, s’hauria pogut mirar una miqueta més els fets provats, però no n’hi ha. Donen per fetes moltes coses, entre més que hi va haver un alçament, però la sentència no ens ho diu. S’ha de deduir que possiblement el 20 de setembre i l’1 d’octubre de 2017 hi va haver dos alçaments. Però no es parla d’uns fets provats i d’un encaix dins d’una figura delictiva determinada. Això no ho diu enlloc a la sentència. I com que condemna a anys de presó, la sentència no és homologable des de la perspectiva dels principis de legalitat penal i d’innocència.
Què és el que més l’ha sorprès de la sentència?
Aquesta sentència ha traspassat una línia vermella perillosíssima en matèria de drets fonamentals. Els jutges no es deuen manifestar i no saben de què va això, però la gent que es manifesta sap què és i què no és violència, n’és conscient. Ara no sabrem si estem exercint el dret de reunió i si estarem protagonitzant un alçament. Què passarà amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca? Que tremolin, perquè els poden caure sentències per sedició. La sentència ha redissenyat el dret de reunió.