Primera gran mobilització de Tsunami Democràtic com a resposta a la sentència de condemna al cas de l'1 d’octubre. El col·lectiu ha fet una crida massiva a "aturar l'activitat de la T1 de l'Aeroport d'El Prat" per rebutjar les penes per als condemnats. En un comunicat, Tsunami reivindica el caràcter estrictament gandhià i noviolent" de l'acció i del propi moviment que promou. Així ho diu, a més, en un vídeo que acompanya el comunicat i que ha distribuït per les xarxes.
Aturem l'Aeroport de Barcelona! Ens veiem a la T1! pic.twitter.com/z1UO3BVT5U
— Tsunami Democràtic (@tsunami_dem) October 14, 2019
Tan bon punt s’ha sabut la sentència als presos polítics, milers d’estudiants han buidat les aules per sortir al carrer massivament. Ja a les 12 hores del migdia, la plaça Catalunya de Barcelona s’omplia de de gom a gom. Inicialment, eren el estudiants universitaris els que farcien les rodalies de la plaça. Gegantesques rotllanes d’estudiants, equipats amb guixos, escrivien missatges reivindicatius a l’asfalt. Consignes com #TsunamiDemocràtic o #SomIngovernables l’acolorien. Però, conforme passaven els minuts, les rotllanes desapareixien i la massa de gent s’anava engrandint. Alhora, s’anava tornant més heterogènia, ja no només es veien rostres joves. Riuades de gent de totes les edats anaven sumant-s’hi.
A tres quarts d’una del migdia, la marea humana restava concentrada al voltant de la plaça Catalunya fins que, de sobte, grups de joves començaven a repartir banderoles de paper amb el missatge “Tothom a l’aeroport”. I és que, d’entre la gernació, hi havia grupuscles de joves que portaven la batuta i que etzibaven “A tallar l’aeroport, a tallar l’aeroport, ràpid!”. La gent, després d’uns instants de consternació i assimilació, enfilava Passeig de Gràcia per inundar les andanes de l’estació de Rodalies de Renfe, ja que l’estació de tren de Plaça Catalunya era tancada. En aquell moment començava un cicle de mobilitzacions que demanava actuar en peu de pau i anar proveït d’aigua, menjar, ràdio, calçat còmode, mòbil carregat i bateries per passar moltes hores fora de casa. La primera escomesa, blocar la Terminal T-1 de l’Aeroport del Prat, començava.
Mentre pugem, les passes dels manifestants es van fent més ràpides, i els crits de “llibertat!” més sonors. La Plaça Catalunya ja és gairebé buida. Alçant el cap des de la vora de la boca de l’estació de Gràcia i fitant enrere, la mirada no abasta el final de la manifestació. Sembla ser que, estudiants d'institut i universitat s’han posat d’acord per confluir plegats quan més se’ls necessitava. El primer dia en saber-se la sentència, són la punta de llança de l’independentisme.
Lentament, i a batzegades, la turba s’anava expandint entre les diverses entrades fins a formar un tap. La major part de la gent s’ho mirava des de fora sense poder accedir a l’andana. I els que sí havien pogut, els més murris i eixelebrats, maldaven per obrir-se pas a través d’un xiclet humà que s’estirava i s’arronssava per adaptar-se al mobiliari ferroviari.
Després de llargs minuts de calor, cops a les parets a tall de tambor i càntics abraonats, grups de gent aconseguien superar les escales per atansar-se a la voravia del tren estacionat. En un obrir i tancar d’ulls, enmig d’un batibull de corredisses, xiscles i crits d’ànim, el primer tren s’omplia escortat per centenars de persones que es delien, ansioses, per enfilar-se al proper. Esperaven, esperaven i esperaven, amb el cant del Segadors de fons, però el tren no arrencava. Gairebé mitja hora més tard, corria la notícia que Renfe havia decidit anul·lar el servei dels trens que anaven a l’Aeroport del Prat instants després de la invasió estudiantil.
Com un gerro d’aigua freda, l’enaltiment i la rauxa baixaven i el crits generalitzats es convertien en vociferacions esporàdiques quan, tot d’una, grups de joves comunicaven a viva veu que “res no els aturaria” i que per arribar a l’aeroport ’única alternativa era caminar o el metro. Ara, l’estat anímic tornava a pujar, potser no amb la mateixa força de l’inici quan els manifestants semblava que havien de col·lapsar-ho tot, però amb força seguiment. Salts de tanca, grimpades, abraçades i crits que animaven a sortir de l’estació per pujar fins a la línia blava de metro, concretament a l’estació de Diagonal. Un cop més, plou sobre mullat. Un xàfec cau sobre l’onatge democràtic, el Metro decidia cancel·lar el servei de L9 sud per ordre dels Mossos d’Esquadra. Ara, les cames eren l’únic recurs per als manifestants. La Gran Via tallada i les Rondes de Dalt i Litoral col·lapsades auguraven una tarda calenta a la principal arteria de comunicació del Principat.
Malgrat tot, no es feien paleses mostres de defalliment, ans al contrari, es repetien missatges encoratjadors i d’engrescament entre grups d’amics i familiars. Conscients de la llarga jornada de reivindicació que avui s’encetava, se sentia dir que “L’aeroport és només el primer pas”. Amb comptagotes, els primers manifestants compareixien a l’aeroport, el transport era el primer escull a superar per arribar-hi ja que el Metro deixava de ser un aliat i el rumor que a la sortida de l'aeroport la policia catalana barraria el pas s’anava fent més present. Davant d’aquesta situació, el rerefons el protagonitzaven les caminades. I és que, paral·lelament, des de múltiples localitats dels voltants del Prat s'organitzaven marxes a peu per evitar ser abordats pels Mossos d’Esquadra.
Simultàniament, també, les vies de tren d’alta velocitat (AVE) en el seu pas per Girona eren tallades per manifestants que col·locaven tota mena de mobiliari urbà per barrar el pas. Més de 8.000 persones s'han concentrat davant de l'estació de l'AVE, al costat de la plaça Poeta Marquina. Són part dels 8.000 manifestants que han marxat de la plaça del Vi i que, prèviament, havien protestat davant de la Delegació del Govern espanyol a la ciutat. L'estació de l'AVE era encerclada per un cordó de seguretat format per vuit furgonetes dels Mossos d'Esquadra amb una trentena d'agents repartits per evitar que els manifestants accedissin a la infraestructura. Tot i això, alguns manifestants accedien a la via, al sud, i tallaven el trànsit, tot posant-hi barricades. La protesta a les vies de l'AVE a Girona obligava a interrompre el servei entre Barcelona i Figueres.
AIXÍ es fa un tall (AVE a Girona) pic.twitter.com/CUUF2BIJgZ
— Jen Summers (@BCN_Jen) October 14, 2019
Mentrestant, els manifestants independentistes es trobaven atrinxerats dins l’Aeroport del Prat sent objectes de diverses càrregues policials per part dels Mossos d’Esquadra.