El parisenc Le Monde publica de forma destacada la sentència feta pública a Madrid. Amb el títol “Nou líder catalans són condemnats a presó” explica als seus lectors que “entre 9 13 anys de presó per sedició, malversació de cabals públics i desobediència” és el resultat judicial “dos anys després de la celebració de la consulta il·legal d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017 i de la declaració unilateral d’independència”. Conta que “per unanimitat els set magistrat rebutjaren l’acusació de rebel.lió, defensada per la fiscalia, que està castigada amb vint-i-cinc anys de presó i que només s’ha aplicat una vegada d’ençà el retorn de la democràcia: contra el general (en realita: el tinent coronell de la Guàrdia Civil Antonio) Tejero per l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981. Els jutges s’estimaren més la sedició. Mentre que la rebel.lió es defineix comuna ‘sublevació violenta contra l’ordre constitucional’, la sedició és ‘una sublevació pública i tumultuosa per la força o fora dels canals legals l’aplicació de les lleis’”.
En la diferència, raona el rotatiu, hi ha “penes inferiors” però no per això poc importants: “l’exvicepresident català Oriol Junqueras, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha estat condemnat a 12 anys i inelegibilitat (...) Cinc ex ministres del Govern català foren condemnats a penes entre deu i dotze anys de presó i inelegibilitat. L’expresidenta del Parlament català, Carme Forcadell, a onze anys i mig” i “per als presidents de les dues poderoses associacions independentistes, Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Cuixat i Jordi Sánchez, les penes són de nou anys. Altres tres ministres-consellers catalans, que tingueren un paper secundari són condemnats a simples multes”.
Analitza Le Monde que com que la sentència és ferma i ja han passat dos anys a presó preventiva, alguns (dels condemnats) ja podrien obtenir permisos de sortida en els pròxims mesos”. El diari francès de referència fa també una anàlisi en clau política de la sentència: “es corre el risc de reviure un moviment d’independència” que estava “apàtic” i, així, “confirmar la ruptura sentimental entre part de Catalunya i la resta del país”. A la vegada és possible que “endarrereixi les solucions polítiques a la crisi territorial per part del Govern de Pedro Sánchez”. S’analitza que “a curt termini domina el pessimisme" davant la possibilitat "de reaccions violentes a Catalunya" i a tal efecte "s’han enviat reforços de centenars de policies”. Però el més important “serà la resposta institucional que el Govern independentista pretén desplegar”. I cita al respecte el president del Parlament català, Roger Torrent, “que ha dit, minuts després de conèixer la sentència, que ‘avui tots estam condemnats’”. Recull, així mateix, l’existència “d’una nova plataforma, anomenada ‘Tsunami Democràtic’, nascuda a Telegram per coordinar manifestacions i d’altres possibles accions de protesta” davant de la sentència.
A Itàlia, Corriere della Sera destaca que és “la primera condemna contra els separatistes catalans que promogueren el referèndum de 2017”. El rotatiu italià fa un repàs a les penes imposades pel Tribunal Suprem espanyol i posa especial èmfasi en el fet que “la sentència més severa (13 anys) és per a Oriol Junqueras, un dels líders de l’independentisme català”. Explica que el fet que se’ls hagi condemnat per sedició i no per rebel.lió ha reduït les penes possibles, no debades “la rebel·lió hagués elevat la sentència a fins a 25 anys” de pena de presó. Recorda el diari transalpí que “Carles Puigdemont, l’excap del Govern català, que va fugir a l’estranger (ara és a Bèlgica) abans de ser arrestar (...) ha comentat, des de Brusel·les, que ‘la sentència és una barbaritat’”.
A Brusel·les, Le Soir desplega totes les condemnes que han rebut els “dirigents independentistes catalans” per concloure de forma molt destacada que “la decisió de la Cort Suprema col·loca la qüestió catalana en el centre del debat polític a menys d’un mes de les eleccions legislatives del 10 de novembre”. Després de recordar els fets de 2017 i les penes ara imposades de forma individual, el rotatiu belga posa especial esment en que “no s’ha pogut provar el delicte de rebel.lió” que demanava la fiscalia, que “veia un cop d’estat” que finalment no ha estat provat. Contextualitza que “a Catalunya, des de 2010, la independència mobilitza grans manifestacions” i ara, “després de la sentència, la policia s’està preparant per una tensió renovada” en els carrers.
Recorda que a pesar que “els partits independentistes estan desunits” es mantenen agermanats a l’hora de “demanar la desobediència civil: s’esperen talls de carreteres, grans protestes i una vaga” durant els pròxims dies. Així mateix, el diari belga explica als seus lectors que l’actual president del “Govern socialista, Pedro Sánchez, ja ha advertit que no dubtaria en prendre mesures extraordinàries per garantir la seguretat a la regió si fos necessari, inclús podria suspendre la seva autonomia, com ja va passar” fa dos anys.
A Londres, The Guardian, sota el títol “Els líders separatistes catalans condemnats a llargues penes de presó”, exposa les penes que ha imposat el Tribunal Suprem espanyol i, acte seguit, entra a explicar les reaccions dels condemnats que s’han pogut filtrar a través de Twitter: “Junqueras ha contestat instant a no renunciar a la independència: ‘tornarem més forts i amb fe que mai’ (...) Jordi Sánchez, diputat regional i ex president de la influent Assemblea Nacional Catalana valorà que la seva sentència no afectaria al seu optimisme ni a la seva creença en una Catalunya independent”. Destaca, així mateix, que Carles Puigdemont valorés con “un ultratge” la sentència i que digués que “ ‘és hora de reaccionar com mai abans (...) Pel futur dels nostres fills. Per la democràcia, per Europa, per Catalunya’”.
The Guardian dona rellevància política al fet que el “grup (partit) dirigit per la batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha titllat d’injustes les penes” i que demani una reacció política “unida entre els partits i entitats ciutadanes catalanes”. Les reaccions, explica, “van ser immediates” en forma de “manifestacions i concentracions de protesta” que “exigeixen la llibertat” dels condemnats. Igual que fan la resta de mitjans internacionals, el diari britànic explica la diferència entre rebel.lió i sedició i la importància que té que no se’ls hagi condemnat per la pitjor de les acusacions que “hauria significat una pena de presó de fins a 25 anys”.
A l’altra banda de l’Atlàntic, The New York Times titula que “Els líders independentistes catalans reben llargues penes de presó”. Explica en el text el rotatiu novaiorquès que “la Cort Suprema espanyola condemnà aquest dilluns els ex líders del moviment independentista català a llargues penes de presó després de declarar-los culpables del delicte de sedició per l’intent fracassat de separar-se d’Espanya el 2017. L’exdiputat i líder (d’ERC) Oriol Junqueras rebé la sentència més dura: 13 anys de presó. Carles Puigdemont, l’ex líder de Catalunya, viu a l’exili auto imposat a Bèlgica després de fugir d’Espanya per evitar ser processat.
Els veredictes judicials acaben un judici històric (...) enmig de l'increment de la tensió a Catalunya, on els manifestants prengueren els carrers a Barcelona i altres bandes de Catalunya tan aviat com es feu públic el veredicte”. El diari nord-americà analitza que “el veredicte s’ha conegut abans que es celebrin les eleccions del 10 de novembre, que es convocaren després que Pedro Sánchez, el primer ministre socialista interí, no assolís suficients suports per formar govern. Serà la quarta elecció en quatre anys (...) la sentència tindrà un impacte directe a les eleccions del pròxim mes”.