Els crítics

Woody Allen fent de Woody Allen

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Pot ser que Woody Allen porti temps creativament encaixat en el mínim exigible del seu talent, que sembli que els seus millors moments i fites ja hagin passat. Però, si fem una repassada a la darrera etapa, encara hi trobem films magnífics, tant com l'enorme Match Point (2005), o també Midnight in Paris (2011) i Blue Jasmine (2013), obres recents que sacsegen l’emotivitat del nostre intel·lecte, que ho fan des de la cruesa o des de la faula, sempre interpel·lant-nos com a espectadors avesats a una imatgeria pròpia, a una sensibilitat distingible que traspassa modes, a la ironia d’existir i de sentir-se desencaixat en un món impossible d’entendre del tot. I adonar-nos-en mentre van passant els amors, els records, els errors, les pulsions, les necessitats de ser, de viure, de compartir-ho. 


 A rainy day in New York
Direcció i guió: Woody Allen
Estats Units, 2019
Durada: 92 minuts
Fotografia: Vittorio Storaro
Repartiment: Timothée Chalamet, Elle Fanning, Selena Gomez, Jude Law, Annaleigh Ashford, Rebecca Hall, Diego Luna, Liev Schreiber, Cherry Jones, Will Rogers
Gènere: Comèdia romàntica


No negarem que l’espurna de genialitat de les èpoques daurades de la seva extensíssima filmografia formi part del mausoleu reservat als episodis més gloriosos de la història del cinema. Dit així, en pretèrit. Tan cert com que, de tant en tant, el cineasta novaiorquès ens delecta amb una obra que sembla menor, que ho és plenament conscient, i que per això resulta una alenada de frescor, per molt que ens soni a conegut. Així passa a A rainy day in New York (2019), una pel·lícula senzilla en la concepció, amb una història entretinguda i sense girs escandalosos, i amb el toc genuí que tan bé sap retratar Nova York (quin escenari més prodigiós, als seus ulls, aquí encara més fascinant gràcies a Vittorio Storaro), els vaivens de l’amor (l’embolic i el dubte existencial com a equació bàsica per entendre les relacions) i la comèdia (entesa com un artefacte elegant i ponderat, com a contrapunt a la raó anhelada i, no obstant, punyent, encara que sigui a través d’acudits i rèpliques ja coneguts).

Tot plegat fa que aquesta pel·lícula ofereixi una gran estona de cinema, amb un elenc dels millors actors de les seves respectives generacions (Timothée Chalamet, Elle Fanning, Selena Gomez, Jude Law, Annaleigh Ashford, Rebecca Hall o Diego Luna) i amb una història que ens farà viatjar delitosament per un Nova York plujós, entre el luxe i la bohèmia, amb una joie de vivre de toc terrenal i sapastre, tan pròpia dels primers amors, de quan encara no sabem què volem i tot ens sembla que serà per sempre. Pel que fa al cas, seguirem les desventures d’una parella de joves universitaris (desconcertadament esplèndid Timothée Chalamet i benauradament beneita Elle Fanning) que arriben a la gran ciutat per passar un cap de setmana on el mal temps els farà anar canviant de plans. Com si el destí —sempre ell, tendenciós en mans d’Allen— tingués massa sorpreses guardades. 

I és aquí on Woody Allen fa de Woody Allen. I no volem res més que això. Passar una hora i mitja —de puntualitat sagrada— entretinguda i agradable, on puguem emocionar-nos i gaudir d’allò que veiem, on el paisatge es fongui amb el nostre estat d’ànim, en permanent exaltació de voler ser part d’allò que s’explica. De voler caminar per on caminen els personatges, de voler portar la roba que porten i desitjar ser a les festes i locals on van. De ser d’un món que només hem vist a les seves pel·lícules, allà on l’amor s’assembla massa a una comèdia, i la comèdia ajuda a anar tirant, lúdica i lúcida, optimista i encisadora. Com si fos la part imprescindible del somni que ens fa viure.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.