Què se sap de la nova operació contra el presumpte finançament irregular de CDC

Què ha passat avui?

La Guàrdia Civil ha donat el tret de sortida a una operació batejada com a 'Pika', que forma part de la tercera fase de l'anomenada operació Petrum. També és conegut com a cas del 3%, com la famosa intervenció de l'expresident Maragall. Investiga el presumpte finançament irregular de l'antiga Convergència Democràtica, avui Partit Demòcrata, a través de comissions per adjudicació d'obra pública. En total, a ordres de la Fiscalia Anticorrupció, avui s'han realitzat 18 detencions -de dirigents polítics, exalts càrrecs i empresaris de l'entorn de l'antiga Convergència- i 28 escorcolls. El jutge atribueix als detinguts els delictes de finançament il·legal, blanqueig de capitals, suborn i malversació.

Els escorcolls han tingut lloc en empreses licitadores i adjudicatàries -com ara les oficines del Port de Barcelona, on ha anat el fiscal anticorrupció Fernando Bermejo- a Barcelona, Madrid, Majadahonda, Sant Boi de Llobregat, Rubí, L'Hospitalet, Manresa, Lleida, El Prat, Sant Feliu de Llobregat, Girona i Berga. En l'operatiu han participat 250 agents.

D'on surt l'operació Petrum?

Aquesta investigació té el seu origen a Torredembarra  (Tarragona) el 2013. Les primeres denúncies van ser d'una exregidora d'ERC, Montserrat Gassull, sobre les actuacions del govern encapçalat pel convergent Daniel Massagué. Després s'hi van sumar altres denúncies, com la d'un extreballador de la fleca on comprava l'alcalde, que va dir que l'havia vist amb sobres amb "molts bitllets de 500".

El 27 de juny del 2014, la Guàrdia Civil va entrar a l'Ajuntament de Torredembarra, que va escorcollar. Allà va detenir Daniel Massagué i sis regidors més de CiU, el PP i el Grup d'Independents de Torredembarra, els tres partits de la coalició de govern. La investigació assenyalava que Massagué hauria cobrat comissions de la constructora Teyco i que la consultoria Efial hauria rebut encàrrecs irregulars.

Tretze mesos més tard, el juliol del 2015, la Guàrdia Civil va tornar a l'acció. Aquest cop va detenir Jordi Sumarroca, conseller delegat de Teyco i fill de Carles Sumarroca -cofundador de CDC-, i una cosina i un oncle seu. La família Sumarroca hauria pagat 1,4 milions d'euros a l'alcalde de Torredembarra, a través de set empreses, a canvi d'obra pública. Massagué, ja expulsat de Convergència, va tornar a ser arrestat.

Un mes més tard, el 28 d'agost del 2015, els agents de la Guàrdia Civil van entrar a la seu de la CatDem, la fundació de CDC, i van registrar el despatx del seu administrador, Andreu Viloca, també tresorer de CDC. Segons la investigació, el partit hauria cobrat les comissions il·legals a través de la fundació CatDem. Els agents també van escorcollar els ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, Sant Celoni, Figueres i Lloret de Mar, recopilant expedients d'obres executades per Teyco. Va tenir gran impacte per haver-se realitzat a tan sols un mes de les eleccions del 27S.

Qui ha estat detingut avui?

Entre els detinguts hi ha, un altre cop, Andreu Viloca, extresorer de CDC; Sixte Cambra, president del Port de Barcelona i amic personal d'Artur Mas, que ha estat posat en llibertat després del registre del seu despatx; Antoni Vives, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona quan Xavier Trias n'era l'alcalde; o Francesc Sànchez, dirigent del PDECat i home de confiança de Mas.

Entre d'altres, també han estat arrestats Ángel Sánchez, actual director de BIMSA, l'empresa municipal d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona; Ernest Santolaria, director tècnic d'infraestructures de BIMSA; Constantí Serrallonga, actual director general de Fira de Barcelona; Sergio Lerma, gerent de la constructora Oproler Madrid, arrestat en una fase anterior; o Josep Manel Bassols, delegat a Catalunya d'Oproler, arrestat per tercera vegada en aquest cas.

Quins organismes i empreses hi ha involucrats?

Pel que fa als ens licitadors, la investigació se centra en quatre: Infraestructures.cat, principal licitador de la Generalitat de Catalunya; BIMSA, que seria el seu equivalent a l'Ajuntament de Barcelona; l'Autoritat Portuària de Barcelona, ens autònom de l'Estat; i el Consorci d'Educació de Barcelona, format pel Govern català i l'Ajuntament de Barcelona.

Pel que fa a les empreses adjudicatàries, n'hi ha de noves, més enllà les que ja eren investigades en l'operació Petrum (Oproler, Grup Soler, Copisa...). Les noves empreses constructores, involucrades en la presumpta trama de finançament il·legal són Comsa, Benito Arnó, Vopi4, Pasquina i Rubau i Tarrés. Haurien rebut adjudicacions de contractes milionaris.

Quines obres públiques s'investiguen?

Segons revela el diari El País, hi ha deu obres públiques milionàries sota sospita, que són les que han motivat els escorcolls:

-Ampliació sud del Port de Barcelona
-Dic Est del Port de Barcelona (causa a punt d'arribar a judici): adjudicada per 165 milions d'euros, posteriorment s'hauria ampliat fins als 197 milions
-Reforma de la plaça de les Glòries, adjudicada a una UTE (unió temporal d'empreses) formada per Copisa, Rogasa, Benito Arnó i Comsa per 49,7 milions d'euros.
-Reforma del Paral·lel, adjudicada a Copisa per 5,4 milions d'euros.
-Reurbanització del carrer Lluçà, adjudicada a l'UTE formada per Opreler i Rubau i Tarrés per 425.000 euros.
-Construcció del carril bici al barri de la Sagrera, adjudicada a l'UTE formada per Opreler i Rubau i Tarrés per 855.000 euros.
-Obres de millora del passeig del Mirador de les Aigües, adjudicades a l'UTE formada per Opreler i Rubau i Tarrés per 374.000 euros.
-Obres per prolongar la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a Sabadell, adjudicades a l'UTE formada per Benito Arnó i Oproler per 11,3 milions d'euros.
-Construcció de l'Institut Lluís de Paguera (Manresa), adjudicada a l'UTE formada per Grup Soler i Oproler per 2,7 milions d'euros.
-Obres de manteniment de centres escolars de Barcelona, adjudicades pel Consorci d'Educació de Barcelona

Què respon el PDECat?

Convergència Democràtica ha atribuït l'operació policial d'aquest dijous al judici del 9N que comença el pròxim dilluns. "M'estranya que hagin esperat fins avui", ha dit Jacint Borràs, president del que queda de CDC, que ha denunciat una "operació programada" per "desprestigiar" el Partit Demòcrata Europeu Català. I ha carregat contra el PP: "Estem en mans d'un partit que no ha fet més brutícies perquè no en deu saber".

Per la seva part, els actuals coordinadors del PDECat, Marta Pascal i David Bonvehí, s'han pronunciat a través de les xarxes socials en els mateixos termes. "El Partit Demòcrata és un projecte que il·lusiona i que treballa per una Catalunya millor. No permetrem que l'embrutin amb cap insinuació", han assegurat en els seus comptes de Twitter.