Els crítics

L’ambició de ‘Peaky Blinders’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Segurament Steven Knight mai s’hauria imaginat que Peaky Blinders podria ser una sèrie tan ambiciosa quan es va estrenar la primera temporada. Aleshores era una sèrie sobre un grup de gàngsters, lleugerament inspirada en una banda que va existir a la vida real, al Birmingham dels anys 20. La primera temporada va destacar sobretot a nivell estilístic, fent servir música moderna i escenes a càmera lenta que contrastaven amb l’escenari de la sèrie. Mai un drama d’època havia estat tan cool. A mesura que es va confirmar que tenia un públic fidel, el creador va començar a replantejar l’abast de la sèrie, i va fer-la més ambiciosa. Ara mateix Peaky Blinders és la crònica de la vida d’una família de gàngsters situada entre mig de les dues grans guerres: la Primera Guerra Mundial, amb la qual s’inicia la sèrie, i la Segona Guerra Mundial, amb què la sèrie acabarà (en concret, a l’any 1940, quan es va sentir la primera sirena anunciant un atac aeri a Birmingham). La cinquena temporada, estrenada recentment a Netflix, ha realitzat aquest canvi de focus, i ha començat a treballar en la direcció que la sèrie emprendrà en el tram final. Així ha aparegut Oswald Mosley, que als anys 30 va esdevenir el líder de la Unió Britànica de Feixistes. El personatge funciona com una premonició de l’horror que vindrà més endavant i per tant del que ens espera al final de la sèrie.


Peaky Blinders
Creador: Steven Knight
Repartiment: Cillian Murphy, Sam Claflin
Temporades: 5
Plataforma: Netflix 


 Quina és la posició de Tommy Shelby davant d’aquest personatge? Aquesta és una pregunta incòmoda que la sèrie planteja a l’inici de la temporada. Des del moment que es troben al Parlament et preguntes si hi haurà entesa (a partir d’ara spoilers de la cinquena temporada). Evidentment no ha estat el cas. En Tommy Shelby, que sembla l’únic capaç de percebre les tenebres dels temps que s’acosten, decideix que el que és correcte és ajudar a fer caure l’individu. I és que encara que siguin gàngsters, els protagonistes tenen el seu propi sentit de la moralitat. Aquest és part de la clau de la capacitat de Peaky Blinders per generar l’adhesió dels seus seguidors, com també ho és en altres sèries protagonitzades per bandes com Sons of Anarchy: menen una vida de delinqüència, però poden ser més íntegres que els que tenen una vida aparentment exemplar. De fet, l’entrada de Tommy Shelby en el món de la política ha servit per reforçar encara més aquesta idea, ja que la manca d’escrúpols de les altes esferes és encara més acusada que als baixos fons d’on prové el personatge.

Cada vegada que la sèrie apel·la a les arrels dels protagonistes oposant-los a altres personatges (com per exemple el jutge del primer episodi) aconsegueix posar-se els espectadors a la butxaca. Aquesta connexió ha funcionat amb els espectadors des del primer dia. De fet, un dels mèrits d’aquesta cinquena temporada és que l’augment de l’ambició no ha anat en detriment dels elements que havien caracteritzat la sèrie. Continua sent una sèrie de gàngsters impulsius i orgullosos (magnífica l’escena de l’Arthur al cinquè episodi, disparant a tort i a dret), els plans que traça el protagonista continuen sorprenent i la lleialtat dins de la família continua sent clau en la història, tal com pertoca a una sèrie del seu gènere. Amb un repartiment que se sent molt còmode en el paper (amb incorporacions valuoses com Sam Claflin, que ha estat amenaçador i elegant en el paper d’Oswald) i una evolució personal de Tommy Shelby cada cop més dramàtica, el tram final promet ser realment èpic.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.