Romanitat

La llarga història de l'arc de Cabanes

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El primer que sobta en observar l’arc de Cabanes és la seua disposició: l’obra manté una orientació paral·lela a la Via Augusta, la qual es troba avui sota el camí rural batejat curiosament com camí dels Romans. Aquest camí descriu una recta impecable de gairebé vuit quilòmetres i mig, des de Benlloc fins a les portes de la Pobla Tornesa. Passa arran de l’arc, a tan sols uns metres cap a l’interior, mentre que l’obertura d’aquest mira cap al mar, enfocant la costa que delimita per Orpesa pel sud i Torreblanca pel nord. I si girem la mirada cap a l’interior, l’arc apunta a les terres altes castellonenques; per ser més exactes, la regió de Penyagolosa. 

El fenomen, per bé que semble irracional, té la seua explicació: l’arc no pertanyia a la Via Augusta, que passava a pocs metres, sinó que per sota discorria una calçada perpendicular que enllaçaria les terres d’interior amb el litoral. Aquesta cruïlla de camins tingué una significació especial per tractar-se, amb tota probabilitat, d’un punt d’intercanvi de mercaderies provinents dels quatre punts cardinals. La prova, segons apuntaren el 1988 Ferran Arasa i Lorenzo Abad, és que des del segle XVII pròxims a aquesta cruïlla es coneixen vestigis del que degué ser una mansio o bé una vil·la.

Malgrat que la fesomia actual de l’entorn ha quedat alterada, podem recrear el que fou fins al segle XIX el Camí de Vistabella, originàriament una antiga via romana que unia les terres altes de l’Alcalatén amb un punt de la costa, probablement l’indret anomenat Torre de la Sal. Sembla que aquest darrer lloc, d’origen iber, va ser aprofitat posteriorment pels romans com a embarcador per al trànsit marítim de mercaderies. 

Un interès secular

L’opinió defensada pels estudiosos al llarg dels segles manté que l’arc devia respondre a un motiu de commemoració d’algun fet històric, o bé a una delimitació territorial. També hi ha qui apunta que podria tractar-se d’un monument privat amb caràcter honorífic i funerari.

En qualsevol cas, l’arc de Cabanes, que apareix citat a la carta pobla de Cabanes de 1243, ha suscitat històricament la curiositat d’erudits, humanistes i estudiosos des del segle XVI, quan l’historiador valencià Pere Antoni Beuter en descrigué la construcció a la seua Crònica General del Regne de València (1538). Darrere d’ell, vessaren tinta Gaspar Escolano i Francesc Diago; i Antoni Josep Cavanilles seria el primer a realitzar-ne una descripció acurada i a publicar-ne un dibuix de la construcció.

Al segle XIX, l’hispanista francès Alexandre de Laborde publicà un gravat dins la seua obra magnànima Voyage pittoresque et historique de l’Espagne. Al mateix segle, Ceán Bermúdez descriu l’arc, com també ho faria Pascual Madoz al seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. 

El 1931 l’arc de Cabanes va ser declarat Monument Historicoartístic. Avui, perviu enmig d’una rotonda presoner del temps present.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.