El passat mes de gener, diputats de diferents partits van instar a la Comissió d'Afers Legals i Drets Humans de l'Assemblea de Parlamentaris del Consell d'Europa va promoure una moció preocupats per "el creixement del nombre de polítics nacionals, regionals i locals, perseguits per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat". Es mostraven, a més, particularment concernits pels casos de Turquia i l'Estat espanyol. Ara, nou mesos després, han fet públic el memoràndum sobre el qual s'ha de desenvolupar la investigació de la qüestió.
En aquest document base (llegeix-lo sencer aquí), redactat pel diputat letó Boris Cilevics -que pertany a la mateixa família política europea que el PSOE- exposa les motivacions de la investigació, així com un primer anàlisi de la situació d'aquests dos estats i denota la voluntat d'ampliar la recerca a d'altres països i de recollir noves informacions.
Així, exposa que la rebel·lió ha estat tradicionalment lligada a l'existència de la violència i detalla que "l'acusació dels polítics que van organitzar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 pel crim de rebel·lió difícilment es pot basar en una violència actual". Sota el seu punt de vista, aquesta interpretació, conjuntament amb la despenalització legal del referèndum, "crea una qüestió de "nullum crimen, nulla poena sine lege". És a dir, literalment, "cap delicte, cap pena, sense llei prèvia". Considera, doncs, que una interpretació impredictible de la llei o que penalitzi l'organització de manifestacions pacífiques podria contravenir la Convenció Europea dels Drets Humans. Una de les fonts principals de l'escrit és l'informe elaborat pel Síndic de Greuges català, Rafael Ribó, sobre la qüestió.
L'estudi dona també la visió d'Estat espanyol que "argumenta que els polítics en qüestió no estan perseguits per allò que han dit, sinó pel que han fet". Cilevics reconeix que "és cret que la mera expressió de punts de vista independentistes no és un motiu per la persecució criminal a Espanya" i afegeix que l'Estat espanyol és una "democràcia viva amb una cultura de debat públic lliure i obert". Per a ell, doncs, la qüestió és si els fets pels quals són acusats els membres de l'anterior Govern català són delictius. "L'exercici del dret constitucional pot constituir un crim que estigui penat per llargues penes de presó com les que demanen contra els polítics catalans a Espanya", es pregunta l'eurodiputat.
En tot cas, la investigació s'obre ara i es pot allargar uns quants mesos abans no s'arribi a les conclusions. Cielevics, a l'escrit, manifesta la seva voluntat de desplaçar-se sobre el terreny.