Són les 19.00 i plaça Catalunya ja és plena. L’omplen els de sempre. Els incansables. Els qui mai no fallen en cap mobilització. Ja se n’han fet desenes des d’aquell 1 d’octubre. I cap derrota política, cap efecte repressiu ni cap desencís polític els ha fet fer marxa enrere.
A plaça Catalunya es veien estelades. També banderes basques o del SAT, el sindicat andalús famós per l’alcalde de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo. L’ambient és repetitiu i desenfadat. Gent anònima atén els micròfons radiofònics amb somriures. Hi són per complir un tràmit que sempre compleixen: el d’acudir a les manifestacions. A les cantonades hi ha marxandatge de tota mena. Camisetes amb botelles de Fairy recorden el testimoni d’Enric Millo al Tribunal Suprem. I la plaça, a vessar, es buida amb dificultat.
La multitud enfila camí cap amunt pel passeig de Gràcia. El pas és lent i les autoritats, com en l’última Diada, no tenen cap racó guardat. És gent anònima la que lidera una pancarta amb un missatge clar. ‘Ho vam fer i vam guanyar’. El signa l’Assemblea Nacional Catalana i la pancarta és protegida pel servei de voluntaris, que demana els manifestants obrir-se per fer espai la comitiva.
Al davant, dos paraules es llegeixen a una alçada de dos pisos. ‘Freedom’. ‘Peace’. Els himnes s’entrecreuen entre els grups de gent, distanciats, incapaços de pactar l’uníson. Avançada la manifestació, les banderes, agrupades, es contemplen amb èpica des de la distància. Volen al vent i els Mossos d’Esquadra marquen, centenars de metres amunt, el límit de la concentració.
Els Mossos, precisament, no han tingut feina fins que la manifestació ha fet parada a la seu de la Comissió Europea, ubicada al mateix passeig de Gràcia, cantonada amb Provença. Era allà on, en un moment determinat, els antiavalots arribaven a col·locar-se el casc sense més conseqüències. Les següents aturades serien a les portes de la subdelegació del Govern espanyol, ubicada al carrer Mallorca amb Roger de Llúria –“nosaltres li diem ambaixada espanyola”, deia una manifestant quan era preguntada per la localització de la seu- i a l’Institut Jaume Balmes, entre Roger de Llúria i Consell de Cent.
Allà, precisament, es van produir algunes de les càrregues més destacades de l’1 d’octubre de 2017 a Barcelona. Antiavalots de la Policia Nacional van apartar a la força un per un molts dels ciutadans que protegien les urnes fent servir la resistència pacífica. Les urnes van ser requisades.
Entre les proclames dels convocants, missatges clars. Cal “no renunciar a la independència”. “No podem ens podem permetre més independències simbòliques”, se sentia des d’un megàfon. El públic, a les portes de l’institut, reivindicava la jornada de l’1 d’octubre. D’això tractava, exactament, la manifestació convocada en el segon aniversari del referèndum d’autodeterminació.