Hi haurà resposta i serà transversal al si de l'independentisme. Així, com a mínim, ho han anunciat aquest matí els partits, entitats i sindicats que formen part de l'entorn polític sobiranista als Jardins de la Sedeta de Barcelona, coincidint amb el fet que va ser centre de votació el primer d'octubre d'ara fa dos anys. La convocatòria ha estat encapçalada, com sol ser habitual, per Òmnium Cultural i l'ANC. Els parlaments, però, ha anat a càrrec de l'excorresponsal de TV3 Martí Anglada, la historiadora Anna Sallés i l'exdiputat de la CUP, David Fernández.
Ells tres han estat els encarregats d'exposar els fonaments de la mobilització que ha de donar resposta a la sentència contra els líders independentistes empresonats i que s'espera per als dies vinents. Així, Anglada ha exposat que "qualsevol sentència que no sigui absolutòria la considerarem injusta" i ha argumentat que "les acusacions només es poden entendre des d'una lògica autoritària de repressió política". Darrere seu, Sallés ha volgut remarcar que "el judici del Tribunal Suprem és la punta de l'iceberg d'una escalada repressiva que afecta desenes de ciutadans. Ho demostra l'empresonament de set nous presos polítics". A més, ha reclamat que "davant la injustícia, una societat com la nostra no pot restar callada".
L'afirmació l'ha agafat com a fil a seguir David Fernández. L'anticapitalista ha fet una crida a "sortir al carrer i a participar en un nou marc de mobilitzacions" i ha dit que la resposta a la sentència havia de demostrar "la nostra voluntat de tornar a exercir aquests drets". A més, ha reclamat que s'actués a partir d'una resposta "massiva des de la lluita no violenta i la desobediència civil"
No hi ha hagut detalls, però, sobre les diferents possibles respostes concretes a la sentència. Per exemple, no s'ha esmentat la vaga general convocada pel dia 11 d'octubre ni tampoc la marxa que ha transcendit als mitjans i que constaria de tres columnes que, des de diferents indrets, confluirien a la ciutat de Barcelona. Preguntada, després de l'acte, per aquesta darrera qüestió, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha reconegut que era una opció que s'estava estudiant i que comportava uns preparatius logístics que han fet que fos difícil evitar que transcendís. Tanmateix, ha advertit que és possible que no s'acabi concretant de la mateixa manera en la qual s'ha fet públic i que cali acabar de detallar la proposta.
Més enllà dels ponents, a l'acte hi han estat presents també el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, la diputada de Junts per Catalunya al CongrésLaura Borràs, la portaveu d'ERC Marta Vilalta, el portaveu de la Intersindical CSC Carles Sastre, el portaveu de la USTEC Ramon Font, el president del CIEMEN David Minoves, el membre del secretariat de la CUP Albert Botran, l'advocada d'Irídia Anaïs Franquesa o l'escriptora Bel Olid.
Des de Palau
Poc abans que comencés l'acte, al Palau de la Generalitat s'hi ha celebrat un acte institucional amb motiu de l'1 d'octubre. En aquest, el president Quim Torra ha assegurat comprometre's a "avançar sense excuses perquè la República catalana sigui realitat". Escudat pel vicepresident Pere Aragonès i la resta del Govern, ha assegurat també que persistiria fins "aconseguir la llibertat de les preses i els presos polítics i el retorn de les persones exiliades".