Poesia

«La llum és la veu de la matèria»

Carles Duarte (Barcelona, 1959) és un poeta a qui agrada triar amb precisió les paraules, no només quan escriu, també quan parla. Pausat, atent i amb una mirada encuriosida, parlem a fons de ‘Naufragis’ i del que suposa aquest llibre en una trajectòria poètica que manté una sòlida continuïtat al llarg dels llibres i dels anys.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Naufragis arriba després d’Alba del vespre i Memòria de la llum. Hi llegim una serenor molt crua i coherent amb la pròpia poètica, reflexionant sobre el pas del temps, i les pèrdues i els guanys que comporta.

­—En la meva trajectòria, Naufragis és un llibre important. Tots els llibres que considero rellevants són a 3i4, en aquesta mateixa col·lecció. Els considero fites molt importants i aquest llibre forma part d’una seqüència que té a veure amb una mena de meditació, de reconsideració d’un mateix des del present. Naufragis és un llibre que s’integra en un camí que reflecteix el meu temps ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi