El Govern balear vol declarar les Illes com a territori «d’emergència climàtica», tal i com demanaren que ho fes diferents grups ecologistes, encapçalats pel GOB – Grup d’Ornitologia Balear i de Defensa de la Naturalesa -, segons ha anunciat el vicepresident i conseller de Transició Energètica i Sector Productius, Juan Pedro Yllanes, de Podem.
Emergència climàtica. El vicepresident ha manifestat que ja ha remès a tots els serveis del Govern - conselleries, empreses públiques, instituts... - la petició que l’informin abans del 2 d’octubre de totes les mesures que poden posar en pràctica per lluitar contra el canvi climàtic provocat per l’acció dels humans. Convé fer la precisió: de canvi climàtic n’hi ha hagut sempre perquè el clima no és estable, el problema que patim és l’acció de l’home durant els últims dos segles que ha provocat, segons els científics, l’escalfament global. Yllanes recorda a tots els àmbits del Govern que no val contestar generalitats ni fer declaracions d’intencions sinó que vol llistat d’actuacions concretes i pràctiques i com es poden dur a terme. Aquestes actuacions han de ser internes – de cada departament- i externes – relatives a l’àrea de les competències respectives – i una vegada que la vicepresidència les tingui en el seu poder, les estudiarà i elaborarà un document final que, segons diu Yllanes, serà «la fulla de ruta» del Govern per lluitar contra l’escalfament global just després de fer la declaració de Balears com a territori «d’emergència climàtica».
Segons la vicepresidència, malgrat que aquest document encara no està fet es pot avançar que els objectius principals de l’esmentada declaració serà assolir la reducció de la petjada de carboni, un estudi al detall dels efectes de l’escalfament, la promoció de l’agricultura de proximitat, la consecució del turisme sostenible i la decisió per sector i cada illa de les mesures concretes que s’hauran d’anar implementant en el futur.
Per suposat, no basta amb que el Govern posi en marxa aquesta declaració. Cal que les altres institucions s’hi sumin, si es vol que tingui èxit. Per tant, la vicepresidència instarà Consells Insulars i ajuntaments a sumar-hi.
De moment, l’Ajuntament de Palma ja ha manifestat el seu suport entusiasta a la iniciativa. Així, el batlle, José Hila, ha emès un ban en el que demana als ciutadans que «s’involucrin» en la lluita contra «la situació d’emergència global» climàtica. Diu el primer regidor de la capital illenca que «l’ajuntament i la nostra Comunitat (Autònoma) compten amb amb un ordenament jurídic suficient per impulsar un canvi de direcció en el que les inversions i la despesa pública es reorientin, de manera decidida i valenta, cap a l’objectiu de revertir aquest fenomen» de l’escalfament global.
El passat 31 d’agost les associacions ecologistes GOB, Amics de la Terra, Extinction Rebellion, Greenpeace, Joventut pel Clima, Moviment Ecolocal Mallorquí, Plataforma Antiautopista, Terraferida i els grups Confederació General de Treballadors, Entrepobles, Som Sindicalistes i Attac-Mallorca presentaren l’Aliança per a l’Emergència Climàtica, justament per instar les autoritats municipals i insulars mallorquines i baleàriques a que declarin tal estat. Des de tot d’una Podem va fer seva la iniciativa que ara el vicepresident Yllanes ha convertit en objectiu del Govern per a totes les Illes.
Queda en l’aire la concreció de les mesures que l’Executiu posarà en marxa amb l’esmentada declaració. Els ecologistes exigeixen que s’assumeixi la necessitat del «decreixement turístic i econòmic» per guanyar per a les pròximes generacions d’illecns un «futur sostenible», però el PSOE sempre s’ha negat, fins ara, a contemplar aquesta possibilitat. De moment la vicepresidència de Transició Ecològica es limita a parlar d’un genèric «turisme sostenible», que és una expressió que des de 2015 l’actual pacte polític governamental usa habitualment davant la irritació dels ecologistes que acusen l’esquerra de fer mera propaganda al respecte i no posar en marxa cap acció que vagi orientada a un canvi de model turístic i econòmic efectiu, que ells entenen que ha de ser, com s’ha dit, el del «decreixement»