Els crítics

Intel·ligent, sensible i diligent

‘La terra eixorca’ de T. S. Eliot és un dels textos més influents de la poesia del segle XX que ja havien traduït al català Joan Ferraté (1951 i 1977), Agustí Bartra (1977) i Rosa Leveroni (1999). L’excel·lent traducció de la mallorquina Neus Nadal s’incorpora, ara, a aquesta saga d’escriptors fascinats pel text d’Eliot. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un crític que s’havia llegit una novel·la molt llarga i molt complicada (Solenoide de Mircea Catarescu) va escriure: “acabada la lectura, el primer que se m’acudí va ser escriure a la meva targeta de visita ‘jo m’he llegit Solenoide’”. S’enorgullia d’haver “fet el cim”, és a dir, d’haver superat les dificultats i d’haver aconseguit, finalment, el premi de contemplar una vista excepcional sobre el territori. Aquesta pot ser també la reacció del lector de La terra eixorca (1922) d’Eliot. La del mèrit de l’ascensió i la del premi de la visió. 

Certament, és un text difícil. Joan Ferraté ho sabia. Després ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi