El riu Llobregat bressola la vila de Castellbell i el Vilar, al Bages, i s'estén de nord a sud a través de la Serralada Prelitoral, tot formant dos pronunciats meandres als congosts del terme medieval de Castellbell i de la colònia tèxtil de la Bauma. En el seu camí, el riu és acompanyat per les rieres de Marganell i de Rellinars que hi conflueixen prop de la colònia tèxtil Burés. El sector occidental de la vila llueix abrupte i accidentat pels contraforts de la muntanya de Montserrat, mentre que l'oriental està format pels estreps que davallen de la serra de l'Obac.
L’eix vertebrador de l’economia del municipi ha estat, tradicionalment, l'aprofitament del riu amb la ja gairebé desapareguda indústria de teixits i filats de cotó. Avui, les antigues colònies industrials, emplaçades vora el riu, agrupen la major part de la població que, en total, sumen 3.559 habitants. Per a molts d’aquests castellvilarencs, la tarda de divendres 20 de setembre va està marcada pel record als tres alcaldes afusellats pel franquisme: Esteve Biosca, Isidre Vila i Salvador Vila, tots tres militants d’Esquerra Republicana. El seu record es manté viu en la memòria col·lectiva, sobretot, entre la dels vilatans que, en un emotiu homenatge, van omplir centre cultural Joan Masats. Aquella tarda va servir per subratllar que, 80 anys després, encara no s’ha fet justícia. I és que l’Estat continua sense anul·lar les sentències i es nega a demanar perdó pels crims comesos.
Divulgació, emotivitat, memòria i reivindicació van ser les potes de la taula rodona que va obrir l’acte. “Aquest és un homenatge als nostres alcaldes assassinats pel franquisme, però també a moltes altres víctimes que va tenir la repressió franquista al poble, set execucions més i desenes de persones que van perdre la feina fruit d’una persecució calculada”. Així encetava la ponència l’historiador local Genís Frontera, qui va repassar la biografia dels tres màrtirs i els va contextualitzar. Val a dir que, la repressió que va patir la població de Castellbell i el Vilar no té parangó. Va ser especialment forta, sobretot si tenim en compte que, juntament amb Parets del Vallès, és l'únic municipi principatí que va tenir tres alcaldes afusellats. La intervenció de Frontera, però, va arribar al seu punt àlgid quan va mostrar una petita caixa de color marró amb pertinences del seu besavi, les cartes que enviava des de la clandestinitat, les fustes que a manera de collaret l’identificava a la Model i els fulls de calendari del 29 de juliol [el dia que va ser afusellat] “que la iaia Mercè guardava cada any”. El públic va quedar esfereït quan el jove historiador va entrar en detall i va procedir a llegir les escriptures de les fustes que Isidre Vila duia a la presó.
D’altra banda, la cofundadora de l’entitat Memòria.cat, Conxita Parcerisas, va recordar “les portes que la II República va obrir a les dones de l’època, “amb drets mai assolits com el de votar”. També va reivindicar una llei de memòria històrica més àmplia que consideri nuls tots els judicis fets sota la Dictadura.
L'últim torn de paraula va ser per l’exdiputat d’ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà. L’ara conseller nacional d’ERC va posar de manifest que “l’Estat espanyol és una anomalia perquè és l’únic que no ha metabolitzat el seu passat. I a dia d’avui estem pagant-ne les conseqüències“, indicava. I expressava que “la manca de qualitat de la democràcia espanyola prové d’una voluntat d’esborrar el passat”.
Havent finalitzat el col·loqui, Francesc Roca i Biosca, el nebot de l’alcalde Esteve Biosca, es mirava l’exposició dedicada als tres alcaldes emplaçada a l’entrada de l’ateneu. Mentre ho feia, es va veure sorprès per una dona d’edat avançada que li va etzibar: “Jo vaig conèixer el teu pare”. Després d’intercanviar unes paraules amb la dona, va declarar a EL TEMPS que “hem d’evitar que les persones que van donar la seva vida per la llibertat caiguin en l’oblit”. I va fer referència al presos polítics per assenyalar que “80 anys més tard de l'afusellament de l’oncle Esteve, el franquisme segueix viu. La prova és a les presons de Lledoners, Mas D’Enric i El Catllar”, afirmava mentre ensenyava una carta que havia enviat l’alcalde Esteve Biosca des de la presó a la seva mare.
Una altra familiar, Sílvia Tardà Vila, en aquest cas neta de Salvador Vila, recordava el moment en què va rebre l’acceptació de la sol·licitud ‘anul·lació del judici contra l’avi signada per l'aleshores conseller de Justícia, Carles Mundó, el dia abans que entrés temporalment en presó durant els dies de novembre de 2017. Sílvia Tardà va posar en valor el foment de la memòria històrica per “evitar que una part molt important de la nostra història sigui esborrada per un Estat demofòbic que no és capaç de reparar el dolor causat pel feixisme”.
Finalment, a la sortida del Joan Masats, la néta de l’alcalde Isidre Vila, Dolors Vila, indicava que “fa poc que ens vam assabentar de l'afusellament del nostre avi”. I el germà de la Dolors, també anomenat Isidre Vila, relatava el moment en què, endreçant les golfes de casa seva, va trobar el certificat de defunció de l’alcalde republicà Isidre Vila on es podia llegir “muerte por hemorragia interna”. Acte seguit, enlluernat per un petit fanal que penjava d’una paret esquerdada, perdia la mirada en la negror de la nit i deia: “Vaja, el van cosir a trets”.
Els tres alcaldes homenatjats
Esteve Biosca Sánchez (1904-1939) va viure a la colònia Borràs, i va destacar com a sindicalista llibertari a la CNT de Castellbell. L’1 de febrer de 1934 obté l’alcaldia per ERC per majoria absoluta, fins que el 20 d’octubre és suspès del càrrec per haver estat lleial a la Generalitat. El febrer del 36, amb la victòria del Front d’Esquerres a Catalunya, és restituït, però el 5 de setembre, amb la derrota del cop militar, dimiteix. Tornarà a ser alcalde del 14 d’agost al 26 d’octubre del 1937. El març del 39 és detingut després que les tropes franquistes ocupessin el poble. Reclòs a la Model, jutjat sense garanties i declarat culpable, va morir afusellat el 29 de juliol del 1939 i va deixar vídua i un fill.
Isidre Vila Subirana (1895-1939) va ser pagès, parcer i rabassaire en diversos masos de Castellbell, ell resideix a cal Ticó, d’on li ve el sobrenom. Va ser sindicalista agrícola i un dels fundadors de la Unió de Rabassaires de Castellbell en 1933. Va participar en el naixement d’ERC al municipi, d’on va ser alcalde segon mentre va liderar l’alcaldia Esteve Biosca, a qui va succeir el 5 de setembre del 1936. El 9 d’octubre d’aquell any, poc abans que les Milícies Antifeixistes posessin fi a les accions violentes incontrolades, va deixar el càrrec. Com Biosca, és detingut el març del 39, empresonat a la Model, jutjat i condemnat. Va morir afusellat el 29 de juliol, i va deixar vídua i dos fills.
Salvador Vila Selga (1904-1939) va seguir els passos d’Isidre Vila com a pagès i va presidir la Unió de Rabassaires de Castellbell. També vinculat a ERC des dels inicis, va ser alcalde tercer el febrer del 1936, i alcalde el 9 d’octubre del mateix any, en substitució d’Isidre Vila. Entre altres actuacions, va signar l’emissió de paper moneda local per posar fi als vals fraudulents i unificar el pagament en comerços i botigues del poble. El 14 d’agost del 1937 deixa l’alcaldia i és rellevat per Esteve Biosca. Com els altres dos companys, és detingut el 10 de març del 39, empresonat, jutjat i condemnat. Va morir afusellat el juliol, i va deixar vídua i dues filles.