El món actual està cada vegada més desgavellat. La societat del benestar ha quedat tocada de mort per l’avidesa insadollable del capitalisme. La crisi ha generat molts exclosos del sistema, que malviuen com poden en les perifèries de les grans ciutats. Els canvis socials són vertiginosos, però no contribueixen a millorar la vida dels més vulnerables, que en paguen els plats trencats. Els profetes del futur auguren uns nous “temps obscurs”, com si els que hem viscut fossin gaire lluminosos.
Vaselina de Gabriele di Luca, dirigida per Sergi Belbel, és una comèdia surrealista i esbojarrada sobre la disgregació del nucli familiar i les víctimes derivades. Fil, un xicot cínic i desencisat, i Charlie, ferm defensor dels drets civils i animals, cultiven marihuana a balquena al seu apartament. Volen passar-la d’estranquis d’Itàlia a Mèxic, perquè aquest país ha estat envaït pels EUA, que hi han destruït les plantacions de droga i, tot causant nombrosos “efectes col·laterals”, hi han imposat la seva “democràcia”. L’objectiu de Fil i Charlie és invertir la tendència del mercat de la marihuana amb l’exportació d’Europa a Amèrica.
Vaselina
AUTOR: GABRIELE DI LUCA
Traducció: Joan Negrié
Direcció: Sergi Belbel
La Villarroel, 17 de setembre
Per si amb això no n’hi hagués prou per adonar-se de la magnitud de l’absurd, l’aparició de Wanda, una noia extremament obesa que està sota els efectes d’una cura d’autoestima, servirà per trobar el mètode d’introduir la droga com si la transportés un “colom missatger”. La mare de Fil, Mina, una ludòpata empedreïda i amargada de la vida, els ajudarà en aquesta aventura. Quan preparen el viatge, tot es complica inesperadament amb l’arribada, després de molts anys d’absència, del pare de Fil i exmarit de Mina, que s’ha fet transsexual i ha caigut sota les urpes d’una secta religiosa...
Amb aquesta sàtira estripada, Di Luca retrata d’una manera deliberadament escatològica les perifèries d’una gran ciutat a través d’una família desestructurada. En un totum revolutum, encabeix en la seva faula la llarga llista de problemàtiques, causes i patologies contemporànies que es puguin imaginar: de l’imperialisme americà a la violència sexual, passant per la desmembració dels nuclis familiars, els engranatges perversos del mercat, el culte al cos, la ludopatia, el sectarisme, la desolació dels individus, etc.
El muntatge de Belbel obvia la localització geogràfica de la història, el context, i tendeix a accentuar el caràcter estereotipat dels personatges i el joc, la diversió i la irreverència. Tot i que impregna les interpretacions d’un histrionisme pujat de to i imposa un ritme espasmòdic i vodevilesc a l’obra, Lluïsa Castell en el paper de Mina i Joan Negrié com a Fil se’n surten prou bé, sobretot en escenes concretes. La millor, la darrera, quan Fil es pixa amb el món, encara que ho espatlli tot la frase final.
Thanks forVaselina —en l’original italià— ha estat gairebé dos anys de gira per Itàlia amb molt d’èxit —sembla— de públic i de crítica. Potser el muntatge de Di Luca tenia algun altre al·licient, però la veritat és que Vaselina, en direcció de Belbel, no té gens ni mica d’interès. És una pèssima comèdia postissa i fungible. Més que inquirir sobre els marges sistèmics, sembla voler épater. Tal com s’aborden les patologies contemporànies i els personatges que les pateixen, sense perspectiva ètica, sense pietat, amb antiempatia i suficiència reaccionàries, contribueixen a immunitzar el públic, no pas a sacsejar-lo.