El dilema econòmic d’Escòcia

Els preludis de la tardor de l’any 2014 eren de gran esperança per a l’independentisme català. Malgrat la negació de l’Estat espanyol a permetre un referèndum vinculant per la independència, tothom considerava que un sí dels escocesos a separar-se del Regne Unit podia generar un efecte dòmino. A Escòcia, on el referèndum si comptava amb totes les garanties legals, el no es va imposar per un marge ben ajustat. I malgrat el triomf del sí a Catalunya dos mesos després, la baixa participació i, sobretot, el caràcter no vinculant d’aquella votació van pesar més que el resultat.

Aquells comicis, celebrats en un curt termini de dos mesos, generaven comparacions inevitables entre Escòcia i Catalunya. I provocaven, igualment, paral·lelismes entre l’espanyolisme i els partidaris de la permanència dels escocesos al Regne Unit. Aquest símil, però, era un tant forçat. Perquè la situació d’ambdós països és ben distinta, malgrat l’objectiu comú. La dependència econòmica d’aquests territoris envers la seua metròpoli és el punt diferencial.

Un no d’incertesa

Els analistes identificaven el resultat del no a la independència d’Escòcia per la incertesa econòmica que aquest fenomen hauria generat. Part dels escocesos desconfiaven d’entrar en una Unió Europea allunyada del seu millor moment en termes econòmics. En aquest sentit, es plantejaven molts dubtes. Per exemple, si en cas d’independència, Escòcia podia mantenir la lliura esterlina com a moneda, una opció que el Regne Unit descartava per garantir, una mica més, el no. “Adoptar l’euro no era del tot atractiu i crear una nova moneda pròpia resultava arriscat”, afirma Xavier Cuadras, professor d’economia a la Universitat Pompeu Fabra i director de l’Escola Superior de Comerç Internacional.

L’unionisme es va beneficar d’aquesta inseguretat. Nou mesos després, però, el fenomen delBrexit replantejava els dubtes sobre els beneficis d’una hipotètica independència d’Escòcia. El Regne Unit va manifestar la seua voluntat d’eixir d’Europa, un objectiu en el qual ara està immers. Un 52% dels britànics es van manifestar partidaris de la sortida en el referèndum del 23 de juny. En canvi, un 63% dels escocesos van votar a favor de mantenir-se a la Unió Europea. La divergència és evident, malgrat que a hores d’ara, les enquestes determinen que en cas d’un segon referèndum sobre la independència d’Escòcia, el percentatge de vot a favor del no seria més alt que en l’any 2014. Ho afirma David Eiser, professor d'anàlisi fiscal de la Universitat d’Strathclyde, ubicada a Glasgow, -i que participarà en la jornada 'L'hora de les decisions', del 2 de març, organitzada per l'Institut Ignasi Villalonga-. De fet, Cuadras opina que els independentistes escocesos “no plantegen encara un segon referèndum per por a que torne a eixir el no”. Les raons econòmiques i fiscals així ho determinarien.

La dependència fiscal

David Eiser entén que l’economia no pot donar molts arguments de suport a la independència d’Escòcia. Explica que “les dades més recents calculen un dèficit fiscal del 9,5% del PIB escocès en cas que fóra un país independent”. Dins del Regne Unit, aquest dèficit és del 4%. Al contrari del que ocorre a Catalunya amb Espanya, la relació fiscal d’Escòcia amb el Regne Unit resulta favorable per als interessos escocesos, que han donat suport a la independència sobretot amb arguments polítics. I és que, segons explica Eiser, “el Regne Unit inverteix un 11% més de diners en cada ciutadà escocès que en la resta dels ciutadans britànics”.

Una situació que contrasta amb la de Catalunya, que aporta molts més diners a l’Estat espanyol dels que rep. Xavier Cuadras matisa aquesta realitat quan diu que “la dependència comercial d’Escòcia cap al Regne Unit és alta, igual que la de Catalunya cap a Espanya. En canvi, la proporció de les exportacions catalanes a la resta de l’Estat espanyol és cada cop menor. I a Escòcia, cada cop són més dependents”. Tant Cuadras com Eiser, però, assenyalen un punt econòmic que esdevé discrepant entre Escòcia i el Regne Unit. Es tracta del petroli del mar del Nord, la principal font de beneficis econòmics d’Escòcia.

De fet, segons comenta Eiser, l’argument econòmic dels partidaris de la independència d’Escòcia es basava en que aquest país podria adquirir plena capacitat per gestionar els beneficis procedents del petroli. En conseqüència, “els ingressos econòmics procedents del mar del Nord i l’impost sobre el gas constituiria una part important de la base impositiva d’una Escòcia independent”. A hores d’ara, segons l’acadèmic escocès, aquest argument no és vàlid per la baixada del preu mundial del petroli, que s’ha reduït significativament des de l’any 2015.

Malgrat que hi ha països que depenen potencialment del petroli, Xavier Cuadras indica que aquest és un mercat volàtil “que exigeix una gran gestió”. El professor assenyala Noruega com un país exemplar en la gestió d’aquest producte, però alerta també del perill que suposa dependre exclusivament d’ell, llevat de casos particulars com l’Iran o l’Aràbia Saudita, “on les reserves són molt més grans”.

Possibilitats d’eixida

En canvi, no tots els arguments econòmics contradiuen la viabilitat de la independència d’Escòcia. Xavier Cuadras dubta que els escocesos accepten un Brexit radical. Alhora, la previsible eixida del Regne Unit “podria atraure moltes empreses d’aquest país, que es podrien instaurar tant a Irlanda com en una Escòcia independent”. Cuadras també afirma que, a curt termini, el resultat econòmic per a Escòcia no seria positiu amb la independència, “però a la llarga, aquest país podria desenvolupar-se perfectament fora del Regne Unit, un cop superades les qüestions de transició, que són determinants en aquest context”.

David Eiser explica que “donat l’hipotètic no en un nou referèndum sobre la independència, el Govern escocès està aprofitant el Brexit per demanar noves competències substancials al Regne Unit, per exemple, en matèria de polítiques d’immigració”.

Una de les moltes incerteses sorgides arran del triomf del Brexit en la votació del 23 de juny és el futur d’Escòcia, que es debat entre romandre en un Regne Unit fora d’Europa o marxar a una Europa més qüestionada que mai. La intensitat de l’aplicació del Brexit determinarà, segur, el futur de l’autodeterminació d’aquest país amb incerteses tan intenses com la verdor del seu paisatge.