Lligar

Quina és la capacitat de la generació Z per formar relacions?

El màxim responsable de Tinder a Europa, Lennart Schirmer, conversa amb Der Spiegel sobre el comerç digital amb l’amor, la capacitat de la generació Z per formar relacions i la protecció de dades íntimes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tinder es va fundar el 2012 a Los Angeles i actualment es pot descarregar en 190 països. Aquesta aplicació per lligar pertany a la societat nord-americana cotitzada en borsa Match Group. L’empresa no revela quants usuaris té, però es calcula que al món hi ha 5,2 milions de clients de funcions addicionals derivades de l’aplicació. Schirmer, de 34 anys, primer dirigia la secció alemanya de l’empresa, però des de començament del 2019 n’és el màxim responsable a tot Europa.

—Senyor Schirmer, la seva empresa no ha fet precisament un món millor: hi ha sociòlegs que assenyalen que el gran nombre de possibles parelles en les cites en línia condueix a la insensibilització emocional.

—En realitat és el contrari. Tinder va néixer inspirat per la generació Z, la gent d’entre 18 i 25 anys. Ells representen la meitat dels nostres usuaris. Aquesta generació va créixer amb les xarxes socials. Es comunica d’una manera més visual, breu i superficial que la gent de quaranta anys, però és més oberta i tolerant.

—I selecciona amb més duresa: arrosseguen amb el dit cap a la dreta i fora, oi?

—No és exactament així. Segons un estudi, el nombre de parelles interculturals ha augmentat des que existeixen les aplicacions de lligar per internet. El 50% dels homosexuals a Alemanya surt de l’armari primer a internet. Per a la generació Z el sexe, els ideals de bellesa o la religió pràcticament no tenen importància.

—Segons un estudi fet als EUA, avui dia el 40% de les parelles heterosexuals en coneixen per internet, en el cas de les homosexuals s’arriba als dos terços. S’enamora més gent per internet que a la feina, als llocs d’estudis o dins el cercle d’amistats. Què és el que no va a l’hora?

—Pel que sembla, a la generació Z la idea de posar-se a parlar amb algú que no coneix li sembla estrany.

—Som l’última generació que encara coneix gent al món real?

—Jo sense Tinder no hauria conegut mai la meva xicota. Vam tenir una coincidència a Tinder i vam veure que érem a la mateixa fira, a Frankfurt. Jo no hauria voltat per allà preguntant a dones si volien sopar amb mi.

—La reputació de Tinder no és gaire bona: la seva app es considera un mercat per trobar rotllos d’una nit i per ser infidel a la parella.

—Aquesta és la imatge que presenten de nosaltres els mitjans. Però no es correspon amb la realitat.

—Segons un estudi de Global Webindex, aproximadament un 40% dels usuaris de Tinder tenen una relació estable. Què hi fan allà, si no és buscar una aventura?

—Això no es correspon amb les nostres dades. Tinder és per a solters.

—Per a l’assessor de parelles Eric Hegmann les aplicacions per lligar són les culpables que la gent se separi més que abans.

—Aquesta evolució va començar fa temps, abans que existís Tinder. De la generació dels meus avis la majoria de parelles han celebrat les noces d’or. La generació X, a la qual pertanyen els meus pares i que va créixer sense les aplicacions de lligar per internet, ja té una quota de divorcis més alta. Avui dia existeixen les relacions obertes, el poliamor i les famílies reconstituïdes, amb fills de diverses relacions. Tinder simplement va arribar en el moment just.

—Actualment, si una relació fracassa, sempre queda Tinder. Probablement per això es lluita menys per mantenir la relació.

—Abans la gent no se separava per falta d’alternatives. Pensi en el poble on jo vaig néixer, Bokeloh, a la Baixa Saxònia, amb 2.500 habitants. Si es trencava una parella, no es podia trobar immediatament una altra persona de la localitat per iniciar-hi una relació; s’havia de tenir en compte què diria la gent.

—A Tinder senzillament es descarten persones si a un l’avorreixen. A la vida real no s’actuaria així...

—En tot cas no pas en les estructures d’un poble. Perquè saps que a aquella persona la veuràs els pròxims cinquanta anys. A Tinder hi ha la possibilitat de deixar de comunicar-se amb algú sense donar explicacions. Per què no? En el món empresarial constantment rebo ofertes i m’atreveixo a rebutjar-les.

—Tinder ha convertit l’amor en un joc de mòbil. Qui arrossega bé obté una cita.

—Conèixer gent no és pas cap joc!

—Però Tinder pot crear addicció d’una manera semblant que un joc de mòbil: hi ha estudis que indiquen que anar veient imatges i arrossegar amb el dit estimula intensament el cervell.

—Jo el que diria, senzillament, és que Tinder és divertit.

—Les persones són avaluades a partir de la imatge de perfil. Una cosa força superficial.

—Però què vol dir superficial? Una vegada un usuari em va explicar que ell arrossegava cap a l’esquerra tan bon punt veia que una persona portava un model de mòbil que a ell no li semblava adequat. Trobava incòmode fer allò, però almenys n’era conscient.

—Quanta estona els cal als usuaris per decidir si algú els agrada?

—Quanta estona li cal a vostè a la vida real per fer-se una idea de com és una persona? Probablement al cap de dos segons ja se n’ha fet una primera idea; passats trenta segons, una altra; i encara una tercera al cap de cinc minuts. Vol que mirem quant trigo jo a decidir-me a Tinder? Miri, aquest és el meu perfil.

—Aquest és vostè: Lennart, 34 anys, va estudiar a Noruega, és a menys d’un quilòmetre de distància, li agrada la xocolata Ritter Sport i l’escriptora Juli Zeh.

—Va, començo.

—Vet aquí la Thess, de 35 anys.

—La trobo interessant, a veure quina biografia té. Ah, la Thess no hi ha escrit res! Això no m’agrada..., m’hauria agradat saber alguna cosa d’ella. Doncs següent. Mira, Eva. Sí que té biografia: de Berlín, només persones intel·ligents, heteroflexible, relacions obertes... No, això no està fet per a mi. Quanta estona m’hi he estat? Cinc segons? Deu? També hi ha gent que ho fa molt més de pressa: sí, sí, no, no, no...

—Això sembla una mica com comprar per catàleg, només que, en comptes de vendre aspiradores o peces de roba, s’ofereixen persones.

—A Tinder no es posa ningú a la venda! Tinder és com un bar: hi entro i hi ha gent que també està interessada en un relació. Si arrossego una foto cap a l’esquerra, no vull res amb aquella persona. Si m’agrada, arrossego la foto cap a la dreta. Si aquella persona fa el mateix, fem match, tenim una coincidència. És com quan en un bar es creuen les mirades. Llavors és quan podem posar-nos a parlar.

—Quants usuaris fan servir fotos d’altra gent en el seu perfil perquè creuen que són lletjos?

—No ho sé. En qualsevol cas, això va en contra de les nostres normes. Als EUA tenim un equip que sanciona a tot el món els usuaris que les incompleixen. Cada usuari pot ser denunciat per altres usuaris. Al cantant Max Giesinger li vam tancar el perfil perquè hi havia gent que deia que era fals. El vam tornar a donar d’alta poc després.

—Vostè què sap sobre els seus usuaris?

—Quina edat tenen. On viuen. Això són informacions que els membres posen a la nostra disposició i que necessitem perquè Tinder funcioni.

—El 2017 una periodista francesa va reclamar-los que li entreguessin totes les dades emmagatzemades sobre ella. Va rebre 800 pàgines amb secrets íntims. Per exemple, l’edat dels homes que volia conèixer i els temes sobre els quals havia parlat en els xats. Què en fan, de tota aquesta informació?

—La protegim. Les dades estan encriptades. Només hi té accés un cercle molt reduït de treballadors de Tinder.

—Quants diners guanyen amb les dades?

—No venem dades i tampoc no hi guanyem diners. Més d’un 95% dels nostres ingressos provenen dels usuaris premium, que van augmentant a gran ritme. El 2018 vam recaptar 800 milions de dòlars, el doble que l’any anterior. Només un 5% l’obtenim amb la publicitat. Hem treballat amb Sixt i amb l’empresa de ferrocarrils Deutsche Bahn. Les empreses ens poden indicar qui volen que vegi els seus anuncis: sexe, localització, edat.

—Alguna vegada ha llegit d’amagat els xats dels seus usuaris?

—No! Totes les informacions a què tinc accés són anònimes. A tot estirar hi puc deduir tendències. A quina ciutat s’arrossega amb més freqüència cap a la dreta? A Alemanya és Stuttgart. Quins temes surten més sovint a la biografia? Menjar, viatges i “no busco rotllos d’una nit”. Quines feines atreuen més? A les dones els agraden els directors de màrqueting, els directors creatius i els advocats. Als homes les hostesses, les advocades i les xefs de cuina.

—Molts usuaris accedeixen a Tinder a través de Facebook. Això vol dir que vostès obtenen les dades dels meus amics de Facebook? I que Facebook té accés a les dades dels usuaris de Tinder?

—Ni una cosa ni l’altra.

—A Rússia, sembla que vostès ja no poden protegir l’esfera privada dels seus clients. En aquest país una llei recent obliga a lliurar dades d’usuaris als serveis secrets si així ho demanen. Així doncs, si jo, que soc alemany, flirtejo amb algú de Moscou, Putin pot llegir la conversa?

—Sí que és veritat que el govern rus s’ha marcat com a objectiu combatre la criminalitat i el terrorisme. Allà les empreses s’han de registrar. Nosaltres ho hem fet, però no hem compartit dades amb el govern rus i tampoc no tenim intenció de fer-ho. El govern rus tampoc no ens ha sol·licitat que li entreguéssim dades, per tant Putin no llegeix cap conversa.

—Si féssim una enquesta a la gent pel carrer, probablement descobriríem que molts fan servir Tinder quan tornen a casa borratxos després d’haver anat a la discoteca.

—El moment preferit pels alemanys per utilitzar Tinder és el dilluns a les vuit del vespre. Per què? No ho sé. Jo, si més no, a aquella hora no vaig pas borratxo.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.