POLÍTICA ESPANYOLA

La repetició electoral del 10N aboca Espanya a la incertesa

La ronda de converses del rei Felip VI amb els líders dels diversos partits conclou sense avanços significatius. El termini legal del 23 de setembre per investir un president s’esgotarà sense que se celebre un altre ple, raó per la qual el Congrés i el Senat quedaran oficialment dissolts i el 10 de novembre renovaran la seua composició a través de les urnes. L’oferta que Ciutadans ha llançat a la desesperada al PSOE aquest dimarts no ha rebut la resposta desitjada per part d’Albert Rivera, qui ha comunicat al monarca la decisió de votar “no” a una eventual investidura de Pedro Sánchez.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els resultats electorals del 28 d’abril no han servit per posar fi a la inestabilitat política que travessa l’Estat espanyol des de l’any 2015. La victòria en escons de les forces progressistes i la predisposició favorable tant d’Esquerra Republicana com del PNB, EH Bildu i Compromís a l’hora d’aplanar la investidura de Pedro Sánchez no ha estat prou per culminar-ne el procés. El fracàs del ple celebrat al juliol va significar, tal com ja havien advertit els negociadors socialistes, un punt de no retorn. La negativa d’Unides Podem a la vicepresidència i els tres ministeris que el PSOE va oferir-los in extremis va tancar la porta a un Govern de coalició escorat a l’esquerra. Una idea que a Ferraz no entusiasmava gens ni mica però que van haver d’acceptar després que Pablo Iglesias –el principal obstacle, segons Sánchez, per tal d’arribar a un acord– accedira a no formar part del consell de ministres.

Aquest dimarts, a primera hora, Albert Rivera plantejava una eixida que desblocara la situació. Si el PSOE acatava tres únics condicionants, Ciutadans s’abstenia i convidava el PP a fer igual en un acte de “responsabilitat”. Fins i tot amb el vot en contra dels populars, el manteniment de l’abstenció d’Unides Podem, sumada a la de Ciutadans, era suficient per tirar endavant la investidura de Sánchez i que el Govern deixara d’estar en funcions i començara a rodar.

Els tres punts que Ciutadans exigia a Sánchez a canvi de la seua abstenció tenien a veure, per aquest ordre, amb Navarra, Catalunya i l’economia. D’una banda, Rivera reclamava el trencament del Govern que els socialistes lideren a Navarra de la mà de María Chivite i de què també formen part Geroa Bai i Podem, un Govern que va ser possible gràcies a l’abstenció de cinc dels set diputats d’EH Bildu i que Rivera aspirava a substituir per un de “constitucionalista” encapçalat per Navarra Suma –la plataforma que aixopluga UPN, PP i Cs, que fou la llista més votada a les eleccions del 26 de maig– amb la participació o el suport extern del PSN. D’altra banda, el president de Ciutadans sol·licitava que Sánchez active els mecanismes oportuns per a aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola en cas que els polítics catalans desacaten la sentència del Tribunal Suprem contra els polítics independentistes que van ser jutjats durant la primavera passada. Per últim, en la seua oferta, Rivera instava Sánchez a contenir la despesa i no apujar els impostos mitjançant una política econòmica pactada. A fi de concretar tots aquests aspectes, li proposava de mantenir una reunió de manera “urgent” al llarg d’aquest dimarts. Una trobada que no s’ha materialitzat.

Felip VI rep Albert Rivera aquest dimarts, durant la ronda de contactes amb els líders dels diversos partits. / EFE

El canvi de posicionament de Ciutadans ha estat rebut amb satisfacció entre els membres de la direcció socialista, que sempre han vist amb més bons ulls una entesa amb la formació taronja que no amb Unides Podem, per bé que en el discurs públic han insistit a assenyalar el partit morat com a “soci preferent”. De negar-se a reunir-se amb Sánchez, com va passar al juliol, a voler fer-ho immediatament, l’evolució de Rivera obria l’esperança d’un acord d’última hora, contra rellotge.

Això no obstant, la resposta de Sánchez, per via epistolar, ha desagradat profundament Rivera i els seus. En la missiva, encapçalada per un “estimat Albert” escrit a mà per ell mateix, el secretari general del PSOE considera que els tres punts ja es respecten actualment. En primer lloc, diu la carta, el Govern navarrès, “del que no forma part Bildu”, està “profundament compromès amb la defensa de la Constitució i el règim foral”. “No existeix cap mena de pacte amb aquest partit, tal com ho demostra que el PSOE facilitara amb la seua abstenció el desplaçament de la capital navarresa, Pamplona, d’un executiu presidit per Bildu i en favor d’una coalició [Navarra Suma] en què estava integrat Ciutadans”, una abstenció que Sánchez recorda que el PSN va fer “sense cap contrapartida”.

Pel que fa a Catalunya, el president en funcions és explícit: “En cas que les forces independentistes vulneraren de nou els preceptes constitucionals o es produïra un atemptat greu a l’interès general d’Espanya, ha de tenir la seguretat que un Govern socialista no vacil·laria a l’hora de fer ús de les seues competències a fi de garantir la sobirania nacional, la integritat territorial del país i la convivència. Entre elles, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució tal com disposa aquest text i la doctrina del Tribunal Constitucional”. En matèria econòmica, Sánchez insisteix a “distribuir la càrrega fiscal de la manera més justa possible” a través de “alleugerir la càrrega fiscal dels treballadors i les classes mitjanes”.

A Rivera, aquesta contestació li ha semblat, ras i curt, una “presa de pèl”. Així ho ha expressat en un comunicat que el seu partit ha publicat al seu compte de Twitter abans de reunir-se amb el rei Felip VI. Aquesta trobada, celebrada a primera hora de la vesprada, ha constatat l’oposició de Rivera a investir Sánchez. El comunicat, duríssim, assegura que el conjunt de la carta és “una col·lecció de mentides” i que “Sánchez no està a l’altura d’un candidat a la presidència del Govern d’Espanya”.

Amb tot, Rivera no perdia l’esperança. En la compareixença posterior davant la premsa, al Congrés dels Diputats, convidava Sánchez a rectificar i evitar la repetició electoral. “Encara som a temps”, enunciava. “Si Sánchez em truca aquesta nit o si em truca demà mateix per treballar sobre aquestes condicions, nosaltres estarem disponibles”, afirmava contra la botzina, quan el candidat socialista, al Palau de la Zarzuela, iniciava la seua reunió amb Felip VI. Una trobada que tampoc no ha alterat el panorama preestablert. I és que Sánchez ja tenia assumit l’escenari d’una nova convocatòria electoral, una opció que cada vegada ha contemplat de manera més suggestiva. No debades, entre els socialistes s’entén que la jugada contra rellotge de Rivera no sols era demostrativa de la por als resultats de Ciutadans, sinó que també constituïa el primer acte de campanya del candidat taronja.

Sense un candidat amb els suports necessaris per a resultar investit pel Congrés, doncs, el monarca espanyol desestima la convocatòria d’un altre ple d’investidura. A diferència del que va succeir en 2016, quan els socialistes van comunicar en el darrer moment la seua intenció d’abstenir-se perquè Mariano Rajoy resultara investit, en aquest cas el PSOE tan sols ha atret el vot afirmatiu del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) i, en última instància, el “sí crític” de Compromís.

Tot plegat, 125 vots a favor, ben lluny dels 176 en què està fixada la majoria absoluta a la Cambra Baixa. Aquest dimecres, si no hi ha un gir dels esdveniments totalment inesperat, la presidenta de les Corts, Meritxell Batet, rebrà l’encàrrec de Felip VI de dissoldre el Parlament i convocar uns nous comicis espanyols per al 10 de novembre. Els quarts en tres anys i 11 mesos. Un rècord històric que costarà d’igualar i que evidencien la inestabilitat que travessa la política estatal. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.