"Cal destinar recursos a la reinserció social dels agressors"

-Aquest dimarts s'han complit dos anys de la signatura del Pacte Valencià contra la Violència Masclista. Quin balanç en fa?
Malgrat el context difícil, en el sentit que continua existint un conflicte polític de violència contra les dones, el balanç és positiu, sobretot perquè hem mantingut el consens institucional en un moment polític complex. Trobo que això demostra que hi ha unanimitat entre els valencians i les valencianes en aquest tema. El fet que un 82% de les mesures estiguen fetes o en marxa indica que les entitats s'han pres el Pacte de forma seriosa. Pel que respecta a la Generalitat, he de dir que he trobat una actitud molt positiva per part de tots els departaments, que són conscients de la prioritat d'aquest assumpte. Crec que s'ha millorat molt pel que fa a l'atenció a les víctimes de la violència de gènere i ara queda una part que és molt complicada: conscienciar la societat perquè no hi haja més casos de violència de gènere.

-I amb tot som la segona autonomia, junt amb Canàries, amb més casos d'assassinat per violència masclista en el que portem de 2019: sis dones assassinades. Ens guanya Andalusia, amb nou. Algun dia ens quedarem en zero assassinats o hem d'assumir que hem de conviure-hi?
Hauríem de poder plantejar-nos un escenari de violència zero. En el passat pensàvem que seria impossible que hi haguera zero morts per la banda terrorista ETA. Doncs en aquest assumpte també hem d'aspirar al número zero. Això no significa que ens hagem de situar ni en la frustració ni en un mirall que no ens permeta veure en perspectiva el que hem avançat. Crec que malauradament les xifres estan molt estancades en aquest sentit. També crec que hi ha un efecte complex: a més quota d'igualtat, més violència per part del patriarcat. Per tant allò que avancem fa que la reducció hipotètica que hi haja quede matisada per aquest repunt.

-La reacció del patriarcat davant els avanços aconseguits són evident.
Sí, sempre que vols acabar amb privilegis, transformar conductes i maneres de viure, aquell que perd poder vol resistir i la manera de resistir és aquesta. Ara bé, crec que quan fem un discurs feminista hem de procurar fer-ho de forma inclusiva i empàtica. Com va dir l'escriptora afroamericana Audre Lorde, no se pot desmuntar la caseta de l'amo amb les ferramentes de l'amo. Ens cal tenir molta més empatia i inclusivitat en el discurs i en l'acció per arribar on volem arribar.

-Personalment, em preocupa que hi haja un cert risc d'endogàmia: hi som les qui estem molt convençudes, una altra gent que manté una postura políticament correcta i una altra obertament masclista que en fa gala.
Estic d'acord en el fet que hi ha un cert risc d'endogàmia, amb les dificultats per a créixer i ampliar la base que això genera. Ara mateixa vivim en una societat que viu una deriva cap a l'extrema dreta perillosa. Em sorprèn el consens social que hi ha respecte dels drets de la comunitat LGTBI; i que, en canvi, es posen en qüestió els drets en l'àmbit del feminisme.
Per això em preocupa tant com hem d'enfocar el relat. Crec que és molt important entendre que aquest és un conflicte polític en què òbviament hi ha una part que oprimeix l'altra. Però cal que hi haja un element emancipador per qui es desprèn dels privilegis. Per això ens convé fer un discurs que siga per a tota la societat i no només per a les dones. Hem d'anar en cura, amb determinades actituds, per no allunyar a la gent no convençuda.
Si ix Cayetana Álvarez de Toledo i diu una barbaritat i des del feminisme es ridiculitza amb vehemència, no som conscients que el seu és un discurs guanyador i que està desmobilitzant l'hegemonia que el moviment feminista havia aconseguit. L'últim any el context polític i social ha canviat i cal adaptar el relat per continuar guanyant terreny.
Això vol dir que divendres no cal omplir els carrers amb motiu de la nit violeta? En absolut! Però també cal anar amb molta cura. Crec que hem de tenir la intel·ligència de saber llegir el moment polític en què vivim. I quan estàs guanyant un consens i una hegemonia -encara que alguns ho estiguen fent per correcció política- sempre hi ha els qui volen tirar dels marges per continuar situant-se fora d'això. És un risc que tenen tots els moviments crítics, i el moviment feminista no n'és aliè.

-En el llibre de Reacción, de Susan Faludi explica com els moviments feministes de la dècada dels 70 i els 80 als Estats Units van topar-se amb una reacció molt virulenta per part del govern Nord-amèrica. La reacció del patriarcat sempre hi ha sigut. Ara bé, si com vostè diu, hem d'anar amb cura de no generar rebuig, hi ha el risc de descafeïnar la lluita o d'alentir els avanços.
També depèn de què aspires a convertir-te. Si vols situar-te en un paper acadèmic o de moviment social minoritari que continue tensant, pots mantenir-te com fins ara. Ara bé, si vols tenir un rol polític protagonista, potser has de replantejar-te la teua estratègia. Tindria sentit que un 10% de la societat avance molt en la seua conscienciació sobre el tema, mentre el 90% es queda darrere? Crec que no. Això significa que hem de renunciar als nostres principis? No, crec que hem de buscar eines que ens permeten arribar a molta més gent; cal ser més empàtic; posar-se en el lloc dels altres i trencar en els dogmatismes. En el moviment feminista hi ha massa dogmatismes.
I cal saber diferenciar els espais: hi ha un discurs que ha de ser liderat per dones i que és específic dels drets de les dones. Però hi ha un altre feminisme que està vinculat amb la manera com consumim, com ens relacionem, com vivim, que ha de ser compartit i al qual hem d'incorporar als homes i a les dones que no es senten feministes. Crec que aquest és el discurs que hem de prioritzar en l'agenda política.
Crec que el fet que el discurs majoritari estiga exclusivament vinculat als drets sexuals i reproductius de les dones provoca que no arribe a la gran majoria de la societat. Crec que és més valent, més arriscat -però també pot tenir més consens social- obrir un debat sobre si hem d'obrir un diumenge un supermercat que vulnera el dret del descans que estar permanentment en debat inacabats que s'escapen de l'acció política, de l'àmbit de l'autogovern o inclús de l'Estat.

-Avui (per dimarts) es parlava, en la commemoració del Pacte, del consens polític amb què aquest va nàixer i que s'ha mantingut dos anys després. Però aquest consens s'ha trencat a les Corts. Vox és obertament contrari a tot el que s'ha avançat en matèria d'igualtat de gènere.
A mi això em preocupa relativament, perquè Vox és una força residual que crec que desapareixerà en poc de temps, almenys en el context valencià. El que em preocupa és que una part del suport social de, no només del PP o de Ciutadans, sinó dels partits del Botànic vegen amb precaució el discurs feminista. No hauríem de negar que això està succeint en algunes esferes perquè no ens ajuda a readaptar-nos als temps que estem vivint. Per això, hem de tractar d'ampliar el discurs a assumptes de l'agenda feminista que interpel·len a una part més ampla de la societat, no només la femenina. Hi ha dones que, per por al que li puga passar al seu fill, acaben identificant-se més amb la part privilegiada que en la part oprimida.
Per tant, hi ha una unanimitat en el Pacte que no s'ha trencat. En un context en què, entre els partits, hi ha molts ponts trencats, s'ha fet un esforç molt substantiu en favor del consens i a favor del Pacte. Ara bé, ara hem de plantejar-nos cap on prioritzem el discurs polític. Crec que la llei d'Igualtat ens ofereix un espai fantàstic per treballar això.

-Aquesta llei és una de les mesures estrela que Mónica Oltra va exposar en la seua compareixença a les Corts per explicar les seues línies d'acció durant la pròxima legislatura. Quines seran les seues línies bàsiques?
La llei tindrà quatre grans parts. La primera és la redistribució. Cal parlar del sostre de vidre però també hem de parlar, molt, del terra apegalós. Està molt bé que cada volta hi haja més rectores a les universitats, però no hem de perdre de vista el sou míser de les dones que es dediquen a la neteja de la universitat. Ací tenim un problema. Volem treballar també els usos del temps. Hem de legislar perquè el treball no siga el centre de la vida.
En segon lloc, hem de treballar els drets específics de les dones. Hi ha especificitats de les dones on els homes l'únic que podem fer és callar i acompanyar.
En tercer lloc, cal abordar el tema de la infrarepresentació de les dones, des de la paritat i la democràcia. Això vol dir que hem de repensar les formes de participar. Angela Merkel és dona i presidenta de la principal potència europea; ara bé, fa polítiques patriarcals.
En quart lloc, volem treballar les masculinitats igualitàries. Volem fer visibles les opressions que vivim els homes pel fet de ser homes. Que el 92% de la població reclusa siguem homes és definitori que els homes vivim formes d'opressió vinculades a la nostra masculinitat. Això serà positiu per als homes però també per a les dones.

-Respecte d'això, en el Pacte Valencià hi ha hagut algunes crítiques per part de les associacions feministes pel fet que s'hagen destinat recursos a tallers per a la reinserció d'homes maltractadors. Què ha de dir a aquestes crítiques?
També hi ha gent en contra que es destinen recursos als presos perquè consideren que els recursos són limitats. Jo em trobo molt còmode en el discurs del Papa Francesc, que, aquest cap de setmana, ha dit que està en contra de la presó permanent. Crec que hem de tornar als consensos dels drets humans: la reinserció és un dret i no s'hauria de posar en dubte. A l'Estat espanyol, malauradament, molt poca gent creu en la reinserció. Crec que, des del moviment feminista, és contradictori mantenir que aquest és un conflicte polític i alhora responsabilitzar individualment l'agressor. Òbviament ell té una responsabilitat penal pel delicte que ha comès, però la resta és una qüestió estructural a propòsit de la qual hem d'ajudar-lo.
Per tant, soc ferm defensor de destinar recursos a programes de reeducació i de reinserció d'homes agressors i de tots els homes i dones que hagen comès un delicte, per més horrible que siga. Sé que és una qüestió controvertida i que la meua opinió no coincideix amb el que diu la major part del feminisme -tot tenint en compte que el feminisme és molt divers-, però és una postura que jo defenc des de l'honestedat. Si el masclisme és una qüestió cultural, d'estructura social, has de destinar molts recursos a canviar aquesta estructura i adaptar-la. I això passa sobretot per canviar els models de conducta dels homes. Com a administració he de posar les eines perquè això siga possible.

-Un altre element que ha estat controvertit és el referit a la prostitució. En quina posició es situa vostè?
Qualsevol associació que estiga registrada en el Ministeri com a entitat de bé públic, no pot ser exclosa per l'administració. Si se'm presenta una associació de caçadors, jo puc estar a favor o no de la caça des del punt de vista polític, però no puc excloure-la. I això és bàsic en política: l'interès superior de la pluralitat política per sobre del que tu penses. Altrament, acabem sent sectaris i això és precisament el que criticàvem del PP. Per tant, la polèmica no té cap recorregut perquè l'entitat de treballadores sexuals que demanava la subvenció té reconeixement legal. De fet, el govern de Carmen Calvo li ha donat més recursos que no el Consell i no he vist cap crítica a Calvo. Hi ha una part de politització del moviment feminista al nostre país que resulta preocupant.
Pel que fa a la prostitució, jo hi estic en contra, sempre. Soc abolicionista. Ara bé, crec que hem d'escoltar. El debat s'ha de fer i s'han de garantir els drets a les dones que estan en aquesta situació i donar-los les eines per eixir-se'n. Estic molt en contra de les postures que defensen que sobre aquesta qüestió no es pot debatre. A la Universitat, al Parlament,... se n'ha de parlar. Crec que mentre abolim la prostitució, hem de garantir els drets de les dones i donar-los eines peroferir-los alternatives.
I, mentrestant, com a administració, tenim la responsabilitat d'iniciar campanyes entre el jovent per conscienciar sobre aquest tema. És una feina que al Botànic I se'ns va quedar per fer però que hauríem d'abordar com abans millor. Cal conscienciar el jovent sobre què hi ha darrere de la prostitució. Per això és tan important que comencem a parlar de l'Estratègia Valenciana contra la Violència Sexual i de començar a donar educació afectivo-sexual des d'edats primerenques. Cal parlar de sexe, sexualitat, desig i consentiment,... Sembla com que l'administració no ha de parlar d'aquestes coses, però sí n'ha de parlar.

-L'administració encara té tabús en aquest aspecte?
Totalment. El sexe encara és un tabú per a l'administració.

-Què serà l'Estratègia Valenciana contra la Violència Sexual?
Des del meu punt de vista s'ha de centrar en l'educació afectivo-sexual en edats primerenques. Cal mostrar que el sexe forma part de la vida d'una forma positiva, que el cos no ha de ser un tabú, que no ens ha d'educar el porno.

-Parlem de política. La legislatura passada les relacions entre el seu partit, Compromís, i PSPV-PSOE van ser molt més bones que no preveien alguns al principi. Tot el contrari que l'actual legislatura, en què els missatges creuats entre els uns i els altres són constants, sobretot en el que refereix al problema del finançament. Al pas que van, no acabaran la legislatura.
A Compromís li hauria agradat acabar la primera legislatura i, de fet, no ens van deixar. Jo estic segur que acabarà el Botànic II i desitge que hi haja un Botànic III. És evident que ara estem en una situació diferent i que les relacions personals estan en el punt positiu que havia d'estar. El mestissatge és positiu i estic segur que la legislatura anirà molt bé i es completarà perquè la ciutadania no ens perdonaria que no fora així per les interferències de la política espanyola. Crec que el fet que comencem a veure els primers fruits de la legislatura, hauria de ser un bàlsam per a mitigar les tensions de partit.

-Però l'intercanvi de missatges a xarxes socials com Twitter, els darrers dies, mostren una imatge de divisió molt evident. No és contraproduent, tot plegat?
Jo faig un ús molt conservador de les xarxes en aquest sentit. Crec que és millor parlar les coses a la cara i sense espectadors. En tot cas jo crec que, en general, en la vida, els dissensos cal pactar-los també. No m'agrada la gent que polemitza i intoxica. Tampoc no m'agrada la gent que intenta vendre allò que no és.

-Les darreres eleccions estatals els van donar uns resultats més roïns que no s'esperaven. De quatre diputats han passat a un de sol. Alguns creuen que potser, per una qüestió pràctica, caldria sumar forces amb Unides Podem de cara al 10N. Quina és la seua postura a aquest respecte?
Jo crec que la cosa desitjable hauria sigut no anar a eleccions. Crec que el PSOE no s'ha esforçat suficientment. Si cal repartir responsabilitat, s'ha d'evidenciar que qui menys ha fet per eixir d'aquest atzucac ha sigut Pedro Sánchez.
Ara bé, crec que si hi ha eleccions seria un revulsiu teixir una aliança molt ampla, no només com va ser A la valenciana, sinó fins i tot superar-la.

-Què vol dir "teixir una aliança ampla"?
Crec que tots els partits a l'esquerra del PSOE hauríem d'anar units en una única candidatura. Hauríem de passar per sobre de les sigles, però alhora que cada partit mantinga la seua sobirania. Jo no renuncie al fet que el meu espai de sobirania estiga ací, en el partit al qual jo pertany, però sí que crec que hem de donar una alternativa molt més ampla. Per exemple, a les comarques de Castelló, on és molt complicat tenir representació, ens cal bastir una ampla majoria perquè els vots de les esquerres no es perguen. Crec que una proposta com aquesta seduiria a més gent que no ens va votar a Madrid.

-Teniu un exdiputat, Enric Bataller, que acaba d'anunciar la seua eixida del partit i la creació d'un de nou. Diu Bataller que Compromís ha deixat de tenir capacitat transformadora.
Jo crec que Compromís és el partit amb més capacitat transformadora de l'Estat espanyol. Això no lleva perquè també hagem d'abordar debats interns que milloren la democràcia interna. Respecte al pas que ha fet Bataller opino que no hi ha més espai electoral per al valencianisme. No entenc la decisió de crear un partit nou però no és menys cert que hem d'abordar les crítiques internes i reflexionar a propòsit de com un partit que pràcticament no tenia estructura, de sobte, va assumir una posició institucional potent. El Compromís de 2011 estava pensat per a la conjuntura de 2011 i no és sostenible en el 2019. Hem d'adaptar les estructures i enfortir la democràcia interna.

-De fet, abans d'estiu, Gent de Compromís va manifestar el seu descontentament per la manera com es prenen les decisions dins la coalició. Vostè, que li agrada tant parlar dels afectes, com veu aquesta situació?
Crec que hem fallat en els afectes. Jo crec que Gent de Compromís, per definició, no pot ser un partit. Si tries que el teu model de militància estiga allunyat de la vida orgànica i només assumeixes un compromís amb la causa, després no pots reclamar allò a què vas renunciar al principi.
Ara bé, crec que hem errat a Compromís, i especialment la direcció, per no parlar clar i no donar els afectes suficients perquè aquestes persones buscaren la seua via. També crec que la dimensió de les nostres estructures i la responsabilitat institucional assumida han deixat molt poc de marge per cuidar els afectes. En els partits més clàssics cuiden més a la seua gent i no tant la tasca institucional. Nosaltres haurem de buscar la manera de fer ambdues coses compatibles.