11 de Setembre

La Diada a la premsa internacional

Mitjans de comunicació d'arreu del món destaquen els actes de la Diada i, en especial, la manifestació independentista celebrada a Barcelona. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l’altra banda de l’Atlàntic l’Associated Press (AP), que nodreix bona part dels grans diaris dels Estats Units – The Washington Post, The New York Times, The Angeles Times...- en relació als esdeveniments europeus, dedicava aquest dimecres una gran atenció a la Diada. Titulava que s’havia celebrat «Una massiva manifestació a favor de la secessió de Catalunya a Barcelona». Explicava als seus associats que «centenars de milers» de ciutadans «que donen suport a la secessió de Catalunya es van reunir dimecres a Barcelona» durant «el principal dia festiu de la regió, poques setmanes abans d’un veredicte molt esperat en un cas contra dotze líders del moviment independentista». Analitzava l’agència de notícies de referència als Estats Units que «els partidaris de la secessió catalana procedien de totes les parts de la rica regió nord-oriental (...) Molts portaven banderes o portaven samarretes que donaven suport a la independència catalana quan es reunien per a la manifestació a una gran plaça pública». Il·lustrava sobre el sentit de la Diada dient que «la festa de l’11 de setembre commemora la caiguda de Barcelona en la Guerra de Successió espanyola el 1714. Des del 2012 s’ha convertit en la data de les manifestacions massives del moviment secessionista de la regió».

Respecte a l’assistència informava que «la policia de Barcelona va dir que al voltant de 600.000 persones van assistir a l'esdeveniment». Contextualitzava la situació actual del moviment independentista assegurant que «les enquestes i els resultats electorals més recents mostren que els 7,5 milions de residents de la regió són dividits» a parts «gairebé iguals entre els partidaris i els que» s’oposen a la independència. No oblidava la situació dels presos que planejà sobre la Diada: «la manifestació d’enguany es produeix mentre una desena de líders del 2017 de Catalunya» estan a «l’espera d’un veredicte del Tribunal Suprem sobre acusacions que inclouen rebel·lió. S'enfronten a passar diversos anys entre reixes si els troben culpables i, molt probablement, un càstig dur provocaria les protestes públiques a Catalunya. El veredicte s’espera per aquest mes o el proper (...) Els partits polítics pro-secessió encara no han acordat quina ha de ser la resposta a un veredicte de culpabilitat del Tribunal Suprem. Això ha obtingut les crítiques dels principals grups de base (en referència a l’ANC i Òmnium) que han impulsat l’empenta secessionista.

El president de la regió catalana, Quim Torra, assegura que un veredicte de culpabilitat suposaria una oportunitat per impulsar la independència, sense especificar com es pot dur a terme» mentre que «altres polítics separatistes creuen que el millor pas és convocar eleccions regionals per intentar augmentar la seva representació al parlament regional i centrar-se en el suport de més de la meitat dels catalans».

A França el diari Sud Ouest, el tercer regional en tiratge, editat a Bordeus des de 1994, destacava l’èxit de la manifestació de la Diada i explicava als seus lector d’on ve la celebració i el sentit polític que té avui en dia, favorable a l’autodeterminació de Catalunya: «L’11 de setembre de 1714, el setge de Barcelona, dirigit pels Borbons en el marc de la Guerra de Successió espanyola, va acabar amb una forta derrota militar per Catalunya. Va ser en aquest dia que els catalans van triar celebrar la seva festa nacional: la Diada».

De la recordança històrica passa a l’actualitat: «L’1 d’octubre de 2017, més de 2 milions de catalans van votar a favor de la independència en un referèndum considerat il.legal per l’estat espanyol, provocant una crisi política i institucional sense precedents a Espanya». I davant del nou èxit d’assistència a la manifestació independentista d’enguany, el rotatiu de Bordeus recordava que «a Catalunya, la independència és un vell somni que ve de molt lluny. Al llarg de la història d’Espanya, els catalans sempre s’han distingit per la seva pròpia llengua i cultura política. Les nombroses disputes legals, econòmiques i fiscals entre Barcelona i Madrid que van cristal.litzar al segle XX, durant el període negre de la dictadura franquista, van néixer molt abans, als segles XVII i XVII».

També en francès, el diari L’independant, editat a Perpinyà, a la Catalunya Nord, destacava que «La Diada 2019, Dia Nacional de Catalunya, ha tingut lloc aquest dimecres al cor de Barcelona. Hi van participar 600.000 persones, el total més baix des del 2016". Narrava per als seus lectors que "els separatistes catalans es van reunir a les 17:14 amb força (referència a l'any 1714 i a la caiguda de Barcelona davant les forces espanyoles) per cobrir la tenaç demanda d'una Catalunya independent. Al final, segons el primer recompte de la Guàrdia Urbana, la policia municipal de Barcelona, van arribar 600.000 en aquesta Diada, que va estar marcada per les dissensions entre els partits independentistes.

A Tolosa de Llenguadoc, La Depeche du Midi, informava sobre com havia anar la Diada i, a més, publicava el mateix dia una entrevista a Oriol Junqueras, en la que explicava que no se’n va anar a l’exili «per un sentit de responsabilitat amb els ciutadans. Per aquesta raó em vaig personar al Suprem, per responsabilitat i coherència». Així mateix explicava Junqueras el sentit de la Diada, que «és una festa per a tothom», durant la qual «la ciutadania» surt a les vies públiques amb una actitud «festiva i reivindicativa».

A Moscou, Rússia Today, o RT tal i com és més coneguda actualment el canal de notícies global,  titulava que «Catalunya celebra la Diada en un moment tens de l’independentisme». Al contrari que en d’altres ocasions, RT semblava assumir ara la visió dels mitjans espanyols que la portava a destacar sobretot que «els diferents grups nacionalistes intenten mostrar una unitat que es va anar dissolent en els últims mesos». Explicava que «la comunitat autònoma de Catalunya celebra la Diada, la festa oficial de la regió. Igual que en edicions anteriors, l’esdeveniment està marcat per discursos i actes de tall independentista». Informava que «el president de la Generalitat, Quim Torra, i altres polítics (sobiranistes) van reivindicar el dret a l’autodeterminació i denunciaren que els seus company en presó preventiva són presos polítics». Al mateix temps, contrastava aquestes opinions amb les dels unionistes com «el membre del PP de Catalunya Javier Hurtado Mira» que consideren «que els mites històrics inculcats des de l’escola pública a Catalunya van aconseguir radicalitzar part de la població» però que, segons el polític, «en veure que les promeses independentistes no tenen solució» aquests ciutadans en part s’han desmobilitzat.

A Espanya, la premsa es dividia per bàndols ideològics. A l'esquerra eldiario.es destacava que "l'independentisme ha tornat demostrar la seva capacitat de mobilització per vuitè any consecutiu en una altra Diada molt concorreguda. Centenars de milers de persones s'han concentrat a Barcelona per demanar la independència de Catalunya i la llibertat dels líders del procés en una nova demostració de força del secessionisme". A l'altra banda ideològica, però, es posa l'èmfasi en el que es considera una baixa participació. Així, segons el dretà La Razón"la Guàrdia Urbana de Barcelona xifra en 600.000 personesels assistents a la manifestació d'avui a Barcelona, 400.000 menys que el 2018" i destaca, així mateix, que "el president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat que la Diada marca un punt d'inflexió: 'avui es tanca una etapa i es comença a respondre ja a les sentències'" del procés als dirigents independentistes jutjats en el Tribunal Suprem d'Espanya.

A Londres, The Guardian ja parava atenció a la situació catalana el dia anterior a la Diada. En efecte, el 10 titulava que "El veredicte del judici dels separatistes catalans podria donar lloc a un govern d'unitat" i explicava que "el vicepresident de Catalunya (Pere Aragonès) ha advertit que el veredicte del judici als 12 líders independentistes podria provocar la formació d'un 'govern d'unitat nacional' regional dels partits independentistes i partidaris d'un referèndum oficial d'autodeterminació acordat" amb el Govern espanyol. Respecte a la Diada d'enguay, publicava una col.lecció de fotos, en la seva habitual selecció d'imatges que resumeixenl'actualitat internacional, explicant "el caràctefestiu del dia nacional de Catalunya, que commemora la caiguda de la capital catalana en mans de les forces espanyoles el 1714" durant la Guerra de Successió i, alhora, posava de manifesta l'èxit de la manifestació "a favor de la independència de Catalunya" que es va celebrar a Barcelona.

La també britànica Reuters, agència d’informació de referència al Regne Unit, recollia de forma destacada els esdeveniments d’aquest 11 de setembre a Barcelona: «Independentistes catalans, amb les estelades, es congregaren aquest dimecres a Barcelona en un gran acte en el que reclamaren la independència i la llibertat dels líders encarcerats». Explicava que «la Diada d’enguany se celebra abans que el Tribunal Suprem es pronunciï, probablement a l’octubre, sobre el paper que tingueren 12 líders catalans, 9 en presó provisional, en el referèndum d’independència i en la declaració d’independència de 2017». Narrava l’ambient entre els manifestats independentistes, amb opinions d’un grapat dels manifestants, entre els quals destacava la d’una noia de 17 anys que deia que «amb l’estelada sobre les espatlles assegura que ‘no ens cansarem, ho tenim molt clar, sabem el que volem i lluitarem per assolir-ho», és a dir «la independència».

Recordava l’agència britànica que els «12 líders catalans» empresonats i jutjats a Madrid «esperen la sentència» que aviat es farà pública. Així mateix publicava declaracions fetes per escrit per Oriol Junqueras des de la presó, a les que explicava que «l’Estat pretén (amb la condemna probable als encausats) decapitar un moviment pacífic, com que no pot detenir els 2 milions de ciutadans ens tanca a nosaltres». Analitzava Reuters que «d’una forma o d’una altra, el fallo del Tribunal Suprem probablement marcarà un abans i un després per a un moviment (l’independentista) que encara influeix en la política nacional» espanyola.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.