11-S

Un matí plujós de Diada

De l’ofrena floral al passeig Lluís Companys, passant pel Fossar de les Moreres. Aquest va ser el matí de la Diada de 2019.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A pas lent, al barri barceloní de la Ribera, obrint-se camí entre els racons morts i ombrívols del carrer de Santa Maria, un grup d’homes i dones d’edat avançada caminava en silenci, en sintonia amb la quietud de la ciutat que encara dorm. Amb posat pensarós, caminaven direcció Fossar de les Moreres com si tinguessin el cap posat en una altra banda.

Un cop arribats a la destinació, la colla es va quedar mirant com un prim tel de pluja amenaçava d’apagar la flama del Fossar. De sobte, però, un dolç fil de veu va interrompre el repic de les gotes per entonar el cant dels Segadors. Aleshores, algunes de les parelles es van donar la mà i es van afegir al cant. A continuació, dos homes van procedir a deixar un ram de flors grogues, sense cap tipus de logotip, a la falda de la columna que sustenta la flama. I finalment, es van reunir de nou amb el grup i van enfilar carrer avall en direcció al Born Centre de Cultura i Memòria.

A falta d’un quart d’hora per les nou del matí, els núvols deixaven anar pluja a tombs. La penombra regnant era tal que, fins i tot, caldria haver encès l’enllumenat públic. De mànigues curtes no se’n veien. Efectivament, l’estiu arribava a la seva fi.

No obstant, la sòlida i enravenada xafogor barcelonina romania en l’ambient. A més de xafogor, també es van viure moments de tensió ja que al Fossar de les Moreres es va produir una baralla entre membres del grup d’animació barcelonista Nostra Ensenya i militants de la organització independentista juvenil La Forja. Minuts més tard, La Forja piulava una disculpa adreçada a Nostra Ensenya pels incidents ocasionats.

Més enllà de la trifulga, els carrers començaven a acollir vianants equipats amb estelades i llaços grocs. I els que no n’anaven compraven la samarreta blava de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) a les guinguetes que omplien les voravies dels carrers.

A les nou menys deu minuts, davant del monument a Rafael Casanova, el sol encara no es feia notar i la pluja queia a batzegades. La sensació tèrmica recordava al fred de l’hivern, aquell que penetra en les cases per mantindre-s’hi sòlid, rígid i encarcarat. Amb puntualitat anglesa, la comitiva institucional capitanejada pel president Quim Torra compareixia per ofrenar, amb un escut de flors quadribarrat, la figura de Rafael Casanova pel seu compromís en la lluita durant la Guerra de Successió. Just en aquell moment, quan sonaven Els Segadors, també va començar a sonar l'himne d'Espanya, que s'emetia des d'una finestra d'un hotel situat al carrer Bailén tot just mentre els consellers del Govern català cantaven a l’uníson ‘Els Segadors’. Més tard, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear feien una ofrena conjunt entre crits d'independència. Acte seguit, el líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Bou, feia la seva particular ofrena al monument de Rafael Casanova per “alliberar-lo del segrest nacionalista”. Curiosament, el Partit Popular no acudia a aquest acte des del 2012, però Bou, vers lliure, preferia anar pel seu compte.

A les 10 en punt, l’esquerra independentista convocava un homenatge a l’històric militant Gustau Muñoz al carrer Ferran, passatge paral·lel al mar que enllaça la Rambla i la plaça Sant Jaume. L’emplaçament acull tot un reguitzell de botigues d’alts preus pertanyents a multinacionals de roba, tecnologia i complements. L’espai també té cabuda per a botigues de souvenirs i queviures regentades per nouvinguts. Establiments que rebenten preus i que obren gairebé les 24 hores del dia per aprofitar el turisme, habitual en la zona. De fons, el brunzit dels patinets elèctrics que s’intentaven colar pels marges de l’acera i les banderes estelades, comunistes i feministes que omplien de color la via configuraven una imatge de contrastos. Els parlaments els va encetar Antoni Puig, de la Crida Comunista, tot assegurant que “Gustau va ser un jove revolucionari, un referent en la lluita de la classe obrera”. Al seu torn, l’exdiputada cupaire, Gabriela Serra, animava a “construir revolució perquè el futur és nostre”. I Núria Martí, una de les portaveus de l’organització independentista juvenil Arran, indicava que “l'única bona noticia és que ens estem defensant i que estem resistint. Però no podem només resistir. Hem de passar a l'ofensiva”.

Un cop acabat l’acte polític, la gent, majoritàriament d’edat jove, començava a marxar entre proclames com: “Ni França ni Espanya, Països Catalans!”. Però moltes altres consignes de caire independentista i esquerrana es podien llegir a les samarretes dels manifestants, sobretot, dedicats a l’exdiputada de la CUP exiliada a Suïssa, Anna Gabriel. Fotografies amb el seu rostre i cartells amb el seu nom recordaven que no podia ser-hi.

Minuts abans de les 12 del migdia, els núvols havien escampat per deixar pas al sol i riuades de gent pujaven el passeig Lluís Companys direcció Arc de Triomf, on l’entitat que presideix l’empresonat president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, organitzava un acte titulat “Pels drets i les llibertats, absolució”. L’arc que escortava l’espai, d’estil eclèctic grecoromà, construït arran de l’exposició Universal de 1888, s’alçava imponent.

Una multitud de cadires, situades al peu de l’Arc, s’anaven ocupant de persones que lluïen un detall groc a la solapa de la camisa. Famílies amb nens, gent gran i joves gaudien de música en directe abans que els familiars dels presos prenguessin la paraula. Arribat el seu torn, el marit de Carme Forcadell, Bernat Pegueroles, i la dona de Quim Forn, Laura Masvidal, llegien fragments de cartes anònimes dirigides als presos polítics. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, també va participar en l'acte d'Òmnium. Va llegir un missatge escrit per Isabel-Clara Simó per insistir en la determinació de l'independentisme: "Si estem convençuts que volem la llibertat, no ens aturarà ningú".

Finalment, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, prenia la paraula. "Estic convençut que de tot el que estem vivint en sortirem reforçats com a societat”, expressava. I afegia que “malgrat el despropòsit de la repressió, hem estat capaços de reeixir en situacions molt més adverses". Declarava que,“amb tota la serenor del món, ho tornarem a fer, sobretot per amor a la vida. Us encoratjo a no renunciar mai a ser, com tampoc a ser-hi tots".

El matí de la Diada acabava amb la nota positiva de la fi de la pluja.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.