El finançament marca l'inici de curs

Madrid ofega les Illes

L’inici del curs polític balear està marcat per l’ofec financer que pateix el Govern balear, sobre el que es debatrà pròximament de manera monogràfica en el Parlament illenc

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’inici del curs polític a les Illes està marcat per la manca de recursos econòmics del Govern de Francina Armengol. Més ben dit: per la possibilitat que pateixi un verdader ofegament financer. Un altre pic la vida política balear mira cap a Madrid a l’espera de més recursos. Però aquesta vegada la situació és molt més greu que en qualsevol ocasió anterior. 

Tots els partits illencs estan a l’expectativa del que passi amb la quantitat de milions que havien d’arribar de transferències —fruit del sistema de finançament ordinari— del Govern central a l’autonòmic en aquest 2019 i que continuen sense arribar. Una xifra que pot parèixer poca cosa fora de les Illes, perquè només es tracta de 177 milions d’euros, però que per a l’Executiu de Francina Armengol, que compta amb un pressupost per al 2019 de 5.500 milions, són una gran quantitat de doblers

Però és que no és només això. El milions que no arriben a Palma se sumen a la minva de recursos propis deguda a la desacceleració del creixement econòmic, que suposa que enguany el Govern disposarà de menys recaptació d’ingressos fiscals. I per si faltava res, el fort augment de la despesa pública prevista per a enguany combinada amb la baixa dels ingressos pressupostats ha provocat un diferencial negatiu, un dèficit pressupostari, que en aquest començament de curs polític està al voltant dels 420 milions i que a finals d’anys fàcilment podria arribar als 500

Retalls pressupostaris

Aquest desajust entre la previsió d’ingressos i la despesa pública provoca una situació potencialment molt greu per a les arques baleàriques. De fet, l’Executiu central, a través del Ministeri d’Hisenda, ja ha enviat una carta al Govern balear advertint-lo que no pot seguir així i que haurà de fer immediatament un pla d’estabilitat per capgirar la situació. Un advertiment que va caure com un tro, a Palma. Això, sumat als 177 milions que no arriben, posa l’Executiu d’Armengol en una situació força delicada. Ja es comença a parlar d’ofegament financer. 

Madrid i els diners és, en definitiva, el gran tema de l’inici de la legislatura balear. És tan important que, si no hi ha un canvi substancial en l’actitud del Govern central a curt termini, si no comença a complir les promeses —els diners que havien d’arribar, la posta en valor del Règim Especial que fa sis mesos que s’aprovà però que segueix sense concretar-se res de res pràctic per a les Illes...— i no assumeix la necessitat d’una immediata reforma del sistema de finançament —o, en el seu defecte, alguna via per assegurar més recursos per a les Illes—, el Govern de Francina Armengol es veurà abocat a un escenari que li provoca calfreds
Un tast del que pot passar el donava la consellera d’Hisenda, la socialista Rosario Sánchez, quan advertí l’agost a tots els seus companys de l’Executiu que cal que extremin el control de les despeses de les conselleries respectives i que assumeixin que els anys d’alegre creixement de la despesa pública (2016, 2017 i 2018) s’han acabat. Que ha arribat l’hora de les temudes retallades. Això sí, el Govern es nega a usar aquesta paraula que tant s’identifica amb els anys de les grans retallades de despesa pública dels governs del PP, tant de Mariano Rajoy a Madrid com de José Ramón Bauzà a Palma. Fa servir eufemismes per no emprar la paraula maleïda. Així, per exemple, la presidenta Armengol ha dit que “no hi haurà retallades” perquè “el Govern seguirà fent les polítiques públiques de caràcter social” que ha portat a terme fins ara, tot i que hi haurà “canvis” pressupostaris. La portaveu de l’Executiu, Pilar Costa, assegura que les exigències del Ministeri d’Hisenda “no es traduiran en retallades” a pesar que accepta que el Govern haurà de “fer canvis” amb l’objectiu “de millorar l’eficàcia i l’eficiència” de l’execució pressupostària. 

Deixant al marge els eufemismes, la situació promet sang política tot just iniciada la legislatura. Encara no havien acabat les vacances d’agost quan el líder del partit regionalista, el PI (Proposta per les Illes), Jaume Font, demanava un debat parlamentari monogràfic per parlar dels comptes públics, la situació financera de l’Administració autonòmica i l’actitud de Madrid. 

Des del PP aprofitaven l’avinentesa per atacar fort ferm Armengol. El líder popular, Biel Company, criticà que la presidenta se n’hagués anat de vacances “a pesar que està començant molt malament aquesta nova legislatura com a conseqüència de l’herència de la pròpia gestió [d’Armengol] d’aquests últims quatre anys”, fruit de la qual, assegurava, “s’ha creat un forat en els comptes públics de 500 milions i encara no ens ha explicat, als ciutadans, quins retalls pensa fer després que Madrid li hagi exigit un pla d’ajustos a causa de la despesa desbocada que ha fet” en els anys anteriors. 
 

Compareixença d’Armengol

Les peticions del PI i les crítiques del PP no feren reaccionar, en primera instància, el PSIB-PSOE. Per als socialistes el que cal és “trobar una fórmula legal per transferir de forma immediata” els recursos pendents de 2019 del sistema de finançament, segons deia el portaveu del Partit Socialista, Iago Negueruela, que també és el totpoderós conseller de Turisme i Treball, l’home fort de l’Executiu i mà dreta d’Armengol. Segons Negueruela, allò més important, ara com ara, és trobar la manera “d’establir els mecanismes jurídics” que permetin al Govern central “desblocar de manera immediata” les partides de finançament autonòmic aturades i que els 177 milions arribin a Palma i, per un altre costat, que s’estableixin els sistemes pertinents, com “una modificació a l’alça de la previsió de dèficit” en els comptes autonòmics, que permetin al Govern evitar de caure en una situació d’ofegament financer. 

Però, a pesar dels esforços de Negueruela, el PP no aturà l’ofensiva contra Armengol. Biel Company reclamà la compareixença de la presidenta davant del Parlament “per informar” sobre els 177 milions i “els retalls” que haurà de fer el Govern. “Estam davant d’una situació financera greu”, advertia el líder conservador. Recordà que Armengol va dir que el tracte financer del Govern de Rajoy a Balears “era una traïció” perquè “segons ella, ens robava i obligava a retalls inacceptables”. I “ara què diu?, què fa la presidenta?”, es demanava retòricament i afegia, sorneguer, “o és que s’ha oblidat de quan era tan reivindicativa” davant Madrid i ara “ja no ho sap ser?”. 

La portaveu del Govern, Pilar Costa, contestà a Company assegurant que els 177 milions “són irrenunciables i innegociables” i que el Govern els seguirà reclamant “amb tota la contundència possible”. 
Els intents socialistes d’aturar la pressió de l’oposició van ser en va. Pitjor encara: un dels socis del pacte d’esquerres, Més per Menorca, la va fer augmentar quan anuncià que demanarà al Parlament balear que voti una proposta de reprovació de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Finalment, per la pressió creixent de la resta de partits, inclòs del soci de Govern de PSIB i de Podem, Més per Mallorca, la líder del PSIB i cap de l’Executiu anuncià el dimarts dia 3 que demanaria una compareixença voluntària davant del Parlament per debatre sobre la situació financera i instà la resta de partits a anar “tots junts” a Madrid a exigir solucions a un problema tan “greu” com és el finançament del Govern balear. “Hem de ser capaços, tots, de deixar de banda les sigles dels partits i posar per davant els interessos de Balears”, deia la presidenta. “Hem de trobar una estratègia comuna” per resoldre la situació del finançament en general i perquè arribin els 177 milions en particular, afegia Armengol

Encara no hi ha dia per a la compareixença presidencial, però serà aviat, i d’alguna manera es convertirà en l’acte parlamentari que vindrà a satisfer l’exigència del líder regionalista, Jaume Font. La proposta de comparèixer davant del plenari del Parlament va ser presentada el mateix dimarts dia 3. La Mesa de la Cambra fixarà la cita parlamentària. De segur que es convertirà en el primer gran debat de la legislatura. A la pràctica substituirà el de política general que no se celebra en l’any de les eleccions autonòmiques, perquè se suposa que seria com una repetició del d’investidura, degut al fet que no ha transcorregut prou temps perquè l’Executiu hagi fet gairebé res. Però enguany tot és diferent. La situació financera del Govern és tan greu que ocupa l’agenda política de tots els partits en el retorn a l’activitat després del parèntesi de l’estiu i mereix ben bé un debat parlamentari monogràfic. 

PSIB i Més per Mallorca

La petició de reprovació de la ministra d’Hisenda no agradà gens en el PSOE balear, però tot i així els socialistes no li volgueren donar massa importància perquè, al cap i a la fi, Més per Menorca és un soci extern, dona suport però no participa en el Govern. Diferent és el cas de Més per Mallorca, que, com és sabut, forma part de l’Executiu. 

Les relacions entre els ecosobiranises i els socialistes són tenses d’ençà del pacte de govern a què arribaren el mes de juny passat. El repartiment de poder no va satisfer una part important de Més, cosa que provocà una revolta interna que se saldà amb l’acord entre els diferents grups que l’actual direcció deixarà els seus càrrecs en el pròxim congrés. Qüestions domèstiques a banda, des del juny la relació entre Més per Mallorca i el PSIB és força tensa. La sensació entre les files ecosobiranistes mallorquines és que, si no marquen més intensament el seu territori polític i ideològic, podrien perdre espai i, en el futur, encara més vots que els que ja perderen el 26 de maig. 

En aquest context de mala relació entre els dos partits ha arribat la situació de gairebé ofegament financer de l’Executiu. I Més no ha desaprofitat l’ocasió per desmarcar-se del PSOE. Quan Armengol ordenà presentar en nom del Govern la seva petició de compareixença parlamentària —que s’acompanyà d’una proposició no de llei que pretén la unitat d’acció reivindicativa davant el Govern central— ningú esperava que Més se’n desmarqués, però així ho va fer: “no poguérem firmar la proposició no de llei perquè és una ensabonada a Armengol i a Pedro Sánchez”, diu el portaveu parlamentari de Més per Mallorca, Miquel Ensenyat.

Esperaran “a veure què explica al Parlament, Armengol, en la seva compareixença”, per decidir si donen suport a la proposició presentada o si opten per l’abstenció o vot contrari. Qualsevol de les dues últimes opcions seria un trencament de fet del pacte d’esquerres i auguraria una legislatura d’allò més tensa, quant a les relacions entre Més per Mallorca i els altres dos socis de Govern, PSIB-PSOE i Podem

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.