Canvi climàtic

Emergència climàtica a les Illes

L’ecologisme exigeix la declaració d’emergència climàtica a Mallorca i Podem fa seva la proposta 
per a tot l’arxipèlag. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’ecologisme social reclama que Mallorca es converteixi en territori en “estat d’emergència climàtica” i a tal efecte s’ha creat una nova plataforma, que ajunta les organitzacions més importants d’aquest àmbit, que portarà a terme diverses campanyes.

En l’esfera política, Podem ha recollit el guant llançat pels activistes verds i la seva secretària general, Mae de la Concha, que és també consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern de les Balears, ha manifestat que la seva formació “treballarà perquè es declari” la citada emergència “a totes les Illes” i per això presentarà a totes les institucions on el partit hi és present —ajuntaments, consells insulars, Parlament i Govern— iniciatives perquè cadascuna assumeixi aquesta declaració com a pròpia.

Entre la pressió ecologista, que s’ha iniciat a Mallorca però que es generalitzarà a la resta de les illes, i la proposta de Podem, que previsiblement demanarà que el Govern la faci seva, la declaració “d’emergència climàtica” es pot convertir en un dels debats polítics més importants dels pròximes mesos a les Illes. 

Podem
Amb el retorn de vacances d’agost, el partit liderat per Mae de la Concha aprovà en el seu Consell Ciutadà Autonòmic —que és l’òrgan més important entre congressos— aquesta iniciativa política perquè “la lluita contra el canvi climàtic és quelcom de màxima importància per a la ciutadania”. Diu de la Concha que “estam davant d’un tema de màxima urgència i per ventura és el repte més important a què ens enfrontam i que marcarà el nostre futur més immediat i el de les pròximes generacions”. Podem considera que cal instaurar un “new green deal” —en al·lusió al new deal o, en espanyol, “nou tracte”, la nova política econòmica impulsada als Estats Units a partir de 1933 per l’administració federal del president Franklin D. Roosevelt amb la intenció de superar la crisi econòmica que esclatà el 1929— que ha de ser “transversal” a “totes les institucions” perquè “totes s’han de sumar al combat contra el canvi climàtic amb polítiques valentes i innovadores”. Tot i reconèixer que no seran efectives les mesures si no són globals, De la Concha considera que almenys les Balears han de ser pioneres a l’hora de prendre-les. 

Podem, així, recull l’exigència ecologista abans esmentada. Es desprèn de les paraules de la líder morada que demanarà als seus companys del Consell de Govern que declarin l’arxipèlag en “estat d’emergència climàtica”. El que no ha dit, però, és en què s’hauria de traduir a la pràctica tal declaració, al parer de Podem. De moment els seus socis, Més per Mallorca i el PSIB-PSOE, no han contestat la petició, com tampoc ho han fet les altres dues formacions que donen suport extern al Govern, Més per Menorca i Gent per Formentera, i que són essencials en els pactes del Consell de l’illa respectiva. 

Campanya ecologista

Els principals grups ecologistes de Mallorca (Amics de la Terra, Extinction Rebellion, Greenpeace, GOB, Joventut pel Clima-Fridays for Future, Moviment Ecolocal Mallorquí, Plataforma Antiautopista i Terraferida) així com altres associacions i sindicats (CGT, Entrepobles, Som Sindicalistes i Attac-Mallorca) van constituir el passat 31 d’agost l’Aliança per l’Emergència Climàtica. Tot i que en primera instancia l’àmbit de la campanya és la més gran de les Illes, es dona per segur que la iniciativa tindrà les respectives repliques a la resta dels territoris insulars. 

Segons explicaren en roda de premsa els membres de l’Aliança, la primera acció decidida ha estat la d’adreçar-se “als ajuntaments de l’illa per demanar-los que aprovin una Declaració d’Emergència Climàtica que, entre altres coses, suposi el compromís de reduir al màxim les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) amb efecte immediat i amb la fita d’arribar a un balanç zero net d’emissions de GEH no més tard de 2040, si pot ser abans de 2035, i la reducció l’any 2030 del 65% d’emissions d’aquests gasos respecte a les de 1990”. 

Els membres de l’Aliança insten els municipis a “incorporar i desplegar de manera immediata la nova Llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica” aprovada pel Parlament balear, però els demanen que vagin més enllà i adoptin mesures concretes i urgents en matèria de desclassificació de sòls urbanitzables, contenció de la mobilitat, protecció del sòl rústic i foment de l’agricultura ecològica. La moció que l’Aliança presenta als ajuntaments recorda que “s’està al límit del punt de no retorn pel que fa al canvi climàtic”. I recorda als consistoris que “no respondre a la crisi ecològica i civilitzatòria suposaria la mort de milions de persones, a més de l’extinció irreemplaçable d’espècies imprescindibles per a la vida a la Terra”. L’Aliança explica que cal “redirigir tots els recursos dels ajuntaments per encarar la crisi climàtica i els seus problemes associats”.

Els ecologistes consideren que és necessari “planificar un escenari econòmic de postcreixement” perquè “la vida econòmica (…) no pot fonamentar-se en un creixement econòmic il·limitat” ni en un “increment constant del consum d’energia que compromet greument el futur de la civilització”. 

Els ecologistes expressen el seu escepticisme davant l’actuació que contra els efectes nocius del canvi climàtic porten les institucions illenques. L’Aliança assegura que al llarg dels darrers anys les emissions directes de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle (GEH) a les illes Balears, “després d’una caiguda entre 2008 i 2014 atribuïble a la crisi econòmica”, han tornat a “augmentar amb la recuperació econòmica”. Asseveren, “amb alarma”, que “la majoria de càlculs de les emissions de CO2 a les Balears ignoren algunes fonts principals d’emissions: els transports i el turisme”. 

Aquesta relació directa entre turisme, transport i canvi climàtic que fan els ecologistes i que aparentment assumeix Podem és per on hi pot haver topades polítiques importants en els pròxims mesos. De fet, segons com vagin les coses, podria ser un dels grans debats polítics que marquessin la legislatura. Perquè cap dels quatre partits de la dreta, actualment a l’oposició, PP, Ciutadans, PI i Vox comparteix la idea. De fet troben que l’Executiu de Francina Armengol hauria de promocionar el creixement turístic per assegurar-ne l’econòmic, cosa que les entitats de l’Aliança rebutgen de pla. I que ara un dels tres partits del Govern (l’Executiu està format per PSOE, Podem i Més per Mallorca) assumeixi aparentment com a nord de la seva actuació política aquestes exigències ecologistes augura topades entre els socis, no debades el PSOE ha fugit tradicionalment d’assumir reivindicacions per l’estil i no vol ni sentir a parlar de res que tingui relació amb el “decreixement” econòmic i turístic com a objectiu polític, tal com reclamen els ecologistes. Menys encara faran cas els socialistes d’aquestes exigències quan la temporada alta turística d’enguany no ha estat —segons asseguren els portaveus empresarials hotelers— tan bona com els últims dos anys i quan l’atur del mes d’agost ha pujat —tot i que només un 0,5% amb relació a un any abans i un 3,5% respecte al juliol— per primera vegada en aquest mes a les Illes d’ençà de 2012,

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.