Ha estat un èxit. Les restriccions de l’accés de vehicles a motor a Formentera entre l’1 de juliol i el 31 d’agost han funcionat la mar de bé. Els objectius s’han complet totalment. Una mitjana de 20.595 vehicles han circulat per Formentera durant els dos mesos en què per primera vegada s'ha implantat aquesta regulació. No s’ha superat el sostre marcat els darrers anys, que s’havia situat en els 22.000 vehicles. Per això des del Consell de l’illa es considera un vertader triomf polític la norma restrictiva.
Segons ha informat el Consell Insular de Formentera, la mitjana diària durant el mes de juliol va ser de 19.532 vehicles i de 21.658 durant l'agost. El conseller de Mobilitat, Rafa González, ha explicat que la mesura «respon a una demanda de la societat de Formentera» i que la implantació i desenvolupament pràctic per primera vegada de la norma ha estat «tranquil.la, sense desajustaments i sense incidències (negatives) destacables». En resum, doncs, un èxit perquè, treu pit elconseller, «s’ha aconseguit que no hi hagués més vehicles en circulació» a l’illa durant la temporada alta en relació als últims dos anys, trencant així la progressió que conduïa a la saturació absoluta.
El mes que ve el Consell iniciarà una ronda de contactes amb els sectors empresarials i socials de l’illa per parlar sobre com ha anat la norma restrictiva i escoltarà les opinions de tothom per consensuar l’aplicació de les restriccions per a l'any que ve.
Les restriccions. El gener passat el Parlament de les Illes Balears, a instàncies del Consell de Formentera, aprovà la llei que permet les restriccions esmentades. Després, l’ens insular fou l’encarregat d’aprovar – el passat mes de març- el reglament i la seva posada en pràctica, tal i com ha fet. Ara, la comprovació empírica de l’èxit de la norma omple de raó les autoritats locals que demanaren l’aprovació de la llei.
Com ja va informar en el seu moment EL TEMPS, a principis de 2018 la majoria d’entitats de Formentera elevaren al Govern balear la petició que es limités l’accés de vehicles a l’illa degut als allaus i saturació que s’havien viscut els últims anys. La situació, advertien, era límit. Cada dia, durant el juliol i l'agost, milers de vehicles arribaven des d’Eivissa per passar el dia a l’illa, amb el resultat d’embussos i platges i cales sobresaturades. I encara pitjor: s’havia detectat l’arribada d’autocaravanes que aparcaven onsevulla i els seus ocupants, així, utilitzaven tota l’illa com un càmping. I fins i tot cotxes i furgonetes arribats de fora –molt de vehicles arribats des de Dénia (Marina Alta) a Eivissa i després a Formentera- servien per dormir durant uns dies d’estada a l’illa. Tot plegat va fer créixer les crítiques de particulars pels renous i la brutor, de bars i restaurants per l’afluència de gent que no feia cap despesa a l’illa, d’hotelers perquè cada cop hi havia més gent dormint sobre el territori i, sobretot, d’entitats ecologistes per mor de la sobreexplotació dels recursos i infraestructures de l’illa.
El gran èxit de la implementació a la pràctica de la norma augura que es consolidaran les restriccions per als pròxims anys. Organitzacions ecologistes i partits d’esquerra, com Podem, han demanat que es debati la possibilitat d’imposar restriccions semblants a l’illa d’Eivissa, però de moment el Govern no ho contempla. El conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, ha refusat tal possibilitati ha recordat en diverses ocasions que la norma restrictiva «sempre» ha estat pensada «només» per a Formentera i que no és extensiva a cap de les altres illes.