El Principat, amb la comarca d'Osona al capdavant, és la principal zona productora de carn de porc del conjunt de l'Estat espanyol, amb més del 40% de quota de mercat. I atenent-nos a les dades de la Federació d’Empreses de Carns i Indústries Càrnies (FECIC) que fan referència al 2018, la indústria càrnia va ser el quart sector d’Espanya amb més producció. A més, la facturació de la indústria càrnia representa més del 20% de tot el sector alimentari espanyol. El negoci, a Catalunya adreçat majoritàriament a l'exportació, representa el 2% del PIB. I cada any se sacrifiquen més de 60 milions d’animals, amb el negoci porcí al capdavant (el 2017 quasi 50 milions de porcs van passar per l’escorxador). A Catalunya, de fet, hi ha més caps de bestiar que persones. Mentre que el sector no ha parat de créixer durant els últims anys, els treballadors han estat sotmesos a unes condicions laborals pèssimes.
El gran problema del sector és atribuïble a l’aparició de falses cooperatives, organitzacions on la figura del soci és diferent a la del treballador i que estan controlades pels mateixos propietaris de les càrnies. Les grans empreses subcontracten els empleats a través d’aquestes falses cooperatives, tot assegurant-se que els treballadors cobrin sous per sota dels convenis encara que no se’ls respectin drets laborals com l’atur, la cobertura per accident o la baixa per paternitat. A aquesta situació es va arribar perquè la gran majoria dels treballadors són nouvinguts. Es tracta de persones que no entenen l’idioma i amb un alt grau de vulnerabilitat perquè no coneixen els seus drets laborals. Ara, amb la regulació laboral impulsada per la Secretaria General de Treball encapçalada per Josep Ginesta, els treballadors poden fer una jornada laboral de vuit hores, compten amb seguretat social i vacances. No obstant, la treballadora de l’escorxador Esfosa i sindicalista de la COS (Coordinadora Obrera Sindical), Montse Castañé, lamenta que no es respecti la antiguitat dels treballadors i que els sous continuïn sent baixos. Creu convenient una revisió del conveni per adaptar les condicions laborals de la indústria càrnia al segle XXI perquè “no es pot permetre que les càrnies guanyin milions d’euros i els seus treballadors maldin per arribar a final de mes”.
Tot va començar en 2016, amb les protestes i denúncies dels treballadors dels escorxadors i sales d'especejament de les rodalies de Vic. Primerament, els van donar suport el sindicat COS i el grup de suport Càrnies en Lluita, i més tard es van sumar UGT i CCOO. La problemàtica amb què topaven els empleats era que per treballar havien de cotitzar com a autònoms i registrar-se en unes cooperatives que no cercaven defensar els seus interessos sinó abaratir el preu de producció. Aquestes cooperatives eren, a la pràctica, organismes dependents de les empreses càrnies utilitzades per reduir costos. De forma que, sota el règim d'autònoms i a través de les cooperatives, els treballadors es veien forçats a pagar-se la quota a la Seguretat Social, el transport i el material. I no només això: sovint es veien forçats a fer deu o dotze hores al dia a canvi d’un sou baix. A més, els empleats tampoc no tenien la mateixa cobertura social que si estiguessin contractats en el règim general. Per acabar-ho d'adobar, l'empresa no tenia l’obligació d’atorgar vacances pagades a la plantilla perquè, legalment, eren socis autònoms.
Al març de 2018 hi havia 32.344 persones treballant en el sector carni, 9.548 d'elles (un 29,5%) ho feien sota el règim d'autònom. Els 9.548 treballadors es guanyaven la vida com a "falsos autònoms", fet fraudulent sobre el qual la inspecció ha actuat. A dia d'avui, la Generalitat de Catalunya ha forçat la revisió del model laboral del sector carni i, a hores d'ara, el 81% dels "falsos autònoms" han estat regularitzats. "La reglamentació del gremi ha estat un punt d'inflexió. S'ha aconseguit normalitzar la situació laboral de 6.202 cooperativistes, als quals cal sumar 1.580 treballadors del Grupo Jorge que van ser integrats definitivament a la plantilla recentment”, explica Ginesta. També esmenta que la regularització ha estat voluntària i que, una vegada es van fer els requeriments per part de la inspecció, en la majoria dels casos les empreses ho van acceptar. Ginesta també assegura que, contràriament a les pors que tenia el sector, ni la indústria ha deixat de créixer per haver de contractar els falsos cooperativistes ni ha hagut d'acomiadar personal. Finalment, el representant del Govern subratlla que la modificació de la Llei de Cooperatives de Catalunya i dues grans inspeccions al febrer de 2018 per a identificar els fraus van ser les claus de la regulació laboral.
D’altra banda, Roser Iborra, del grup de suports Càrnies en Lluita, expressa que la indefensió dels treballadors del sector va provocar que molts renunciessin a enfrontar-se a l'empresa. «La major part del treballadors dels escorxadors d’Osona són immigrants que ni tan sols parlen català o castellà», indica. «Són gent desesperada per treballar que no es pot permetre faltar a la feina», sentencia. Alhora, Iborra també explica que els treballadors cobraven entre 900 1.100 euros al mes, una quantitat que minva si tenim en compte les despeses fiscals que comporta ser autònom. "En el moment en què un cooperativista perdia el treball no tenia el dret a cobrar l’atur, i anava directament a la xarxa de serveis socials", afegeix.
A més a més, Iborra també denuncia que el sindicat CCOO, l’empresa càrnia Grupo Jorge i la Secretaria de Treball de la Generalitat “hagin pactat regular els treballadors a canvi de no executar les multes d’inspecció”. L’activista també creu que els inspectors de la Generalitat no han pogut fer la seva feina com correspon a causa de les pressions empresarials. Des de Càrnies en Lluita posen de manifest que la precarietat de la indústria càrnia s’ha estès a altres sectors i pot continuar creixent si no s’hi posa fre. Iborra posa l’exemple de les kellys (les treballadores de neteja dels hotels) i els missatgers a domicili, sectors que, a parer seu, viuen una situació de precarietat semblant a la dels treballadors de la indústria càrnia. Escau esmentar que el Grupo Jorge, un dels més importants del sector, va arribar a amenaçar de traslladar les seves empreses fora de Catalunya per esquivar la llei de cooperatives. Tanmateix, a principis d'agost va internalitzar definitivament 1.580 falsos cooperativistes.
Malgrat que els grans sindicats es mostren satisfets, la membre del sindicat COS i treballadora de l’escorxador Esfosa de Vic, Montse Castañé, assenyala que no s'ha fet justícia amb tots els treballadors perquè els han passat al règim general, però no se'ls respecta l'antiguitat. També reclama que les empreses càrnies no han abonat les quotes a la Seguretat Social que van haver de pagar els treballadors quan eren cooperativistes. La Generalitat, al seu torn, recorda que, en haver-se fet una regularització voluntària, les companyies no estan obligades a la devolució de les quotes. Castañé també denuncia els intents que ha patit de comprar el seu silenci, com també les represàlies per la seva negativa a renunciar a la lluita sindical. “Em van oferir una gran quantitat de diners perquè callés i deixés estar els drets laborals dels treballadors. M’hi vaig negar i va ser aleshores quan vaig començar a rebre atacs al cotxe i al domicili particular”, recorda.
Enguany es compleixen quatre anys de la primera vaga a l’escorxador osonenc d’Esfosa. I, segons explica Castañé, les protestes pel baix sou i les llargues jornades laborals van desembocar en sis mesos sense treballar pels qui la van secundar. Ara, quatre anys més tard, Castañé celebra la regulació dels treballadors del sector carni d’Osona, però assenyala que pel camí s’han perdut més de 100 llocs de feina. També remarca que l’aplicació del règim general és positiva, però també adverteix que la lluita sindical no ha acabat perquè “encara estem lluny de disposar d’unes condicions laborals dignes”.
Després de la tasca feta pels sindicats i la Inspecció de Treball, molts treballadors han passat d'autònoms a contractats. Un jove treballador africà de l’escorxador Esfosa, que desitja mantenir-se en l’anonimat, declara haver vist persones treballar sense papers i no queixar-se perquè si ho feien els podien deportar. Ara, celebra la regularització perquè les jornades laborals són de vuit hores i li han apujat lleugerament el sou. Admet que ara les condicions laborals són més bones, però que ell, com molts d’altres, encara van molt justos per arribar a final de mes.
Sens dubte, la regularització dels treballadors dels escorxadors catalans és una bona notícia. Però, tal com assenyalen des del món sindical, encara queda molt camí per recórrer.