Entrevista

"El criteri de correcció i incorrecció és excessivament simplista"

Maria Josep Cuenca Ordinyana (Barcelona, 1964) és catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat de València i directora del Projecte de la Gramàtica Essencial de l'Institut d'Estudis Catalans. Enguany ha dirigit l'obra Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana, editada per l'IEC i que es presenta aquest 9 de setembre a la Setmana del Llibre en Català.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

- Diuen en la introducció del llibre que l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat, en tres anys, tres gramàtiques. Quina és la particularitat d’aquesta Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana?

- Primer una mica de context. El 2016 l’IEC va publicar la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i l’Ortografia catalana (OIEC). Tot just abans, el 2015, es va iniciar el projecte de la Gramàtica essencial de l’IEC, que té com a objectiu general fer accessible a un públic més general la descripció i la normativa del català. En primera instància, vam treballar el text de la GIEC per fer una gramàtica de consulta en línia. Bàsicament, vam simplificar els continguts i l’estructura i vam afegir elements de suport, entre els quals els principals són els quadres resum i el glossari. La versió que en va sorgir es va posar en una plataforma que permet la consulta interactiva i es va treballar ulteriorment per a una versió en paper, que és la GBU. La GBU redueix al mínim les explicacions generals i inclou en cada apartat remarques normatives i d’ús (descriptives, normatives, de pronúncia o ortogràfiques) que tenen un suport important en els exemples i la manera com es presenta la informació. Això la fa molt adequada per als contextos escolars i d’assessorament.

Així doncs, la GBU aporta alguns elements que procedeixen de l’Essencial (simplificació i elements de suport), els duu un pas més enllà i els adapta a una consulta ‘tradicional’, en paper, pensant en un usuari que vol resoldre dubtes en l’ús d’una manera ràpida.

Respecte a GIEC, aporta simplificació informativa (equival aproximadament a un terç de la GIEC), estructural (els capítols són breus i no hi ha subapartats), terminològica (s’han reduït els termes i es defineixen en text i en glossari de final de capítol) i de marques normatives (que es redueixen i es visibilitzen amb icones en l’apartat de remarques normatives i d’ús). Els quadres resum i el glossari també contribueixen a facilitar la consulta, així com la maqueta, visualment molt clara i basada en l’ús d’icones, exemples separats de text i disposats sovint en taules comparatives. En el cas d’informacions que impliquen una valoració normativa, la icona que precedeix cada remarca i el format de l’exemple permeten identificar la valoració normativa del fenomen que s’hi explica.

A més, inclou algunes informacions d’ús addicionals, inclou fitxers de so que permeten sentir la pronúncia dels fonemes en els quatre grans parlars a través d’un codi QR que porta a una pàgina d’Internet, i ha integrat informació ortogràfica a partir de remarques ortogràfiques.

- Aquesta obra, com les anteriors Gramàtiques, s’ha fet sobre el criteri d’adequació i no el de correcció: diuen que hi ha formes correctes però no adequades al context. Ens en podria posar algun exemple?

El criteri de correcció i incorrecció és excessivament simplista i provoca males interpretacions. L’IEC opta pel criteri d’adequació als registres. En GBU es marquen tres registres: formal, molt formal i informal. Una forma com llur és molt formal en tots els parlars excepte en català septentrional i, doncs, marcarà com a molt formal un text d’àmbit general (com, per exemple, una reunió entre companys de feina), cosa que pot tenir conseqüències comunicatives, i seria inadequada, generalment, en un text que se situe en un registre informal, com una conversa entre amics, cosa que la faria inadequada o crearia un efecte, per exemple irònic.

Semblantment, però per la banda de la informalitat, l’elisió de la a en una combinació de pronoms com la hi (Al concert no l’hi vaig trobar) es considera pròpia de registres informals i, doncs, en aquests registres serà adequat fer l’elisió, però no ho és en la llengua escrita i en els registres formals, en què no es fa l’elisió: Al concert no la hi vaig trobar. Si considerem formes amb extensió geogràfica variable, l’ús de les formes no reforçades del demostratiu com este és completament genuí i adequat, però es considera preferible usar les formes reforçades (aquest), que són les generals, en els registres formals i sobretot en la llengua escrita.

En el cas de formes que no es consideren adequades als registres formals, es marquen com a no acceptables, es diu que s’eviten o s’indiquen que una forma és preferible a una altra. Si no es diu res, vol dir que la forma o la construcció es consideren acceptables en general o en l’àmbit que es defineix (geogràfic, de registre, etc.)

- Amb aquest treball, l’IEC vol fer més «directa i entenedora» aquesta gramàtica al públic general. Com es poden fer arribar aquests treballs tan tècnics al públic, despertant el seu interès?

Donant-los una forma que en facilite la consulta, format en línia interactiu, en el cas de GEIEC, i format de gramàtica amb una maqueta que facilite la consulta, en el cas de GBU, fent-ne difusió i donant informació i formació als professionals que la poden usar i explicar, especialment, lingüistes, professorat i professionals dels mitjans de comunicació. En el cas de GEIEC, hem fet un vídeo tutorial de YouTube que explica com funciona. En el cas de GBU, farem tallers de formació específics.

- De fet l’obra està pensada perquè siga «accessible» a tots els públics de manera ràpida. Arriba tard, a la digitalització i a l’adaptació a Internet, la gramàtica catalana?

- La llengua catalana té uns mitjans que poques llengües tenen, com ara els diccionaris de l’IEC, el Corpus informatitzat, Optimot o Cercaterm, per posar només  alguns exemples. A això se suma la Gramàtica essencial, que és una obra innovadora, una gramàtica interactiva, molt diferent d’una gramàtica en PDF o similar. De fet, la GBU i la GEIEC són obres complementàries que volen donar resposta a perfils de cerca diferents però relacionats. El glossari de capítol de la GBU inclou l’apartat de GEIEC on s’amplia la informació i això permet també navegar en línia pel mateix contingut explicat amb una mica més de detall. Des de GEIEC, a més, es pot anar a l’Ortografia i a la GIEC a través d’enllaços (els de la GIEC s’activaran quan l’obra estarà en línia). L’objectiu final és difondre la descripció i la norma a través d’un corpus d’obres interrelacionat multicanal que puga adaptar-se a diferents perfils d’usuari i de cerca i permeta un pas fàcil d’una obra a una altra, és a dir, a diferents nivells d’aprofundiment.

- Els nous codis gramaticals representen l’evolució d’una llengua. Evolucionen aquestes tan ràpid com la societat? Això té inconvenients?

- La societat evoluciona més ràpid i de manera menys lineal: hi ha formes que es creen que, al cap de poc temps, deixen d’usar-se. Les institucions han de constatar els canvis una vegada s’han consolidat, la qual cosa demana temps. La introducció de la tecnologia permet adaptar-se a la realitat d’una manera més ràpida i eficient. L’actualització periòdica del DIEC i la de la GEIEC, que ja ha començat a fer-se, en són bons exemples. De tota manera, els canvis gramaticals són més lents que els lèxics.

Des de l’IEC, estem fent grans esforços per posar a disposició obres modernes i accessibles i estem oberts a la societat, com mostren les Acadèmies Obertes (als ensenyants, als mitjans de comunicació i als escriptors i traductors) que són un canal de comunicació constant amb la societat.

- Com afronta aquest handicap la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana?

La GBU és una gramàtica en paper i, doncs, els canvis passen per fer-ne una nova edició o per anunciar convenientment els canvis. Tanmateix, la seua vinculació directa amb la GEIEC permet que les persones estiguen al dia dels canvis, atès que aquesta obra s’actualitza periòdicament (de fet, ja s’ha actualitzat al juliol, sis mesos després d’obrir-la al públic).

- Quin element d’aquesta Gramàtica ha suscitat més debat a l’hora d’abordar-la?

La GBU no ha presentat gaire debat, perquè la discussió normativa ja s’havia fet en GIEC. Tanmateix, la decisió de simplificar a tres les valoracions normatives ha estat el punt més delicat i, doncs, el que ha suscitat un cert debat intern.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.