Poques persones com Conxita Grangé podran explicar per què no s’ha de banalitzar el nazisme. L’última supervivent catalana del camp de concentració de Ravensbrück mor a 94 anys a Tolosa de Llenguadoc després d’una vida intensa de lluita i didàctica.
Grangé va nàixer el 1925 a la petita localitat de Torre de Capdella, al Pallars Sobirà, tot i que de ben petita va marxar a viure a Tolosa, on ha faltat poques setmanes després de complir 94 anys. Quan esclatà la Guerra Civil, la seua família va tornar a Catalunya per defensar la República, fet que els va obligar a exiliar-se a les acaballes del conflicte. Però no posà fi a la seua lluita, atès que a l’altra banda de la frontera, Grangé va fer d’informadora de la resistència francesa.
Va ser aquest motiu el que va provocar la seua detenció el 1944. La Gestapo la va capturar, també per haver col·laborat amb els maquis. La Gestapo, al servei de Philippe Pétain, cap d’Estat de la França de Vichy, va lliurar Conxita amb la seua cosina i la seua tia a Ravensbrück, el camp de concentració nazi més gran dels que empresonava dones. A noranta quilòmetres de Berlín, en aquest camp també va restar capturada Neus Català, que també ha faltat aquest any 2019.
Un infern a Alemanya
Aquest camp de concentració va ser un dels més dramàtics d’entre els que van existir durant la Segona Guerra Mundial. Allà foren conduïdes, en condicions miserables, un miler de dones procedents de França en trens de bestiar durant quatre dies i tres nits. Grangé, en un homenatge recent, deia recordar els gossos que mataven a mossegades els xiquets en aquell camp, recordava una neboda de la recentment desapareguda en un homenatge recent. Fins aquest any, Català i Grangé eren les últimes supervivents d’aquest camp, que ja ha perdut els últims testimonis catalans.
Grangé sabia de què parlava quan demanava, en diverses conferències, no banalitzar el nazisme i exigia que les noves generacions conegueren què va passar durant aquells foscos anys 30 i 40 en una Europa que veu renàixer l’odi en què es va basar aquella ideologia.
La recentment desapareguda va rebre diverses condecoracions, especialment de l’Estat francès. Ara, el Govern català ha estat dels primers a emetre el condol a la família d’una lluitadora que passa a formar part de la història d’aquest país.
Conxita Grangé va lluitar amb la Resistència i els maquis; detinguda per la Gestapo, torturada i deportada a Ravensbrück. No va deixar mai d’explicar als joves la barbàrie feixista.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) August 27, 2019
Expresso en nom del Govern de Catalunya el meu condol a la seva família. https://t.co/RCRPnOvuid