Itàlia

Una camamilla per a Salvini

L’oposició contra l’ascens al poder del líder de la Lliga Nord i vicepresident del Govern d’Itàlia, Matteo Salvini, va augmentant. Hi ha protestes als carrers i potser aviat es podria articular una majoria d’esquerres al Parlament.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Més tard, cap al vespre, hi haurà rebombori, però de moment encara regna la calma en aquest pati. Encara no s’han repartit xiulets i el megàfon està oblidat en un racó. S’ha congregat un grup de joves activistes d’esquerres. Preparen la gran entrada en escena, la manifestació contra Matteo Salvini.

És un dimecres al vespre a La Spezia, una ciutat portuària de la Ligúria, al nord d’Itàlia. Dues noies escriuen lemes amb esprai en grans trossos de tela. Els homes porten armilles salvavides a una furgoneta, igual que les que es posen els refugiats quan van en barca. I també uns grans globus vermells.

Lligada a aquests globus hi haurà una pancarta que s’enlairarà per damunt del ministre de l’Interior: “Més amunt d’aquí la Terra és preciosa, sense fronteres, sense barreres”. Francesco Terzago —de professió, director de comunicació— diu: “Critiquem la nova llei de seguretat, però també volem enviar un missatge positiu”.

Aquest vespre La Spezia és l’escenari d’un conflicte que fa temps que afecta Itàlia. La dreta i l’esquerra combaten pel futur de la seva democràcia i per captar l’atenció en una societat dividida. Quan els dos bàndols topen, hi ha aldarulls.

I d’ençà que el ministre de l’Interior, Matteo Salvini, va trencar la coalició de la Lliga Nord amb el partit populista d’esquerres Moviment Cinc Estrelles (M5E), des que Giuseppe Conte va dimitir com a primer ministre, des que hi ha la possibilitat que es convoquin noves eleccions —que probablement farien ascendir Salvini al poder—, aquest conflicte encara s’ha escalfat més.

Són les 21.20. Centenars de manifestants s’amunteguen en un carreró estret. Policies amb casc i escut formen una cadena i barren el pas.

Els d’esquerres han celebrat una estona abans el seu acte en contra i han cantat cançons. Un anarquista ha agafat el megàfon i enmig de l’exaltació de la multitud ha cridat: “Estic orgullós de ser marica, soc un antifeixista orgullós!”.

Salvini arriba a la plaça. Fa el seu discurs i els activistes d’esquerres fan cada cop més soroll. “Estafador!”, “Assassí!”, “T’hauria de fer vergonya!” i “A la merda!”, criden contra el ministre d’Interior al llarg d’una hora. Salvini viu un moment difícil, aquest vespre. L’agermanament amb el poble, que celebra a les places amb molt bon humor, avui queda soterrat per un concert de xiulets.

L’oposició contra Salvini creix. Al carrer. A les xarxes socials. I en el terreny polític.

De cop i volta hi ha un vent en contra. En un estiu en què a Salvini tot li ha sortit bé. Els seus resultats a les enquestes no paren de pujar. A les platges els seus seguidors l’aclamen. I quan el líder de la Lliga va exigir noves eleccions en començar les vacances, semblava que tenia preparat el camí cap al poder: fora els que sempre diuen que no, els de l’antiga coalició. Sí a un govern de dreta sense un “llast als peus” —això va prometre— amb ell com a primer ministre. O potser el vice-primer ministre no va fer bé els càlculs?

Roma es balanceja entre l’eufòria i la por des que el Govern va trencar-se després de catorze mesos. Els estrategs dels partits de tot l’espectre sondegen frenèticament les seves opcions.

La setmana passada, els diputats van acabar les vacances i es van reunir al Parlament. Salvini volia fer caure el primer ministre, Giuseppe Conte. Ho ha aconseguit, i té l’esperança de prendre-li el càrrec quan se celebrin noves eleccions. Però a l’altra banda molts volen impedir-li-ho de totes totes i formar immediatament un govern de centreesquerra.

El país està dividit. D’una banda, un home venerat pels seus seguidors —l’anomenen Capitano—, que té el suport de gairebé el 40% dels ciutadans. I, de l’altra, una facció difusa i renyida, impulsada només per una causa: el temor davant un govern de dreta autoritari, nacionalista, antieuropeu i negligent en la seva política econòmica.

Fins a quin punt és perillosa la situació? En preguntar-li-ho a Michela Murgia, ella primer respira fondo. S’ha aixecat ben aviat al matí, a les cinc, acaba de fer una roda de premsa per a l’emissora de ràdio d’esquerres Radio Radicale i ha criticat periodistes reaccionaris. Ara és en una botiga tradicional del barri del Trastevere, a Roma. Aleshores comença a parlar: “La situació pot explotar. En la política italiana no hi ha cap oposició”, diu Murgia. “L’enfrontament seriós amb Salvini només té lloc en la societat civil”.

Murgia, autora de gran èxit (Instruccions per fer-se feixista), pertany a un seguit de persones famoses compromeses a favor dels refugiats i contra el líder de la Lliga, entre elles el crític de la màfia Roberto Saviano i el cuiner televisiu Gabriele Rubini. Aquestes persones són atacades públicament per Salvini. “Les meves experiències amb ell són terribles”, afirma Murgia. Diverses vegades m’ha insultat tractant-me d’esquerranosa de saló, una dona rica que no coneix el poble, comenta l’escriptora. Fa uns quants mesos Murgia va publicar un text en què comparava el seu currículum amb el de Salvini; tots dos tenen pràcticament la mateixa edat. El resultat: Murgia havia tingut unes deu feines diferents (per exemple, havia fet de cambrera en una pizzeria), mentre que Salvini havia passat tota la seva carrera en la política.

Dimissió. El primer ministre italià, l’independent Giuseppe Conte, va dimitir del seu càrrec responsabilitzant-ne Matteo Salvini, després que el ministre d’Interior i vicepresident del Consell de Ministres retirés el seu suport a la coalició de Govern per mirar de provocar la convocatòria d’eleccions anticipades només 14 mesos després d’haver signat una aliança amb l’M5S.

No ha treballat mai en tota la seva vida. El seu ofici és ser fill d’algú. És un burgès”. Deu milions de persones van llegir el seu text, diu Murgia. “Em sembla que la meva publicació li va fer més mal en pocs dies que el treball de l’oposició parlamentària en sis mesos”. Després la van perseguir trols a internet, va patir violència verbal i amenaces de mort. “Allò va ser un senyal per a altra gent”, diu Murgia: “Qui contradigui públicament Salvini serà apallissat mediàticament per una tropa de feixistes virtuals”.

Itàlia és una república desconcertada. Durant mesos la política ha tingut lloc sobretot en les xarxes socials. Ara retorna a les institucions públiques. La crisi de govern obliga els partits a actuar. Això li costa sobretot al fins fa poc soci de coalició de la Lliga, al vicepresident Luigi Di Maio i el seu M5E. Segons les enquestes, l’M5E perdria molts suports. Per això busquen alternatives.

De sobte, a Roma sembla plausible el que fins ara es considerava descartat: la col·laboració entre l’M5E i els socialdemòcrates del Partit Democràtic (PD). Per a Di Maio i els seus, l’anterior partit de govern d’Itàlia és l’origen de tots els mals. En aquesta formació hi veuen l’establishment que només treballa en benefici propi.

L’antipatia és mútua. Però per evitar que Salvini tingui el poder, fins i tot ha tornat a parlar públicament el còmic Beppe Grillo, fundador de l’M5E. “M’alço per salvar Itàlia dels nous bàrbars”, va dir. Va afegir que està en contra que es convoquin noves eleccions, que no s’ha de cometre un “acte suïcida”.

L’ex-primer ministre socialdemòcrata, Matteo Renzi, de fet un dels grans contraris a l’M5E, va dir: “Salvini s’hauria de prendre una camamilla, està una mica sobreexcitat per les nits a la platja”. El PD no pot cometre l’error d’abandonar el país cinc anys a mans del líder de la Lliga, va concloure.

Ara encara sembla possible qualsevol cosa: noves eleccions a la tardor, un govern d’experts de poca durada o una coalició de centreesquerra que aguanti fins al final de la legislatura. Dimecres 14 d’agost aquesta majoria alternativa d’esquerres es va unir per primer cop al Senat i va superar Salvini en assumptes procedimentals.

Si té continuïtat, un dia podria escollir el successor del president del país, Sergio Matarella, la legislatura del qual s’acaba el 2022. Una data que en el centreesquerra provoca encara més malsons. Perquè, si després de les noves eleccions la Lliga forma coalició amb els partits de dreta de Força Itàlia i Germans d’Itàlia, a partir d’aleshores el país podria estar representat per un curiós duet: Matteo Salvini de cap del govern i Silvio Berlusconi de president de la República.

La italiana Nadia Urbinati és politòloga a la Universitat de Colúmbia, a Nova York. Ha estudiat en profunditat les causes del populisme, als EUA i al seu país. “Els últims governs del Partit Democràtic van ignorar els problemes econòmics del sud d’Itàlia”, diu Urbinati, igual com ha passat als EUA amb els antics territoris industrials dels estats del cinturó industrial (rust belt). Grups poblacionals sencers se sentien abandonats: un caldo de cultiu per als populistes.

La professora defensa l’opció d’un govern de centreesquerra fins al 2023, igual que Michela Murgia. “Salvini vol noves eleccions només per un motiu”, diu Urbinati. “A mitjans d’octubre hem d’enviar el pressupost a Brussel·les. Les decisions impopulars, que són necessàries, que les prenguin altres persones abans”. Això li aniria molt bé, a Salvini.

En aquell pati de La Spezia, dimecres a la tarda abans de la manifestació, als activistes d’esquerres els uneix sobretot un tema: l’economia. L’elevat atur juvenil és el tema de la seva vida; tots poden explicar experiències pròpies: l’un és enginyer, i no té feina; l’altre és mestre, però treballa en una empresa de transport, i així anar fent.

Però de seguida s’evidencia que la unitat s’esvaeix quan parlen d’altres coses: es defineixen com a comunistes, socialistes, sindicalistes, feministes, ecologistes. En el debat circulen utopies amunt i avall. Els costa força trobar una posició comuna.

Al cap d’una estona, en to de queixa, un defineix sense embuts el problema dels adversaris de Salvini: “La dreta té un projecte; l’esquerra, no”.

Traducció d’Arnau Figueras

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.