Els crítics

‘They, the Valencians’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Michael Eaude té, com a mínim, un parell de mèrits considerables. El primer és que, malgrat el seu origen britànic, s’expressa en un català perfecte, cosa que serien incapaços de fer —per exemple— molts dels polítics valencians que han governat el país o que aspiren a governar-lo... Remember “caloret”! L’altre gran mèrit és que, després de vora tres dècades residint a Catalunya, ha mostrat bastant més interès a conèixer de prop la realitat valenciana que no la munió de catalans que tan sols en parlen a força de tòpics.

Sails & Winds. A cultural history of Valencia
Michaek Eaude
Signal Books
Oxford, 2019
384 pàgines

I és que Eaude, els darrers quatre anys, ha visitat tot sovint el País Valencià. De dalt a baix. De l’interior cap a la costa. La lectura de llibres i diaris, les converses que ha mantingut i les notes que ha pres sobre el terreny als quaderns de viatges li han proporcionat una mirada transversal que ha reflectit al seu llibre i que esdevé realment enriquidora. 

No és el seu primer treball en aquesta línia. Ja n’havia fet un sobre la Barcelona cosmopolita i un altre sobre Catalunya que va veure la llum a Signal Books, el mateix segell en què ara ha publicat Sails & Winds. El títol correspon a la traducció literal de “Veles e vents”, el famós poema d’Ausiàs March musicat exitosament per Raimon. 

Més enllà del tarannà d’Eaude, curiós de mena i viatjant infatigable, l’interès pel país dels valencians també li prové de la relació de parella que manté de fa anys amb Marisa Asensio, una catalana amb arrels al Racó d’Ademús —d’on eren oriünds els seus pares— que l’ha acompanyat per cada comarca. De fet, és l’autora de les diverses fotografies que conté el volum.

Sails & Winds resulta especialment recomanable per la visió polièdrica que hi aporta. La profusió de dades històriques ens permet comprendre com es va anar formant el País Valencià actual. L’arrel històrica ajuda a contextualitzar els llocs d’interès —geogràfics o monumentals— que hi apareixen descrits. Morella, Peníscola, Sagunt, València, Gandia, Alcoi, Benidorm, Xixona, Elx, Oriola… El recorregut pel territori és tan minuciós com les fites que s’hi detallen: la decisiva conquesta de Jaume I, la influència de la nissaga Borja, els efectes de la guerra de Successió, la importància de la Revolució Industrial, l’auge del blasquisme, la Guerra Civil i la repressió posterior, entre d’altres.

Pel llibre hi desfilen personatges de totes les èpoques, la petjada dels quals, malauradament, continua sent massa desconeguda per a molts valencians: sant Francesc de Borja, els escriptors Jaume Roig i sor Isabel de Villena, l’humanista Joan Lluís Vives, els pintors Ribera i Pinazo o el general Ramon Cabrera en són una bona prova. Hi desfilen altres noms més recents, com ara els de Joan Fuster, Ovidi Montllor o Guillem Agulló, i fins i tot, per raons ben oposades, alguns de contemporanis com els d’Eduardo Zaplana, Carlos Fabra, Rita Barberà i Francisco Camps. Sí, la corrupció que darrerament li ha aportat tanta fama al País Valencià també hi ix retratada.

No debades, aquesta obra té un vessant polític gens negligible. El compromís ideològic de l’escriptor traspua al llarg de les seues pàgines. Eaude narra amb una semàntica emocionada l’herència anarquista que perviu a Alcoi, la història tèrbola —fruit de la seua reconversió en presó— del monestir valencià de Sant Miquel dels Reis o la corprenedora passejada que efectua pel cementeri de Paterna, on foren afusellats milers de represaliats pel franquisme. La majoria d’ells, de fet, jauen soterrats en fosses comunes que a poc a poc es destapen amb el permís dels descendents i el suport econòmic de les administracions.

La visita d’Eaude a determinades poblacions turístiques l’ha impactat bastant. Ha copsat la importància de Peníscola, estretament lligada al papa Luna i el cisma d’Occident. Ha descobert la vitalitat cultural de Gandia, bressol dels Borja. Ha frisat amb la imatge d’una marjal a tocar de la platja de Calp. S’ha adonat del substrat valencià de Benidorm, que no apareix a les guies turístiques angleses. Tot plegat ha contribuït a capgirar la imatge de la costa valenciana tan nefasta que en tenia.

Amb tot, la imatge de conjunt que hi ha extret és la d’un país abocat a l’activitat turística, el sector econòmic pel qual aposta més decididament la burgesia valenciana, ni que siga a costa d’unes classes treballadores depauperades. En aquest sentit, Eaude esmenta les lamentables condicions laborals de les cambreres de pis a localitats com Benidorm. Les kellys, com són popularment conegudes.

El llibre, com no podia ser d’una altra manera, tampoc no deixa de costat les conseqüències que pot comportar el Brexit. Les desenes de milers de britànics assentats a les comarques meridionals del País Valencià —amb epicentre a Oriola i Torrevella— pateixen de valent pel seu futur. Tots ells sospiren per la consumació d’un acord sanitari amb el Govern del seu país gràcies al qual puguen continuar sent atesos als hospitals de la Unió Europea. En qualsevol cas, la majoria dels seus compatriotes ho tindrien magre per retornar a casa: la venda de l’immoble que ocupen ara i que és la base del seu patrimoni en cap cas no els generaria els ingressos suficients per adquirir-ne un altre a la Gran Bretanya, on els preus són força més elevats. Al capdavall, sa casa ja és el País Valencià, el territori que ha captivat Michael Eaude.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.